El plaer altruista de compartir un bon àpat

Aquestes coses mai no es fan per tu sol. O sigui que havia convidat uns amics. Vaig anar al mercat (passant per la Fira Mercat de Mercats, a la plaça de la Catedral i davant de Santa Caterina, plena de gent tastant, comprant, aprenent i gaudint), vaig repassar totes les parades per trobar uns quants peixos de roca ben macos ­–congre, lluerna, rascassa, rap–­ i em vaig fer netejar els més grossos.

També vaig agafar galeres, gamba vermella, escamarlans, musclos i alguna cloïssa; no vaig trobar crancs. Vaig sofregir ceba, porros, all, bulb de fonoll, tomàquet; hi vaig afegir el peix de sopa i les espines, vi blanc, aigua, herbes i safrà. Mentre bullia vaig fer una salsa maionesa amb all, pebre vermell i safrà: la rouille. Vaig colar el brou, hi vaig posar patates a rodanxes gruixudes i, al darrer moment, la molla desespinada en filets i el marisc. Primer vaig servir el caldo de la bullabessa, ­el veritable elixir que justifica la festa­ amb torrades i la salsa rouille. Després el peix bullit amb les patates. Suquet de pescadors provençal, plat seqüència d¹origen humil, cultura popular feta monument gastronòmic. Com les tapes, que un any més es tornen solidàries als millors bars i restaurants del país pel Casal dels Infants. Llegiu el posagots i ompliu-lo, per sumar esforços contra la pobresa infantil.

Més informació sobre Tapa Solidària

Text de Toni Massanés publicat originalment al suplement QuèFem? de La Vanguardia