Els bars més moderns de Gràcia: copes, tapes i bon ambient

Bar Massagran: el bar de sempre, posat al dia 

El Bar Massagran va obrir les portes ara fa poc més d’un any, a Travessera de Gràcia, 210, i en aquest temps ha aconseguit integrar-se en la vida quotidiana del barri. La seva proposta parteix d’una idea senzilla: recuperar l’esperit del bar de sempre, aquell lloc on es va després de la feina a prendre una canya, on el vermut del migdia gairebé funciona com un ritual i on sempre hi ha una tapa reconeixible per acompanyar-lo. 

Segons explica en Jordi, el responsable del Bar Massagran, la idea és “crear un espai proper, accessible i autèntic on veïns, amics i visitants es puguin reunir al voltant d’una bona beguda i d’una tapa de qualitat”. Aquesta vocació de bar de barri es percep tant a la terrassa com a l’interior, un espai amb molta personalitat dissenyat per Berta Fernández Aisa, que ha sabut transmetre la força de la senzillesa i del que és autèntic. La carta es basa en tapes tradicionals ben executades, sense artificis innecessaris: ensaladilla, truita de patates, croquetes, embotits, gildes i escopinyes. Al migdia, l’aperitiu pren un protagonisme especial, amb vermut, plats per compartir i una atmosfera animada que resumeix molt bé el caràcter del local. 

Un dels pilars de Massagran és oferir bona qualitat a preus populars. “La idea és clara: democratitzar el bon producte i fer que menjar bé no sigui un luxe, sinó una cosa quotidiana”, afirma en Jordi. Aquesta filosofia s’ha connectat amb una clientela fidel que valora tant el producte com l’ambient proper i sense pretensions. 

Entre tots els seus plats, la truita de patates s’ha guanyat un lloc especial. Sucosa, equilibrada i feta amb cura, representa l’essència de Massagran: tradició, senzillesa i respecte pel producte. A més, el bar també s’ha fet conegut pel cartell de Cafè per empotrar, una crítica amb humor a la idea que fer un bon cafè a Gràcia no hauria d’obligar a demanar una hipoteca. Aquí, el cafè és de qualitat i a preus populars. 

Bar l’Amistat: memòria viva de Gràcia 

Situat al carrer de Torrijos, 13, al cor de Gràcia, el Bar l’Amistat és un d’aquells locals que formen part de la memòria viva del barri. Fundat ara fa gairebé vuitanta anys, durant dècades ha estat un punt de trobada per a diverses generacions, i manté aquest enfocament clar de bar de barri on el tracte i la sensació de comoditat són tan importants com el que arriba a taula. 

Segons explica en Jordi, el responsable del Bar l’Amistat (i l’amo del Massagran), el local vol preservar “la importància de mantenir vives les arrels, el bon tracte i la comoditat, i de ser un lloc de trobada”. Aquesta idea es reflecteix especialment en l’equip, amable, professional, proper i acollidor, que ha esdevingut una part clau de l’experiència. L’espai té dues sales grans: la principal conserva una volta catalana clàssica al sostre, una barra tradicional i unes quantes taules, mentre que la sala interior és ideal per a grups que volen un racó més recollit sense perdre l’atmosfera del bar. 

La proposta gastronòmica de l’Amistat es mou entre dos mons que conviuen amb naturalitat. D’una banda, les tapes clàssiques i els aperitius que formen part de l’imaginari col·lectiu; de l’altra, els plats del dia, elaborats amb productes del mercat de l’Abaceria, situat al costat. “La recomanació és clara: deixar-se emportar pels plats del dia, que reflecteixen el pols setmanal del bar i del barri”, afirma en Jordi. 

Entre els plats més destacats, hi ha la truita de patates, les croquetes de carn d’olla i les taules de formatges. Tot amb preus populars, pensats per mantenir l’essència de bar de barri, que, en una ciutat que canvia constantment, funciona gairebé com una forma de resistència quotidiana. 

Casa Platos: esperit Hi-Fi, tècnica japonesa i cuina mediterrània

Casa Platos va obrir el 12 de maig amb una proposta poc habitual a Barcelona: un local d’inspiració Hi-Fi, influït pels listening bars nascuts al Japó, però allunyat dels tòpics més previsibles de la cuina japonesa. Aquí el punt de partida són la música, els vinils, els altaveus i l’estètica de l’espai, però la prioritat continua sent clara: que s’hi mengi i s’hi begui bé. 

