Garruchera en el malecón (tartar de gamba vermella)

Antigament, especialment els dies de vent de Llevant, les dones dels pescadors de Garrucha baixaven al malecón passades les 5 de la tarda. Allí esperaven l'arribada dels vaixells després d'un dia de feina. En temps sense prediccions climatològiques fiables, era una espera impacient carregada de preocupació. El mar, sovint, era hostil amb els que buscaven aliment en les seves profunditats. Avui dia, la seguretat és més gran, però continua sent una professió de risc.

Borja Garrido, cap de cuina del restaurant El Cenachero (Garrucha i Vera), va voler homenatjar les famílies de pescadors del poble amb un plat emblemàtic. Per fer-ho va encarregar a una empresa d'artesans del marbre l'elaboració d'una font única inspirada en el bell dic de Garrucha. Sobre aquest plat, el cuiner serveix un tàrtar de gamba vermella de la llotja local.

El que fa especial la gamba vermella de Garrucha és el calador on es pesca. Un ecosistema abrupte amb aigües temperades i fons rics en alimentació de qualitat per als crustacis. El resultat d'aquest hàbitat és una gamba vermella de calibre gran, amb una carn llisa i plena de sabor. Per això és una de les gambes més valorades entre els gurmets espanyols.