El Celler de Can Roca i la creació de riquesa

Vaig agafar l’avió el mateix dia al matí amb trenta-nou de febre i sense saber encara si, per fi, aquest seria l’any. Aterrat a Seül, vaig connectar el telèfon. Em vaig emocionar. Els esti- mo, aquests nanos. Me’l sentia i me’l sento, el reconeixement del primer lloc per El Celler de Can Roca, també una mica meu, perquè és nostre. La gent de Corea em va felicitar: “El teu país torna a tenir el número 1!”.

És el país, esclar que sí! Ho havia comentat a Joan Roca fa setmanes imaginant la possibilitat: “Per a vosaltres, a més de merescut, seria molt bo, però sobretot seria bo per al país, Joan, i ara ho necessitem tant...”.

Comunicativament és un reconeixement tan simple com efectiu; pocs sabran qui ha quedat segon, però arreu es coneix “el millor restaurant del món”. I doncs? Doncs que un cop més tenim la possibilitat d’aprofitar-ho.

Molts països inverteixen diners a intentar posicionar els seus millors restaurants. Saben que això repercuteix directament en imatge de marca dels productes agroalimentaris, del turisme i de la cultura. Enlloc més del planeta han tingut aquesta oportunitat. Primer la revolució bulliniana, ara el Celler...

Els experts que busquen sectors estratègics per orientar-hi l’economia diuen que hem de potenciar allò en què ja som excel·lents per crear riquesa. Doncs, què esperem? Tenim només un any, en principi. És l’hora de fer política amb majúscules en aquest camp.