Els àpats tradicionals de les festes de Nadal, en el món

Els plats oferts varien també en funció de cada regió i de cada família. Nosaltres hem triat uns pocs que, afegits als nostres menú tradicional (o reemplaçant-lo) ens donaran un plus d'exotisme.

En molts països el rei del dinar o sopar nadalenc és el gall dindi, i gairebé totes les cultures tenen una llaminadura de la qual al final de les festes un se n’acaba afartant. No podem repassar tots els països del món en què se celebra el menjar nadalenca, però he aquí una selecció d'alguns d'ells.

ITÀLIA

A Gènova es sol prendre els tortellini in brodo (tortellini amb brou), similars –en concepte, que no en gust– al brou de galets. També és habitual prendre capó, i un curiós plat que es diu cappon magro però que en realitat és un guisat de verdures i peix.

I per postres, per exemple, un calòric dolç, el monte bianco, fet amb castanyes. Igual que passa a Espanya, les festes es prolonguen fins al Reis. Nit de Nadal se celebra amb un gran sopar, que varia en funció de la regió, però que a tot arreu es remata amb dolços (panettone al Nord, cannoli i alguns altres, més al Sud).

ETIÒPIA

Etiòpia també celebra el seu Nadal, però ho fa posant la data una mica més tard. En el calendari etíop el Nadal és el 7 de gener i és una festa molt espiritual, en la qual es recorda especialment la matança dels innocents a mans d'Herodes, i en la que no existeix l'intercanvi de regals. Els nens són el centre de la celebració.

A cada casa es cou un pa especial que es diu hebest o mul mul, segons la zona, que es cou en fulles de banana i es reparteix als petits, que recorren tot el veïnat demanant-ho. A vegades es sacrifica també un be o una gallina. El be es rosteix amb un farciment dels propis menuts, i amb els pollastres es prepara el doro wat, un guisat tradicional de celebració, que es menja amb la anjera, els creps tradicionals que serveixen de pa en aquest país.

FRANÇA

Com no anava a jugar un paper central dinar nadalenc entre els francesos? La família es reuneix a la nit de Nadal i el dia vint-i-cinc per compartir delícies com el foie, l'ànec, el salmó o el famosíssim bûche de Noël, un pastís de xocolata que imita un tronc.

De cara a la festa de reis es consumeix la Galette de rois, un pastís farcit d'ametlles que, igual que passa en els tortells espanyols, amaga sorpresa.

BRASIL

La gran festa té lloc el 24 a la nit. Al Brasil és estiu, i per això es pren molta fruita. També es sopa gall dindi, acompanyat d'arròs amb panses i ou filat, que es serveix també amb farofa, és a dir, farina de mandioca. En algunes llars se sol prendre pavé de xocolata, que és unes postres festiu brasiler, semblant a un mousse però de forma quadrada.

MÈXIC

La celebració principal són les posadas, reunions que es fan en els dies previs a Nadal, en què les famílies s'ajunten per veure i celebrar. Els nens trenquen piñatas i es reparteixen fruites de l'estació, com jicamas, tejocotes -que també és l'ingredient principal del ponx, la beguda festiva per excel·lència- o mandarines.

Per Nadal s'ha començat a menjar gall dindi per influència dels veïns del nord, els Estats Units, encara que l'herència espanyola també pesa en plats com el bacallà a la biscaïna o el garrí.

LES FILIPINES

La nit de Nadal es pren la nilagang, una sopa tradicional de vedella o pollastre que és gairebé un estofat. El matí del 25, després d'anar a l'església, els nens visiten als seus padrins i reben la seva benedicció amb un petó al front.

També és tradicional visitar amics i parents en aquestes dates, i en totes les cases cal menjar com a mínim un trosset d'algun dels pastissos tradicionals, com el kalamay -d'arròs glutinós cuinat en llet de coco i sucre moreno-, el kalamay ube -de moniato cuit amb llet de coco- i el bibingka -d'arròs glutinós cuit en vainilla.

COLÒMBIA

A Colòmbia la celebració té lloc 24 de desembre. Els menjars típics d'aquesta època són la natilla -que no s'assemblen a les natillas espanyoles, sinó que es preparen amb fècula de blat de moro i panela de canya de sucre-, els bunyols de formatge, el dolç de llet, la porcella, les empanades i la marranada, una mena de la matança del porc d'Espanya, però preparada a força de fregits.

IRLANDA

El dia 25 a la nit sol fer-se un gran sopar (per a la qual s'haurà resistit amb algun refrigeri frugal durant el dia). En ella no hi pot faltar un enorme gall dindi, amb un farciment secret que cada família fa a la seva manera, però que sol portar castanyes, pa, herbes i ceba. S'acompanya de pernil rostit, col llombarda, salsa de nabius, patates rostides i cols de Brussel·les.

El gall dindi sol ser tan gran que en els dies posteriors toca reconvertir a sandvitxos de gall dindi, gall dindi al curri, estofat de gall dindi... De postres, un púding de fruita seca macerats en Guinness preparat al bany maria diverses setmanes abans (aguanta diversos mesos ) i que es pot presentar banyat en brandi o nata fresca. I com a la veïna Gran Bretanya, mince pies, pastissets de pasta de full farcits de fruita confitada. Tampoc es troben a faltar les caixes de xocolatines per picar durant les festes.