Segons explica l’Ot, responsable de Casa Platos, “ens venia de gust muntar un local Hi-Fi” perquè a Barcelona aquest tipus de concepte encara no està gaire explotat. A partir d’aquesta idea, el restaurant treballa amb tècniques i productes japonesos aplicats a una mirada mediterrània, i també al revés: recursos mediterranis reinterpretats des de codis japonesos. 

El projecte neix dels propietaris de Manda Huevos i té un equip de cuina molt implicat, liderat per un cap de cuina que venia de tenir negoci propi a Madrid. “El que és important, a banda de ser un local Hi-Fi, és que s’hi mengi i s’hi begui bé, aquesta és la prioritat”, afirma l’Ot. 

La carta és particular, tant pels plats com per la manera com conviu amb la cocteleria. A Casa Platos, es pot sopar amb còctels d’autor, cosa que, segons expliquen des del local, tampoc no és tan habitual, a Barcelona. La proposta líquida inclou cocteleria prèmium, carta de sakes i whiskies japonesos, de manera que el local funciona tant per sopar com per prendre alguna cosa i acompanyar-ho amb plats de qualitat. 

Entre els imprescindibles, tenim el Wellington de colomí, marinat amb shiokoji i acompanyat d’una duxelle elaborada amb els seus interiors, com un parfait, a més de foie-gras. “El més important aquí és la marinada del shiokoji, que fa que el colomí estigui supertou i molt gustós”, explica l’Ot. 

Un altre dels plats més representatius és la marbonara de calamar cru, una reinterpretació marinera de la carbonara. La preparen amb falses tallarines de calamar i, amb les potes i les aletes sobrants, elaboren una salsa tipus pil-pil amb un toc de pernil ibèric. Després rematen el plat amb anguila fumada, per reforçar-ne el caràcter marí. 

Pamb: entrepans catalans amb un cop a la taula 

Pamb neix amb la voluntat d’oferir, a Barcelona, una proposta local d’entrepans de qualitat, elaborats amb ingredients catalans, de proximitat, de mercat i de producció artesanal. La seva filosofia reivindica l’entrepà com una cosa més que un recurs ràpid: aquí el pa, el farciment i l’origen de cada ingredient formen part del concepte. 

Segons explica en Nico, responsable de Pamb, la idea és “oferir a la gent de Barcelona una opció local d’entrepans de qualitat, fets amb ingredients sempre catalans i de proximitat”. Per això treballen amb pans de massa mare i llarga fermentació, com els de Sucal i el pa de coca de La Nevateria, a la Garrotxa, a més d’embotits artesans de Coromines, productors que es crien els porcs i que elaboren sense conservants ni additius.

Un dels conceptes més singulars de la casa són els “entrepans de forquilla”, una idea pròpia que reinterpreta la clotxa, el pa tradicional del delta de l’Ebre que es buida i es farceix. A Pamb, fan una cosa semblant amb pans de llarga fermentació, però introduint-hi receptes de cuina catalana com ara mandonguilles, calamars amb ceba, pollastre rostit, escalivada, capipota o, aviat, galta de porc. 

“Queremos modernizar la artesanía y darle esta capa de urbanidad y cosmopolitismo”, afirma Nico. La intención, explica, es competir con propuestas llegadas de fuera —paninis, focaccias o empanadas argentinas—, pero desde el producto local y artesano. “La palabra es autenticidad. Lo que queremos hacer es auténtico”, resume. 

“Volem modernitzar l’artesania i donar-li una capa d’urbanitat i cosmopolitisme”, afirma en Nico. La intenció, explica, és competir amb propostes arribades de fora —paninis, focaccies i empanades argentines—, però des del producte local i artesà. “La paraula és autenticitat. El que volem fer és autèntic”, resumeix.  

A la carta també hi tenen biquinis, elaborats amb pa de massa mare, pa de pagès DOP amb tomàquet de penjar i embotit de qualitat, a més de torrades i planxats. Entre les queixalades més sorprenents, destaquen els planxats de forner, preparats amb coca dolça de forner, que quan s’escalfa es caramel·litza el sucre i crea contrast amb farciments com ara botifarra de perol, sobrassada o una botifarra medieval de la qual s’ha recuperat la recepta. 

Per a Pamb, l’objectiu és clar: reivindicar una manera catalana de menjar pa amb coses, però amb una imatge contemporània. O, com ells mateixos ho defineixen, crear una marca al voltant “del que és autèntic, proper i nostre”. 

