Entomologia gastronòmica bàsica

Ja fa unes setmanes, Nacions Unides i més concretament la FAO, ha entonat el Hakuna Matata i ha reclamat la nostra atenció sobre la possibilitat que comencem a considerar els insectes com una possible font d’alimentació habitual per a les persones.

Com ells mateixos reconeixen, els insectes ja formen part de la dieta de prop de 2.000 milions de persones (gairebé el 30% de la població mundial) en països com Mèxic, Indonèsia, Tailàndia, Brasil, per citar-ne alguns, i fins i tot la tribu dels warao, al delta de l’Orinoco a Veneçuela, tenen al cuc del moriche (Mauritia flexuosa), un tipus de palmera, com un dels aliments bàsics en la seva dieta diària.

Com els explicaria millor que jo Eudald Carbonell, els primers humanoides ja eren insectívors i per això el fet actual de menjar insectes és una manifestació més de la memòria del nostre sistema evolutiu. En altres països és un aliment tabú. Més aviat és que som uns aprensius, perquè si es mengen a Bangkok, Tamaulipas o Jakarta, per què no es pot menjar una tapeta de llagosta a l’andalusa a Sevilla, Barcelona o Gijón? O sigui que en el fons, és una qüestió cultural. A més, els insectes s’han incorporat ja a l’alta cuina. El brasiler Alex Atala fa temps que incorporà insectes de l’Amazones a la seva carta, el mateix que el veneçolà Nelson Méndez i fins i tot René Redzepi, en un dels seus últims menús, va incorporar unes postres de formigues (¡vives!!) i iogurt. Pel que sembla el toc àcid de les formigues li anava de primera al gust del iogurt fresc.

Les propietats nutricionals dels insectes també són conegudes des de fa temps. De fet, per això els nostres avantpassats protohumanoides els menjaven. Perquè fins que no van descobrir la carn i van aprendre a caçar milions d’anys després, els insectes eren la seva font principal de proteïna. Vaja, que portem menjant bestioles tota la vida i en això seguim ara que la humanitat ha creat l’estació espacial internacional i el sistema de Nacions Unides i la FAO.

I enllaçant amb el meu darrer post, no sé si sabeu que els diferents tipus d’insectes també tenen la seva temporalitat, la seva època de collita, com si diguéssim. El cuc vermell del magüey es cull a Mèxic entre febrer i març, a Tailàndia el grill es cull a l’agost i l’escarabat rinoceront al setembre. I per cert, aprofito per recordar que les aranyes, que es mengen a Cambodja, no són insectes, són aràcnids com els escorpins.

I per acabar, que es fa tard, en això de promoure el consum generalitzat d’insectes, serà que no hem sentit parlar dels excedents agrícoles i especialment dels subvencionats? I no vull fer demagògia, però en lloc de fer aquestes propostes tan... exòtiques, no seria millor que ens  dediquessim a intentar que els pagesos dels països menys desenvolupats no es veiessin obligats a abandonar els seus conreus perquè nosaltres inundem els seus mercats amb els nostres excedents? No ens hem assabentat que al planeta es produeixen prou aliments per alimentar tots els seus habitants de manera suficient?