5 tendències gastronòmiques que triomfen als Estats Units

A principis d'any els mitjans de comunicació es fan ressò de 1001 prediccions gastronòmiques, però al final els productes o propostes que acaben triomfant sorgeixen inesperadament i, en la seva majoria, són fruit de l'empenta de les xarxes socials. D'entre totes les tendències latents en seleccionem cinc que en els últims temps assaboreixen el somni americà:

1. Cronut: un anell (dolç) per governar al món

El 10 de maig de 2013 un francès anomenat Dominique Ansel va llançar una nova creació des de la seva petita pastisseria de Nova York que en breu es convertiria en la pasta més viral de la història. La fotografia d'aquest del cronut, híbrid de croissant i dònut va començar a circular per diverses xarxes socials creant un fenomen mundial que amb prou feines es pot comparar amb cap altre producte. Ansel va jugar bé les seves cartes i al contrari del que es pogués esperar no va fer el pas de comercialitzar-ho industrialment ni va crear franquícies per proveir l'ànsia i l'expectació generada. Per gaudir d'un veritable cronut no queda una altra opció que comprar un bitllet a la Gran Poma i matinar molt. De forma diària i ja abans de les 7 del matí es forma una cua infinita en la porta del seu establiment. Adeptes novaiorquesos i turistes que s'arrisquen a anar-se amb les mans buides, ja que  Ansel no elabora més de 300 peces per jornada ni en ven més de dos per persona. La demanda és tal que ja existeixen empreses i particulars que aconsegueixen beneficiar-se en oferir el seu propi temps d'espera per a aquells que no vulguin passar fred, mullar-se o romandre al carrer durant hores. La pastisseria de Dominique Ansel. L'anomenat “Willy Wonka de NYC” ha aconseguit en tan sols un any convertir-se en objecte d'estudi d'universitats, ser protagonista de milers d'articles, rebre desenes de premis i veure com es commemora un dia oficial i nacional al voltant de la seva creació. Manté que el seu cronut és únic i la resta mers híbrids passats per oli, però el que és imparable és la quantitat ingent de pastisseries dins i fora de les seves fronteres que modelen còpies a l'espera del mateix efecte.

2. Kale: la revolució verda

Oblideu-vos de Popeye i de la seva fórmula secreta, el “superaliment” que multiplica per deu les vitamines dels espinacs és el que nosaltres anomenem col verda o arrissada. Anomenem, però no l'utilitzem, atès que no és una espècie que formi part de la nostra culinària. El seu cultiu s'ha donat originalment en el nord d'Europa, on està associada a diverses festivitats, encara que si a Califòrnia es planta, segur que nosaltres també podríem fer el mateix. Pertany a l'espècie brassica oleracea, per la qual cosa és primera germana de la coliflor o el bròcoli. Les seves propietats són les veritables responsables del seu boom: conté més calci que la llet i més ferro que un bistec, és rica en potassi, àcid fòlic, carotinoides i vitamines A, K i C. Una ràpida cerca en portals editorials deixa bocabadat a qualsevol, ja que existeixen més de 23.000 llibres actualment on el kale té protagonisme. Es prepara de totes les maneres imaginables, encara que en amanida, batut o snack és com més triomfa. RECEPTA DE KALE XIPS Ingredients: - Col arrissada - Oli - Sal Preparació: - Neteja les fulles i asseca-les amb una mica de paper - Precalenta el forn a 180 ºC - Talla les fulles en trossos, introdueix-les en un bol i impregna lleugerament amb oli verge extra. - Disposa les fulles separades en una safata que contingui paper de forn. - Forneja durant 8-10 minuts aproximadament vigilant que no es cremin. - Sala al gust…i a gaudir de l'snack més sa i en voga!

