Gastronomia Birmana, una joia desconeguda

Els foodies àvids de noves tendències culinàries fan que cada vegada es parli més de la tradició gastronòmica de Myanmar. Aquest exuberant i fins ara enigmàtic país ha rebut la influència de l'Índia, Tailàndia i la Xina a la cuina. Com en molts altres països, la gastronomia també varia entre la regió de la costa i la de l'interior.

Tradicionalment, els birmans es reuneixen al voltant d’una taula baixa, asseguts sobre una estora de bambú per degustar els plats que es serveixen simultàniament. Per respecte, sempre es serveix primer als comensals de més edat; fins i tot quan els més grans estan absents, el primer mos d'arròs de l'olla es retira i guarda com una mostra de respecte als pares, un costum conegut com a u cha.

Els birmans mengen amb la mà dreta formant una petita bola d'arròs amb la punta dels dits i barrejant-la amb diversos ingredients abans de posar-se-la a la boca. Els  bastonets i les culleres a l'estil xinès s'utilitzen per als plats de fideus. Les begudes sovint no es serveixen amb el menjar; l'acompanyament líquid habitual és en forma de brou o consomé lleuger servit en un bol comú. Fora dels àpats, la beguda birmana preferida és el te verd clar.

El secret de l'umami birmà

El ngapi, traduït com "peix premsat", és un ingredient indispensable similar a la pasta de gambes tailandesa. Aquest ingredient és l'encarregat d'aportar un doble toc de sal i sabor umami i és la base de molts curris, salses i guarnicions. Les gambes seques s'utilitzen igualment per proporcionar umami en sopes, amanides i plats de verdures.

Altres ingredients imprescindibles en els plats birmans són la cúrcuma, l'oli de cacauet, les escalunyes (fresques per a amanides i bases de curri, i fregides per decorar), l’oli d'escalunyes (elaborat a partir d’escalunyes fregides), l’all, el gingebre, el xili, la llima, el coriandre, la pasta de tamarinde, els cacauets torrats i la llet de coco.

Plats que no et pots perdre

Mohinga

Molts el consideren el plat nacional. És un aliment bàsic per a l’esmorzar que varia segons les regions, tot i que és bàsicament una sopa aromàtica de peix, herba-llimona i fideus d'arròs, rodons i fins. Els ingredients opcionals inclouen un ou dur tallat a rodanxes i verdures cruixents fregides i/o boles de massa de llenties. El plat s'amaneix al gust amb un raig de llimona i/o un pessic de xili sec.

Tohu kyaw o hto-hpu nwe

Literalment "tofu calent". Associat a l'ètnia Shan del nord de Myanmar, el plat no inclou tofu, sinó més aviat unes farinetes elaborades amb farina de cigró. L'aliment groc i enganxós se serveix sobre fideus fins d'arròs, trossos de pollastre o porc marinat i cobert amb un plugim d'oli de xili, i inclou guarnicions de verdures adobades i brou.

Lahpet thoke

Les fulles de te adobades emprades en aquesta amanida són bastant àcides i normalment es mengen soles, a manera de postres, però també se serveixen en forma de lephet thoke, una amanida on les fulles agres i lleugerament amargues es barregen a mà amb col ratllada, tomàquets laminats, fesols fregits cruixents, nous i pèsols, un rajolí d'oli d'all i trossets de xili i all picants. El plat és versàtil. Pot ser un aperitiu o, amb un plat d'arròs, un àpat. També es considera un estimulant: els birmans diuen que no se’n pot menjar massa d'aquesta amanida, ja que pot impedir el son.

Curri birmà

Aquest plat és fonamental. Un cop triat l'ingredient principal -porc, peix, gambes, carn de vedella o xai-, una successió aparentment interminable de plats d'acompanyament el seguiran. Aquests inclouen arròs, una amanida agra, un petit plat de verdures fregides, un petit bol de sopa i una gran safata de verdures i herbes fresques i bullides que es poden menjar amb diferents salses. Aquestes van des del ngapi ye, una salsa líquida i picant, fins al balachaung, una barreja seca i picant de xilis, all i gambetes seques fregides en oli.

Arròs a l'estil Shan

Conegut a Birmània com a nga htamin (arròs de peix), aquest plat Shan (un dels principals grups ètnics budistes del país) combina arròs cuinat amb cúrcuma i aixafat en una bola amb una cobertura de trossets de peix d'aigua dolça esqueixat i oli d'all. Oliós i saborós, el nga htamin esdevé un piscolabis molt picant quan se serveix amb trossets d'arrels de porro, grans d'all crus i cotnes de porc fregides.

Nangyi thoke

El plat es presenta en forma de fideus d'arròs gruixuts i rodons amb pollastre, talls fins de pastís de peix, brots de soja escaldats i rodanxes d'ou dur. Els ingredients s'assaonen amb una barreja de farina de cigrons torrats, oli de cúrcuma i xili, es barregen a mà i se serveixen amb guarnicions de verdures adobades i un bol de brou.

Aliments fregits

Es poden trobar al carrer o a les botigues de te -samoses, rotllets de primavera, bunyols salats, dolços, pans- estan fregits, i també molts plats de fideus estan coberts amb akyaw, guarnicions cruixents fregides. Un plat que val la pena provar és el buthi Kyaw, trossos de carbassa arrebossats i fregits. Quan se serveix calent, la massa fina i cruixent amaga un interior suau i lleugerament líquid de carbassa tendra, i els bunyols se serveixen típicament amb una salsa agredolça feta de tamarinde.

Cases de te

Les cases de te de Myanmar no són cafeteries a l'europea per prendre el te. En elles podem degustar diverses cuines de Myanmar - els plats que es serveixen sovint reflecteixen l'origen ètnic del propietari de l'establiment-. Per exemple, les cases de te de propietat índia/musulmana tendeixen a servir aperitius salats fregits i influenciats pel sud d’Àsia, com samoses o poori (pa fregit servit amb curri) o pans al forn com nanbya (naan). Aquests últims també solen servir postres a l'estil del sud d'Àsia. Les cases de te de propietat xinesa sovint ofereixen dolços fets al forn, així com panets al vapor carnosos i articles similars als dim sum.

Una mica de dolç

Els dolços birmans, coneguts com a moun, no es consumeixen com a postres, sinó més aviat com a aperitius acompanyats de te al matí o a la tarda.

A diferència dels dolços d'altres parts del sud-est asiàtic, els moun no solen estar carregats de sucre, sinó que obtenen els seus sabors dolços d'ingredients com el coco ratllat, la llet de coco, la farina d'arròs, l'arròs enganxós cuit, la tapioca i la fruita.

Entre els dolços birmans destaquen el hsa nwin ma kin, pastissets de farina de sèmola engrunadissos amb llet de coco, ghee i panses; i el bein moun i moun pyit thalet, creps a l'estil birmà, servits dolços o salats, amb una consistència humida i foradada.

Aquests són només alguns dels plats estrella, però hi ha centenars de delícies més per descobrir. Des d'aquí us animem a fer-ho i que compartiu amb nosaltres el vostre plat birmà favorit.