Piropo: cuina dels setanta, vinils i llibertat a Gràcia 

Piropo va obrir a principis d’any com un projecte vinculat a Santa Magdalena, un local proper centrat en la cuina catalana clàssica. La idea, però, era construir un espai diferent: menys rígid, més lliure i amb personalitat pròpia, basada en la música de vinil, una carta breu però molt pensada i una oferta sòlida de vi, cervesa i formatge. 

Darrere del projecte hi ha Quim Marquès, amb la seva família: la seva germana i la seva filla, Marieta Marquès. El local, situat a Gràcia, dona molta importància a l’interiorisme i a l’atmosfera. “El que intentem és que el local tingui molta ànima, i que la música, la decoració, la pau que s’hi viu i la cuina vagin de bracet”, afirma en Quim. 

La cuina de Piropo parteix de plats dels anys setanta, però portats al present. No es tracta d’una reproducció nostàlgica, sinó de recuperar referències reconeixibles i actualitzar-les amb una mirada més lúdica. “Ens basem en una cuina de plats dels anys setanta, en molts casos, però posats al dia”, explica en Quim, que defineix el restaurant com a “molt artesanal, però molt divertit, molt jovial i molt simpàtic”. 

Entre els plats estrella, destaca una truita líquida, una escuma de truita de patates acompanyada amb toppings de botifarra negra. També funciona especialment bé el còctel de gambes clàssic, recuperat amb esperit dels setanta, a més d’una ensaladilla de pollastre a l’ast. 

L’apartat dolç manté aquest mateix joc amb la memòria popular. Una de les postres més cridaneres és la seva versió del Dràcula, inspirat en el mític gelat de Frigo dels anys setanta, que converteixen en un pastís fet al moment amb base de vainilla, escuma de Coca-Cola, Peta Zetas i melmelada de maduixes. 

Piropo es mou entre la nostàlgia, l’humor i el producte, amb una proposta que busca ser reconeixible sense caure en el que és previsible. Un restaurant petit, amb una cuina molt treballada i una posada en escena que forma part de l’experiència tant com els plats. 

The Fantastic Yellow Dragon: art, focaccia i còctels en clau Hi-Fi

The Fantastic Yellow Dragon acaba d’obrir al carrer del Planeta, 41, a Gràcia, molt a prop de la plaça del Sol. Al darrere hi ha en Félix i la seva dona, la Carla, que han unit dues idees que feia temps que els rondaven pel cap: una galeria d’art i un bar. El resultat és el que defineixen com un Hi-Fi Creative Bar, un espai petit, cuidat i pensat per oferir una experiència més extensa que la purament gastronòmica. 

“Volem que la gent visqui una experiència multisensorial”, explica en Fèlix. La proposta combina exposicions d’art, música que s’escolta per un equip Hi-Fi, còctels, mocktails i una carta breu de tapes d’inspiració italiana i mediterrània. La intenció és que els clients hi puguin menjar o beure alguna cosa mentre gaudeixen d’una exposició, escolten música amb bona qualitat de so i reben una atenció propera. 

La cuina es basa sobretot en focaccia farcides, que són el gran plat de la casa. Per exemple, hi trobem la McPiggy, amb porc, burrata, ruca i pesto rosso; la Lady Green, una opció vegetariana amb carbassó; la Mortícia, amb mortadel·la, i l’Olivetti, amb olivada i pebrot vermell. “Les focaccia farcides són un èxit. Tothom que les ha tastat ha al·lucinat amb aquest plat”, afirma en Félix. 

Per als qui vulguin alguna cosa més lleugera, també ofereixen bastons de focaccia: tires fines que queden cruixents pels quatre costats i se serveixen amb parmesà, oli d’oliva i pebre. Un altre dels plats més demanats són els cors de carxofa a la brasa, amanits amb oli i espècies. 

La carta líquida acompanya el concepte amb unes quinze reinterpretacions de còctels clàssics i una desena de mocktails, una alternativa sense alcohol pensada per als qui volen prendre alguna cosa elaborada sense recórrer a la cocteleria tradicional. “The Fantastic Yellow Dragon vol ser un espai on la gent pugui desconnectar una mica del soroll del món i connectar-se amb la música, l’art, la cocteleria i poques tapes, però molt ben seleccionades”, resumeix en Fèlix. 

A més, el local anirà rotant exposicions i organitzant esdeveniments musicals, reforçant la idea de bar com a punt de trobada creativa. Una adreça per als qui busquen alguna cosa més que una copa o una tapa ràpida: aquí l’experiència és la suma d’ambient, so, art i cuina.