D’on ve el calendari d’Advent i què significa?

Un compte enrere amb segles d’història  

L’Advent (del llatí adventus, que significa ‘vinguda’ o ‘arribada’), en la tradició cristiana, és el període de preparació per a Nadal. Comprèn quatre setmanes d’espera que comencen el quart diumenge abans del 25 de desembre, que pot caure entre el 27 de novembre i el 3 de desembre. 

Aquest període s’entenia com un temps de recolliment, pregària i reflexió, en el qual els fidels es preparaven espiritualment per celebrar la Nativitat, el naixement de Jesucrist. Tradicionalment, s’encenien corones d’Advent, un cercle de branques verdes amb quatre espelmes, una cada diumenge, com a símbol de la llum que va creixent a mesura que s’acosta el Nadal. Els dies no només es marcaven per esperar la festivitat, sinó per recordar l’esperança, la fe i la importància de l’espera conscient i pacient. Els sermons, els càntics i les lectures bíbliques reforçaven aquesta idea de preparació, i convertien l’Advent en un temps de disciplina espiritual i comunitat. 

Tot i això, el calendari d’Advent tal com el coneixem va néixer molt després, a l’Alemanya protestant del segle xix. Aleshores, les famílies marcaven els dies que faltaven per a la nit de Nadal amb petits gestos quotidians: una espelma encesa cada dia, un guix per marcar la paret, o fins i tot penjar dibuixos amb motius religiosos, de vegades fets pels infants. A principis del segle xx, aquesta acció de marcar els dies fins a Nadal s’havia popularitzat tant que moltes empreses van començar a imprimir calendaris especials. 

Es diu que el primer calendari d’Advent tal com l’entenem avui va aparèixer quan Gerhard Lang, un editor alemany, va decidir reproduir la tradició que la seva mare havia creat per a ell quan era petit: una cartolina amb 24 imatges religioses o versos de la Bíblia amagats darrere d’unes portetes, una per a cada dia. Aquella idea va ser un èxit immediat i, tot i que les guerres en van interrompre la producció, l’esperit de l’Advent —l’espera dolça i simbòlica— va sobreviure al pas del temps. 

Del paper als regals: l’evolució de l’Advent modern 

Amb l’auge del consum al segle xx, el calendari d’Advent va anar evolucionant. Les finestretes de paper es van omplir de xocolatines i minijoguines, i aviat es va convertir en una icona de les tradicions nadalenques europees. Les grans marques ho van adoptar com una manera de celebrar la temporada, i el que havia començat com un símbol religiós es va transformar en una experiència cultural i gastronòmica. 

Els últims anys, l’Advent modern ha viscut un autèntic renaixement: ja no es tracta només de dolços infantils, sinó d’una experiència gurmet per als adults. El calendari gurmet s’ha convertit el nou protagonista del desembre. Xocolata artesana, tes exòtics, cafès d’origen, formatges, vins i, fins i tot, espècies: cada dia és una oportunitat per descobrir un nou sabor. A les cases on es valora la cuina i el plaer de la degustació, l’Advent s’ha tornat un recorregut sensorial, una mena de menú de degustació del temps. 

I no només això: els regals d’Advent també han pres formes inesperades. Avui hi ha calendaris amb productes de bellesa, espelmes, cerveses artesanes, oli d’oliva i melmelada d’autor. Cada capseta és una sorpresa i, en el fons, un recordatori que el plaer està tant en l’espera com en la recompensa. 

El sabor de l’espera  

En un món on tot arriba a l’instant, el calendari d’Advent rescata l’emoció d’allò anticipat. Cada dia, quan obrim la finestreta, revivim aquesta mescla de curiositat i tendresa que defineix el Nadal. És una tradició que combina allò espiritual i allò lúdic, simbòlic i sensorial. 

Potser per això, els calendaris gurmet s’han fet tan populars: ens tornen al gest pausat d’assaborir el temps. Obrir una finestreta cada matí de desembre, de fet, és un acte d’esperança.