¿TIENES MÁS DE 18 AÑOS?
Google+
La vuelta al mundo en 20 galletas deliciosas
Tendències  

El món en 20 galetes: diga’m quina t’agrada i et diré d’on ets

Anna Tomàs 28/08/2014

Hi ha un proverbi noruec que diu que les galetes estan fetes de mantega i amor. I és que si existís un podi olímpic per als aliments més consumits al món, el primer lloc estaria ocupat el pa, del que ja vam parlar aquí en el seu moment, mentre que en segon lloc trobaríem a la nostra benvolguda galeta. Les galetes formen part de la nostra vida, des que les nostres manetes infantils banyaven “les maria” en el bol de llet fins a les pastetes de te que formen part d’amenes xerrades de gent veterana.

N’hi ha de tots tipus: dolces, salades (pretzels o crackers), picants, amb farcit, seques, lleugeres, elàstiques, esponjoses, cruixents, amb milers de formes diferents (fins i tot tan fines com les hòsties), banyades en multituds de sabors, senzilles i molt elaborades. Al món hi ha probablement milers de galetes diferents i a cada país són les protagonistes principals de moltes de les seves festes. En la seva definició més bàsica podríem dir que es tracta d’una massa fornejada l’ingredient principal de la qual és la farina, mantega o un altre tipus de greix, sucre i sovint ous. Per descomptat no cal ser el monstre de les galetes per tornar-se boig per elles.

Pretzels

Una mica d'història

Segons el llibre Cookies and Crackers (Time/Life Books, 1982) en l’època de l’imperi romà les galetes eren la base de l’alimentació dels soldats. En aquells temps no eren dolces i consistien en hòsties planes, fines, dures i quadrades que es conservaven millor que el pa. Es creu que les primeres galetes dolces van sorgir en servir com a prova de la temperatura del forn abans de fer pastissos, per la qual cosa no eren galetes com a tals. Així van sorgir al segle VII a Pèrsia, un dels primers països a conrear el sucre. Amb el comerç d’espècies i amb motiu de les croades, les tècniques i els ingredients per cuinar-les van arribar a Europa per expandir-se després per la resta del món. Les galetes van ser un dels aliments indispensables en la travessia de Colón en 1492. A la fi del segle XIV, un podia comprar galetes en forma d’hòsties o neules als carrers de París i posteriorment els llibres de cuina del Renaixement contenien moltes receptes de galetes, que es van tornar molt populars al segle XVII. El Diccionari de Nutrició i Tecnologia d’Aliments estableix que “les galetes són essencialment productes amb molt poca humitat, fetes amb farina, riques en greix i sucre, d’alt contingut energètic”. Aquest mateix diccionari apunta que el nom anglès de “biscuit” deriva del llatí ”bis coctum” i significa que ha estat cuita dues vegades, la qual cosa explica el seu baix contingut en aigua. La paraula espanyola galeta prové del francès galette.

Si em dius quina galeta t’agrada et respondré de quin país ets

Hi ha galetes que són una veritable icona del seu país pel fet que simbolitzen algunes de les tradicions més arrelades dels seus habitants. Com probablement no les hagis provat totes, aquí t’apropem algunes de les més conegudes:

Macarons

- Els cobejats macarons són unes exquisides i cruixents galetes franceses (d’origen italià) formades per dues galetes unides per una tendra crema o ganache entre ambdues, elaborades amb clara d’ou, ametlla mòlta i sucre. Els macarons francesos tal com els coneixem avui dia van ser ideats al segle XX per Pierre Desfontaines Ladurée. N’hi ha de diferents sabors i de divertits i cridaners colors (xocolata, llimona, gerd, festuc, castanya, coco, taronja, dolç de llet, vainilla, llima, cafè, nabius…). Quan penso en elles les imagino en coquetes piles col·locades subtilment dignes d’aparèixer a la pel·lícula María Antonieta de Sofia Coppola.

Lebkuchen

- Si has tingut l’oportunitat de passejar-te pel mercat de Nadal de Nuremberg, Alemanya, hauràs pogut degustar les seves famoses Lebkuchen, una suau i especiada galeta de gingebre, o de pebre en el cas de les Pfefferkuchen, amb un lleuger toc de nou. Poden ser rectangulars o rodones i es fan generalment amb espècies d’anís, coriandre, clau, gingebre, cardamom, pebre de Jamaica que les hi proporciona una aroma picant i amb fruita seca, incloent ametlles, avellanes i nous, que aporten un toc cruixent. Es troben receptes similars en l’antic Egipte, no obstant això els primers a donar-li un toc més creatiu van ser els professionals del gremi de Lebkuchen a Nuremberg.

galletas-holland

- Als Països Baixos els Stroopwafels són tot un dolç nacional que s’elabora combinant dues meitats de gofres plans i rodons d’un diàmetre de 8 centímetres, farcits de xarop o caramel i coberts parcialment per xocolata en determinades ocasions. Si es col·loquen en la part superior d’una tassa calenta de llet o fins i tot de vi calent, la calor estova el farciment de caramel, posant en relleu l’aroma de la canyella i la nou moscada.

- A qualsevol dels acollidors cafès vienesos podràs assaborir les austríaques Vanillekipferlo mitges llunes de vainilla amb ametlles mòltes, nous o avellanes, empolvorades amb sucre.

cookies

- La galeta americana per excel·lència és la Chocolate xip cookie semi dura, cruixent i enganxosa amb deliciosos trossets de xocolata que sorprenen fonent-se dins la boca a cada mos. Va ser inventada en 1937 per Ruth Greus Wakefield.

