Reivindicació del pa

Es veu que, amb la mateixa càrrega calòrica, la proteïna ens atipa més que els hidrats de carboni. No sé si és per això o per la culpabilització del gluten, que tot i ser fatal per als celíacs és bo per a la majoria. El fet és que darrerament mengem menys pa. Fins s’ha posat de moda una dieta paleolítica. Ciutadans, no oblidem que en la revolució cerealística hi ha l’origen de la nostra civilització. Com, després de ser l’aliment fonamental durant mil·lennis, pot haver perdut tanta presència? Ah!El sabor –vull dir la combinació d’aroma, gust, cruixit, textura…les qualitats hedòniques…–.D’acord, potser durant un temps trobar bon pa no fou tan fàcil, però ara tenim forners enamorats del seu ofici: Baluard, Turris (foto), Triticum, Barcelona-Reykjavik, Cal Pascuet de Sant Llorenç de Morunys, Els Hostalets d’en Bas, Vilada… Me’n deixo molts, i és injust. Busqueu-los, perquè us proporcionaran plaer sa, quotidià i sostenible; el luxe de l’antiluxe. Dos exemples recents: un dinar amb uns espaterrants pans fets amb blat de la Segarra, amb vi del Priorat, coques amb oli verge…del mestre Pere Roche del forn artesà L’Obrador per sucar en platillos d’en Carles Gaig. L’altre, durant el Congrés Internacional Menjar a l’Escola a la Pedrera, per esmorzar hi havia fruita de proximitat, rebosteria i llesques de bon pa amb xocolata de l’Enric Rovira. Què diríeu que s’acabava abans? Text de Toni Massanés publicat originalment al suplement Què Fem? de La Vanguardia