'Pintxos' d'ensalada russa de bonítol

Aquesta versió és la clàssica en països angloparlants, sobretot als Estats Units, i té un equilibri de maionesa, tocs de mostassa i tabasco perfecte. L'addició de ceba i api aporta una textura cruixent i agradable, mentre que hi ha qui afegeix ous durs o relish (cogombret de pot ja picat), encara que aquesta versió no els inclou.

Els seus ingredients i sabors són simples, però el resultat és diferent de l'ensalada russa de bonítol de tota la vida. La pots cuinar fins amb tres dies d'antelació.

Hi ha moltes maneres de servir l'ensalada russa una vegada estigui preparada. En la recepta, se serveix com un pintxo tradicional, damunt d'una llesca de pa baguette o de barra. No obstant això, aquesta part és fàcil de personalitzar, així que has d'experimentar per a saber com t'agrada.

En comptes de menjar-ho així, pots incorporar torrades amb pa blanc i tastar el format sandvitx (o sense torrar, també, clar). Un tuna melt és el mateix sandvitx, però amb una rodanxa de formatge gratinat damunt de l'ensalada russa.

També queda bo amb galetes salades, o per a la gent que s'està cuidant, se serveix sobre enciams amb unes rodanxes de tomàquet. Igualment, és bastant comú barrejar-ho amb una pasta curta per a fer una amanida de pasta amb tonyina.