3. Sriracha: foc en el plat

La salsa ultra picant grandària XL amb filtre verd a manera de biberó que ven el botiguer asiàtic de la cantonada ha tocat el cel entre el públic nord-americà. Algunes de les publicacions especialitzades més importants li arriben a dedicar una setmana sencera de continguts i fins i tot durant Halloween van ser molts els qui van idear vestits que emulaven el pot. Veient tot el material que es genera sobre aquest tema sembla que ja no es mengi res sense aquest toc explosiu no apte per a paladars sensibles. El naixement d'aquesta salsa es remunta uns vuitanta anys a la ciutat tailandesa de Si Racha, on la Sra. Thanom Chakkapak la servia entre els seus familiars i conveïns fins a fer el pas de comercialitzar-la. Fa ara 30 anys va vendre la recepta a una empresa gran el producte de la qual seria copiat per altres companyies que durant dècades van proporcionar aquest sabor tan autòcton a locals i expatriats. La recent febre que s'ha apoderat dels nord-americans, i que a poc a poc és més familiar a Europa, respon a l'interès en progressió geomètrica sobre els plats del sud-est asiàtic. Avui dia te la trobes fins a en la sopa, literalment, així com en pastes, carns, peixos i condiments. Les propostes més excèntriques que arrasen són crispetes, galetes i Bloody Marys impregnats d'aquesta salsa. Pura addicció. RECEPTA PER UNA SRIRACHA CASOLANA Ingredients: - 1 chile - 4 dents d'all - 1/2 culleradeta de sal - Una cullerada de sucre bru - Una tassa d'aigua - Una cullerada sopera de vinagre d'arròs Preparació: - Piquem el chile i les dents d'all i ho bolquem a una paella o cassó amb la sal, el sucre i l'aigua fins que bulli. - Baixar el foc i deixar uns quatre minuts. - Refredar fora del fogó i afegir el vinagre. - Triturar, colar, rectificar... i plorar.

4. Food Trucks: gastronomia nòmada

Cantine California, en París. El ventall culinari actual sobre rodes a Estats Units és infinit. I res d'aliments greixosos i fritures letals, l'aposta també recau sobre ingredients orgànics, elaboracions artesanes i creacions imaginatives. El restaurador s'estalvia tota la quimèrica documentació i elevades taxes que el sòl americà requereix i és ell qui va a la crida i cerca de la seva clientela a porta freda. La premsa assegura que existeixen tres milions de llocs de menjar ambulant en sòl ianqui. Per què? Perquè poden. Aquí la legislació prohibeix que aquestes furgonetes amb cuina i mostrador s'estableixin més enllà d'un mercat ambulant o una fira. Res d'omplir els xamfrans o cantonades de les nostres ciutats de sabors i olors. D'acord, és veritat que en algunes poblacions rurals pàtries passa diverses vegades per setmana el “cotxe del pa o dels congelats”, però només reparteixen, no elaboren plats. El menjar (i beguda) de carrer forma part del patrimoni gastronòmic i actua com a reclam turístic per tot el món.

5. Jars: el got ja no es porta

Quan l'home es va cansar de beure del palmell de la seva mà va començar a idear recipients a partir de peles, banyes i altres materials de la naturalesa que serien destronats en conèixer la terrisseria. El domini del metall, el vidre i la porcellana va aconseguir situar-se a mig camí entre l'artesania i l'art fins que el contaminant però higiènic plàstic va irrompre a principis del passat segle. I ara, a l'any 2014, la humanitat fa un pas més enllà en la història de la vaixella: l'ús dels pots de conserves. Però com no se'ns havia ocorregut abans? Per què no servir les begudes en recipients de boca ampla amb rosques modelades? Una moda que havia de néixer a la cuina d'algú que no estava d'humor per fregar els atuells i va decidir fer ús del pot més proper. I després, sorprès per la seva genial idea, va fer l'oportuna foto i la va pujar a Pinterest o Instagram sent compartida per tots els hipsters foodies del món. Així que no us estranyeu si en demanar un te fred, un suc, un batut o un got de llet us el presenten en un pot de maionesa. Oh, modernitat, els teus camins són inescrutables! Text de Carmen Alcaraz del Blanco Més informació: - Foodtrucks: el menjar sobre rodes és tendencia a París de Carmen Rosa - Les millors 100 receptes d'street food - Glossari de tendències gastronòmiques III de Jordi Luque - Quatre tendències gastronòmiques per 2014 de Jordi Luque