El chato murcià: el gust tradicional de la ramaderia de Múrcia

Quin animal s'alimenta exclusivament de productes naturals i pot trobar-se només a la Regió de Múrcia? La resposta la trobem a Lorca: el 'chato' murcià. Conegut com porc xato, xinesos o garrins, solia ser el principal suport dels hortolans en èpoques d'escassetat gràcies a les seves proteïnes d'alta qualitat, que s'obtenen del seu any i mig de criança, un temps molt prolongat que gairebé el porta a la seva extinció.

Aquesta extensa etapa s'enfronta als cicles més curts d'altres races, com en el cas del porc blanc, la criança del qual dura entre cinc i sis mesos. La vida del 'chato' recorre en amplis espais lliures i en extenses àrees on pot realitzar les seves activitats preferides que consisteixen en jugar i descansar.

La primera vegada que es va reconèixer aquesta varietat va ser l'any 1913 en el moment en què l'Estació d'Agricultura General de Lorca va assentar les bases del 'chato' murcià. No obstant això, la història d'aquest animal es remunta a finals del s. XIX quan l'encreuament de porcs andalusos, extremenys i portuguesos va donar lloc a aquesta espècie a la zona lorquina. Concretament, va néixer de la barreja de dos porcs de capa negra pertanyents al tronc ibèric: la raça Gabana i la Pintada.

El 'chato' va estar a punt de desaparèixer del món ramader a partir del 1950 ja que els mercats necessitaven una raça més precoç per la immediatesa de la demanda, necessitaven una espècie que arribés a la maduresa adulta més ràpid. A més, la nova forma de vida rural va afectar la conservació i alimentació de l'animal.

No obstant això, no és el seu estil de vida el que el converteix en un animal especial sinó els productes naturals a base de cereals verds que consumeix que fan que es derivi d'ell un producte de gran qualitat proteica. Aquest animal representa un sabor tradicional de la gastronomia murciana i s'ha convertit en una de les estrelles càrnies que ofereix el sud-est de la Península.

El 'chato' murcià no es diferencia únicament pel sabor, també pel seu aspecte caracteritzat per un llarg, ample i cilíndric cos on trobem la seva cap curt i ample sostinguda per un fort i gruixut coll. De perfil destaca, en comparació amb altres espècies, el seu curt i gruixut morro.

Afortunadament, els esforços per evitar la seva extinció han donat els seus fruits i la peculiar espècie de porc ha tornat a obrir-se pas en la gastronomia murciana. Gràcies a l'obstinació dels ramaders murcians i dels centres IMIDA de Múrcia i CIFEA de Lorca la raça no s'ha extingit. El 'chato' murcià, espècie autòctona de la Regió, ens proporciona productes amb un sabor i textura inimitable.