Es pot conèixer una societat per la seva cuina?

Té gust amarg, el correu en que l’amic i antropòleg Pep Bernadas m’explica que la maleïda crisi obliga a suspendre temporalment i replantejar una revista de viatges clàssica: Altaïr. Espero que torni ben aviat, sigui en el format que sigui, perquè crec fermament en el viatge com a mètode de coneixement del món, de la vida i d’un mateix.

Ja fa uns quants anys, durant un temps, vaig escriure a Altaïr; òbviament en l’apartat gastronòmic, una secció anomenada Fogones lejanos. Ara és una feina que es continua fent a la revista de referència en viatges en aquest país, Lonely Planet Traveller,  en una secció anomenada Gourmet a càrrec de la periodista Mar Calpena, també col.laboradora de Gastronosfera.

En aquella secció hi reflectia la meva mirada sobre cultures alimentàries que havia visitat i assaborit amb fascinació de la mà de cuiners i cuineres locals, tant professionals com casolans: mercats, cases, menjar de carrer, pagesos, pescadors, restaurants més o menys populars, botigues, supermercats, receptes, conserves, coccions singulars, formes de menjar, costums, festes, representacions simbòliques, significacions emocionals…

Com diu el títol d’un llibre publicat pel Museu de l’Home de París, la cuina és el reflex de les societats: explica i s’explica per aquell grup humà que la fa i alhora en viu; és estructural, sistèmica.

Mirant-ho amb perspectiva, estic convençut que va ser precisament aquest intent, necessàriament sempre inconclús, de conèixer in situ les principals tradicions gastronòmiques, el que em va dur a comprendre la veritable importància de la nostra cuina i a focalitzar-me en l’estudi del patrimoni cultural que representa.

Més informació:

. Si vols saber més sobre la gastronomia viatjera, no et pots perdre aquest post del llibre de Lonely Planet La mejor comida callejera del mundo.