Mercat d'Atarazanas, el paradís dels foodies al centre de Màlaga

M'encanten els "Mercats de Proveïments", sempre que viatjo a una ciutat intento visitar-ne algun amb el mateix entusiasme, o més, que el que poso a la resta de monuments i llocs d'interès. Aquests espais diuen molt d'una ciutat, ens expliquen de manera honesta a què es dediquen els seus habitants, quins són els seus gustos i aficions, en definitiva, la seva forma d'entendre la vida. Però sobretot, són uns dels escassos reductes d'autenticitat que han sobreviscut al poder "homogeneïtzador" de les cadenes de botigues, franquícies, grans magatzems i altres estructures comercials.

A Màlaga, a més, el Mercat de Atarazanas té darrere seu una imponent història que data del segle XIV, entre l'any 1354 i 1391, quan allí es van instal·lar unes drassanes, d'aquí el nom, nassarites. Amb l'arribada de l'època cristiana va passar a tenir altres usos, com arsenal, hospital militar o caserna, fins que el 1870 es va projectar la instal·lació d'un "Mercat Central" inspirat en el parisenc de Les Hayes, però respectant la imponent porta de marbre d'estil nassarita. Després de diverses reformes durant el segle XX, no totes afortunades, es va reinaugurar l'any 2010 per convertir-se en un dels cors de la ciutat, i sens dubte, el que té més sabor.

Aquí hi conviuen i s'igualen tots els estaments de la societat, que vénen, només en horari de matí, a comprar, però també n'hi ha qeu s'acosten per veure l'activitat de la gent, o fins i tot, per fer una passejada i prendre un aperitiu en algun dels seus bars. És destacable la creixent presència de turistes, que sembla que es disfressen de turista amb la seva càmera de fotos, gorra, ulleres de sol, pantalons curts i la seva pell rosada ... i que per fortuna no són tan nombrosos com per convertir el mercat en un parc temàtic.

La riquesa gastronòmica de Màlaga està perfectament representada en aquest enclavament que posseeix, com si d'una catedral es tractés, tres naus, on la central, com no ?, està dedicada als productes del mar, on és fàcil trobar-hi, segons s'hagi donat la feina del dia, seitons, sorells, pops, molls, verats, mers, pinta vermella, daurades... capturats normalment en els caladors malaguenys i gairebé sempre amb una frescor insultant.

Donada la proximitat de l'estret de Gibraltar, la tonyina és un altre dels productes estrella. I per descomptat, no poden faltar-hi les gambes i altres animals amb closca, com les tellerines, cloïsses o "bolos". Curiosament, i al contrari que en grans ciutats com Madrid, molts dels llocs de peix s'han "superespecialitzat" i ofereixen un catàleg d'un màxim de cinc productes. Així, tenim el de la tonyina, salmó i peix espasa, el dels seitons, sorells i "maires", el de les gambes i família o el de les cloïsses.

Però com que no només de peix viu l'home, l'interior de la província també té el seu lloc, i un dels laterals del Mercat acull els productes de la fèrtil horta de la vall del Guadalhorce o els cultius de l'Axarquía que són tot un espectacle ple de color. Tomàquets, dels de veritat, carxofes com punys, alvocats, mangos, taronges, mandarines, llimones ... ens mostren la riquesa del camp malagueny, que també té els seus capricis de temporada, com les castanyes, els bolets o les sorprenents pastanagues morades provinents de Cuevas Bajas. Les olives i els fruits secs com l'ametlla, d'inequívoc sabor malagueny, són un altre dels productes estrella.

Les parades de carn, la gran família alimentària que ens faltava, també tenen aquesta denominació d'origen malaguenya que fa que siguin únics, gràcies a productes com el Cabrit Malagueny o les "crestes", unes hamburgueses molt populars a Màlaga amb un amaniment "morú" basat en el comí, l'all i el pebre vermell. Tampoc hi falta el porc ibèric, carns vermelles o la vedella.

Formatges, embotits, salaons, pa, espècies i oli són d'altres productes que podem trobar en aquest espai singular que, al costat de la Catedral, coneguda com "La Manquita" per faltar-mitja torre i el carrer Larios, pot ser considerat un dels cors de la Màlaga més autèntica on podem trobar-hi meravellosos i únics tresors.

Encara que l'ideal és descobrir per un mateix els nostres llocs favorits, mai vénen malament unes lleugeres indicacions per si el que volem és qualitat en comptes de preu, dos mons, que a Atarazanas es donen, sovint, la mà. Els peixos dels Germans González són tota una garantia de qualitat amb bona tonyina i peix espasa, així com peixos de mida mitjana com el besuc. Però el seu punt fort, per a mi, són les gambes i gambetes, excepcionals.

La família Belman, amb tres parades, són un altre clàssic especialitzats en excel·lent tonyina, salmó, peix espasa i peixos mitjans, ideals per al forn. Però si busquem seitons o molls Miguel Àngel és una aposta segura. I els germans Castro, que només tenen cloïsses i de tant en tant, navalles, pop o algun producte interessant, són tota una institució.

En fruites i verdures és cridaner el lloc d'Antonio i Salomé, que sempre estan a l'última i on podem trobar-hi tot tipus de productes exòtics i gourmet, com tòfona negra i blanca, tot tipus de bolets, mà de Buda, "caviar cítric" , flors comestibles, diferents tipus de patates, topinambur, "sugar snaps", llima kaffir, yuzu, bergamota, "llimona meyer", germinats, arrel de lotus i de wasabi ... un plaer, el Paradís dels foodies ha de ser alguna cosa semblant.

Si no busquem tant exotisme, Juani, amb parades unides, té una fiabilitat en la qual hi confien nombrosos clients, entre els quals hi ha bastants restaurants. I Ernesto és un especialista en bolets, fruites de temporada, tomàquets ... sempre de qualitat.

En carns, els Medina són els que "parteixen el bacallà", bé, la mitjana;-) i encara que els seus preus no són barats, la qualitat està assegurada. A més, disposen d'alguns "preparats" més que interessants.

La zona de confitats i fruits secs és tot un festival de color i sabor, de fet, sempre ofereixen provar gairebé tots els productes, sobretot olives de tota mena i ametlles, un producte gairebé tan malagueny com els seitons ... o com aquest passeig en el cor de la gastronomia malaguenya. Tota una experiència!

I vosaltres, em recomaneu algun Mercat?

Text de José Cabello, director de SobreGustos Comunicación