El seitó victorià... tradició o realitat?

És un dels emblemes de Màlaga que aconsegueix la seva plenitud quan l'estiu s'acaba… o no, segons es miri. Si ens atenim a la definició més purista del seitó victorià, es tracta d'un peix malagueny d'entre 5 i 7 centímetres, que encara no ha aconseguit la maduresa, i deu el seu nom a l'època de l'any quan es pesca, que aproximadament coincideix amb la festivitat de la Verge de la Victòria. Per aquestes dates, entre l'estiu i la tardor, posseeixen una interessant proporció de greix, ja que es disposen a començar una migració que els portarà a l'interior del Mediterrani. A més, l'alimentació que li proporciona l'extraordinari plàncton del malagueny mar d'Alborán, també aporta unes notes extra de qualitat. La tradició mana fregir-los en abundant oli d'oliva, en “ventalls” de cinc, units per la cua, i acompanyar-los amb una amanida de pebrots rostits. Una delícia. El problema comença quan comprovem que la normativa del Ministeri competent, actualment el d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient, marca en 9 centímetres la talla mínima dels seitons per no ser “pezqueñines”, i assegurar així que ja han desovat per primer cop. A més, les aigües de la badia malaguenya no són capaces de satisfer l'enorme demanda de seitons que caldrien per omplir els plats de llars, xiringuitos, bars i restaurants de Màlaga, és per això que cal recórrer a caladors situats al Marroc o Itàlia, on el producte, a més de ser diferent, perd frescor, encara que només sigui per una qüestió de distància. Efectivament, el seitó victorià com a tal no es pot, o no es deu, consumir avui en dia, és més que raonable acceptar aquesta talla mínima que ens assegura que el seitó té una nombrosa descendència, però ens podem quedar amb tot la resta, i exigir, en aquestes dates de setembre i octubre, que procedeixi de la costa malaguenya, que tingui màxima frescor, mantenir els característics ventalls fregits en excel·lent oli d'oliva, i per descomptat, els pebrots d'acompanyament. Al poble costaner de Rincón de la Victoria, a escassos quilòmetres de la capital de la Costa del Sol, han pres bona nota i, aprofitant intel·ligentment el nom del poble, organitzen “La Fiesta del Boquerón Victoriano”, que aquest any ha tingut de padrí al xef amb una estrella Michelin José Carlos García, i que atreu a nombrosos visitants i manté l'esperit i la tradició d'una joia culinària que uneix un exquisit peix blau, ric en omega3, amb la màgia de la millor fritada malaguenya… amb la seva amanida de pebrots i una cerveseta al costat del mar… Realment són importants aquests 2 centímetres de més?