Per què les fruites i verdures lletges són tendència?

Els consumidors vivim un moment de desvetllament i tenim en compte el producte sostenible amb el medi ambient i de qualitat. Com diu l'antic adagi, "la bellesa és a l'interior" i això també es pot aplicar a les fruites i les verdures lletges i deformades. Quan jo vivia al nord d'Àfrica i anava a la fruiteria em donava la sensació que tota la fruita estava podrida perquè la presentaven sense rentar (coberta de terra) i amb formes molt dispars.

Acostumada als productes idèntics en grandària, llustrosos i aparentment perfectes que trobem a les botigues a Europa, era reticent a aquestes fruites i verdures que es presentaven acabades de sortir de la terra, de l’hort o de l’arbre. L'aversió em va durar cinc minuts i de seguida vaig descobrir uns sabors intensos i deliciosos, amb una aroma i una textura incomparables que em recordaven als productes que consumia en la meva infància.

Al voltant de 1.300 milions de tones d'aliments es malbaraten cada any a tot el món i, d'aquests, les fruites i verdures tenen les taxes de rebuig més altes de tots els tipus d'aliments. Donem per fet que les pomes vermelles brillants seran més cruixents que les macades o que els pebrots ferms tindran més bon gust a les seves amanides que els tous. En un altre àmbit es troba el cost ambiental de tot això: cultivem milions d’hectàrees de terra emprant molta aigua per produir aliments que, irònicament, no acaba menjant ningú.

La revolució de la #uglyfruit

A poc a poc els venedors prenen nota dels moviments que sorgeixen per acabar amb aquest disbarat. Usen termes eufemístics com fruita i verdura "deixada" o "imperfecta". Grans cadenes llancen campanyes de venda d'aquests productes en els seus passadissos de productes frescos. Als Estats Units i Europa s'han fet esforços per comercialitzar aliments “lletjos”. El famós xef James Oliver també ha donat suport una vegada i una altra al "ugly food movement" i ha signat acords amb cadenes britàniques d'alimentació per recolzar les seves iniciatives en aquest sentit.

Les fruites i verdures "lletges" no es cullen al camp o bé es llencen a la botiga, simplement perquè no tenen bon aspecte. Cada any es malbaraten 160.000 milions de dòlars en productes als Estats Units. Per contrarestar aquesta situació als EUA precisament s'ha posat de moda rebre caixes de fruita i verdura “lletja” a domicili per un 40% menys del que valdria en una botiga. Aquestes empreses venen productes orgànics frescos que les granges i els comerços no aconsegueixen vendre per una qüestió estètica.

Fins ara, una part dels productes "lletjos" es convertia en sopes, salses, salses, melmelades, gelats o directament es donava a organitzacions benèfiques. Tanmateix, moltes petites i mitjanes empreses no poden assumir el cost que això suposa i el fet de poder comercialitzar aquests productes és una magnífica sortida al mercat.

La tendència de menjar fruita i verdura que no és atractiva s'ha instal·lat entre els millennials, que fins i tot han creat comptes d'Instagram amb aquest tipus de productes. Algunes fotos de fruites i verdures provoquen més d'un somriure. L'activista de l'alimentació Jordan Figueiredo, que ha sol·licitat als grans supermercats americans que venguin productes imperfectes, posa en relleu les "personalitats" d'aquestes fruites i verdures "lletges" en els mitjans de comunicació social. Part de la seva campanya "Ugly Fruit and Veg", mostra pastanagues abraçades o tomàquets amb nas llarg al més pur estil Cyrano de Bergerac.

Fins fa poc la Unió Europea tenia normes que impedien la venda d'aliments “lletjos”. Per exemple, els espàrrecs no es podien vendre a no ser que el 80 per cent de la seva longitud fos verda. Afortunadament, des del 2009 s'han produït canvis legislatius que permeten la venda de 26 fruites i verdures amb una etiqueta diferent com "destinat a la transformació" o "per ser cuinat".

Què es considera fruita o verdura lletja?

1. Productes massa grans o massa petits.

2. Amb taques que només afecten des del punt de vista estètic.

3. Irregulars o amb protuberàncies.

4. Productes que no reuneixen una quantitat suficient per vendre en supermercats.

5. Que tenen esgarrapades o forats (la qual cosa indica que probablement no s'han utilitzat pesticides per conrear aquesta fruita).

6. Asimetria.

7. Han de madurar una mica més.

Sempre cal diferenciar-la de la fruita de mala qualitat que fa mala olor, està fermentada, amb floridura, parts blanquinoses o bé està excessivament fosca.

On comprar-la?

1. Internet és una gran plataforma per a aquests productes. Cada vegada hi ha més cooperatives que venen aquests aliments.

2. Molts supermercats llançen campanyes de fruita i verdura lletja de tant en tant a un preu més econòmic.

3. Una altra opció és anar a mercats d'agricultors dels pobles o acudir a les cites que es donen a les grans ciutats de forma periòdica. A Barcelona pots trobar el Mercat de les pageses a l’entrada del mercat de la Boqueria i a Madrid se n’organitza un el primer dissabte de cada mes al recinte firal de la Casa de Campo.

Qüestió d'ètica

Gairebé la meitat dels aliments cultivats pels agricultors no es venen mai i resulta paradoxal que cada vegada sigui més difícil menjar sa per culpa de preus excessius. Es genera un cicle de malbaratament de menjar que no ens podem permetre. Sobretot, vivint en un món on 800 milions de persones no aconsegueixen els nutrients necessaris per sobreviure.

Lluitem per apreciar la bellesa en totes les formes, mides i colors. No hi ha res més bo que menjar sa, ajudar a regular un sistema alimentari consumista i que no té en compte el medi ambient. T'uneixes al moviment?