Cinc aliments que maten

Dins de la gama dels aliments funcionals (per reduir el colesterol, per perdre pes, per fer la primavera a la teva flora intestinal…) n’hi ha uns dels que encara no se n’ha explotat la vis comercial. Per una banda, la gastronomia, més orientada a donar plaer que a assassinar (amb excepcions), no n’ha investigat les seves virtuts. Per l’altre, segur que alguna llei els prohibeix. Em refereixo als aliments que maten. Alguns, considerats delicadeses, altres, més quotidians del que et penses, els últims, tant exòtics que no fan por tot i la seva potencia letal, com un tigre de bengala. Compte que no vull fer, ni de lluny, una lloa d’aquest aliments verinosos i no en recomano pas el seu us més que en cas de defensa pròpia. Cas que, en els temps que corren, podria ser una necessitat social, és clar, ja m’ha passat pel cap un hipotètic menú per el bar del Congrés. Ai, no, espera, que acabo de llegir que ja no subvencionem els cubates de l’hemicicle. Sigui com sigui, potser aquesta llista et resulta útil algun dia. Si més no per saber que podries dinyar-la si menges algun dels aliments que en formen part. 1. Fugu: Aquest graciós peixet que s’infla com un globus quan es sent amenaçat és tant letal com un Winchester en mans de Charlton Heston. A Japó, el consideren una delícia, només el pots preparar després de set anys d’estudi, i és que una relliscada de ganivet que en seccionés el fetge, on el fugu emmagatzema una neurotoxina anomenada tetrodotoxina, podria provocar la mort del comensal o bé deixar-lo en estat zombi una bona estona. Diuen que els cuiners més experimentats saben deixar la dosi precisa de verí a la carn per tal d’adormir la llengua del comensal. A mi, als seus restaurants, no m’hi trobaràs. 2. Ackee: La fruita nacional de Jamaica és tan bonica com mortal i, a més, capriciosa: tant si la menges massa verda com massa madura, pot provocar-te la mort per hipoglucèmia (la típica pájara, vaja). D’aquí la importància de saber comprar la fruita quan està al punt, ho veus clar, oi? Bé, al país de Bob Marley la preparen de moltes maneres, sembla que la més popular és esmorzar-la amb peix salat. Res millor per a començar un mal dia. 3. Tomàquet (i altres hortalisses): Sí, sí… ho has llegit bé. Les fulles i la tija de les tomaqueres contenen solanina, un alcaloide verinós que la planta fa servir com a fungicida natural però que en dosis elevades (més de dos mil·ligrams per quilo de pes) pot matar humans a més de fongs. És clar que molt probablement no menjaràs mai la tija d’una tomaquera, però et sorprendrà saber que l’albergínia crua o la pell de la patata també contenen aquesta substància i, com més verd és el tubercle o l’hortalissa, en major concentració. Bé, doncs, a partir d’ara, els tomàquets, ben madurets, d’acord? Ja sabia jo que els vegetarians s’equivocaven. 4. Nou moscada: Malgrat el nom, no es un fruit, sinó la llavor d’un arbre natural de les Illes Moluques (Indonèsia). La coneixeràs per el seu intens aroma i perquè en poses un polsim a la beixamel però, mira tu què bé, la nou moscada és també un al·lucinogen. Pots notar els efectes a partir dels cinc grams, que poden ser mortals a partir dels deu. I és que conté una substància anomenada metilenodioxifenil, component d’algunes drogues de síntesi molt populars. 5. Coprinopsis atramentaria: més conegut com a Inky Cup (pels angloparlants) aquest bolet de capell llefiscós és perfectament comestible peeeeeerò (agafa aire que la propera frase és llarga)… resulta que conté un aminoàcid anomenat coprina que bloqueja un enzim del nostre cos anomenat acetaldehido-deshidrogenassa que és el responsable d’aturar el metabolisme de l’etanol, és a dir, de descomposar l’alcohol en sucres. Pots menjar Inky Cups però, si ho fas, no prenguis cap beguda alcohòlica en 24 hores. No n’hi ha per tant, oi? Bé, doncs tampoc respiris, perquè l’alcohol que conté la majoria de colònies i perfums podria, potencialment, deixar-te en coma. Text de Jordi Luque