- La galeta australiana i neozelandesa Anzac s’elabora amb flocs de civada, amb dos tipus diferents de coco i mel de canya. Originalment denominada “galeta del soldat” durant la Primera Guerra Mundial, quan les mares i esposes dels soldats d’Austràlia i Nova Zelanda enviaven galetes a les tropes a l’estranger, les galetes d’Anzac, o “Bikkie” són la galeta nacional d’Austràlia i es cuinen al forn cada 25 d’abril en honor als caiguts en la batalla de Galípoli (Turquia) en la primera Guerra Mundial.

- A Grècia les galetes Koulourakia reben aquest nom per la seva forma retorçada. Aquestes daurades galetes de mantega amb sabor a vainilla i ruixades amb sèsam tenen forma de vuit, cercle trenat, de corona, ferradura, de forqueta torta o de lletra grega i solen consumir-se en la Pasqua ortodoxa.

- La “Maple Leaf Cream Cokkie” o galeta de fulla d’auró no solament porta el nom del símbol nacional de Canadà, sinó que és també la galeta canadenca per excel·lència. Aquesta rica galeta farcida de crema no només es gaudeix el dia de la festa nacional sinó durant tot l’any.

- Els Barátfüle hongaresos són uns petit triàngols farcits de melmelada i coberts amb molles de pa fregides. Van ser inventats per un xef alemany anomenat Freund, qui va anomenar a la galeta “butxaques plenes de Freund”, segons Krisztina Maksai, autora del llibre ”Galetes Europees”. Avui dia, barátfüle es tradueix com a “oïda d’un amic”.

Biscotti

- Itàlia no concep prendre un cafè o un vi sense acompanyar-los dels seus biscotti, també anomenats cantucci. Aquestes galetes cruixents ja eren un aliment bàsic de la dieta de l’exèrcit romà. Es cuinen dues vegades i es poden aromatitzar amb nous, llavors i fruites i se submergeixen tradicionalment en vi dolç.

- Qui no coneix al nostre país les famoses galetes daneses de mantega? Segur que més d’un emmagatzema coses en les seves rodones caixes metàl·liques. Aquestes senzilles galetes es confeccionen només amb mantega, farina i sucre i tenen forma de cercles, quadrats, anells o pretzels.

- En el Regne Unit, l’hora del te sempre s’acompanya de “custard cream cookies”. Aquesta galeta de color crema va ser creada fa uns cent anys i el seu farciment de crema anglesa, semblant a les natilles, fa que sigui considerada una de les galetes més saboroses al seu país. El seu elegant disseny geomètric ens retrotrau a l’era victoriana.

- Les delicioses galetes mexicanes Coyotas són grans, planes i farcides de sucre bru,piloncillo (dolç preparat a partir del xarop o suc no destil·lat de la canya de sucre) i d’altres ingredients com panotxa, poma, coco o guaiaba. Són típiques dels estats de Sonora i Sinaloa i el seu origen es remunta al segle XIX.

- Iraq està tristament d’actualitat per altres motius, però la seva galeta nacional denominada Kleicha és un deliciós símbol de l’hospitalitat de les seves gents. Amb freqüència té forma de mitja lluna, de pastissets enrotllats o tallats en cercles. Els seus farciments més populars són els dàtils, nous, llavors de coco i sèsam, i la galeta se sol aromatitzar amb cardamom i aigua de roses. Tot un viatge a orient.

- A Filipines es mengen unes galetes denominades Puto seco (sí, ho sé, jo no he inventat el nom, puto significa pastís en tagal). Aquest blanc i esponjós pastís d’arròs al vapor es menja amb mantega o coco rallat en el desdejuni.

Alfajor

- I què dir dels alfajores argentins, aquestes delicioses galetes farcides de dolç de llet? El seu nom prové del hispano-àrab al-hasú que significa ‘el farcit’ i van arribar a Amèrica en el període colonial. Es recobreixen normalment amb xocolata o sucre setinat.

- A Suècia, les Pepparkakor es fan amb xarop d’auró i es tallen en forma d’estel, de cor o d’animals com cabres o porcs. Són molt especiades i primes. Per Nadal s’utilitzen com a guarniments per a l’arbre. La tradició afirma que si col·loques la galeta en el palmell de la teva mà, demanes un desig i després utilitzes el dit índex o polze de l’altra mà per copejar el centre de la galeta, trencant-se aquesta en tres trossos, el teu desig es farà realitat.

- Els Speculoos són una especialitat de Bèlgica i Holanda. Cosins del pa de gingebre, es distingeixen per la seva delicadesa i les seves elaborades figures que representen motius nadalencs al voltant de la festa de Sant Nicolás del 6 de desembre. Tradicionalment, els speculoos estan aromatitzats amb canyella, nou moscada, clau, gingebre, cardamom i pebre blanc. La galeta té una textura granulada especial a causa de la presència de sucre bru que li dóna un toc cruixent.

Chrusciki

- Les galetes poloneses Chrusciki, també conegudes com a ales d’àngel o bunyols polonesos són una saborosa menja d’aparença fràgil i textura cruixent. Els seus ingredients són farina, rovell d’ou, sucre, vainilla i crema agra. Es coneixen també com Chiacchiere a Itàlia. Se solen servir en noces i en festivitats prèvies a la Quaresma.

- I no podem deixar de parlar de les famoses galetes de la fortuna que sempre contenen un paperet amb una frase sàvia o una profecia al seu interior. Malgrat la creença del seu origen xinès, la realitat és que van ser creades a Califòrnia.

Siguin d’on siguin, la seva aroma sempre ens reconforta i ens omple de records. Amb quina et quedes?

 

Text d’Anna Tomàs

Galeria

Galeria

Afegeix un nou comentari

Text pla

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Web page addresses and email addresses turn into links automatically.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.