Burrata, el formatge italià del moment

D'entrada, la seva forma crida bastant l'atenció: un farcellet blanc i arrodonit, lligat en la part superior. Després d'aquesta desitjable anàlisi visual descobrim que, al seu interior, la burrata està farcida de pasta filada esfilagarsada i nata.

Aquest lacti, que s'ha posat tan de moda a la nostra taula, procedeix de la regió italiana de la Puglia, situada al sud del país, i posseeix la categoria de DOP des del 2017. La seva creació és recent -de 1956-, i casual. Pel que sembla, una gran nevada va impedir a un ramader anomenat Lorenzo Bianchino lliurar la producció diària de llet de la seva ramaderia. Per a evitar perdre-la, a Bianchino se li va ocórrer conservar la crema i la nata de la llet dins dels mateixos embolcalls de pasta filada que s'utilitzen per a cobrir la mozzarella. D'aquest esperit de supervivència va néixer la burrata, una nova varietat de formatge que es va popularitzar ràpidament no sols a Itàlia, sinó també en països com el nostre, on llueix en els aparadors de mercats i en els plats de molts restaurants.

Diferències amb la mozzarella

En el seu origen hem fet referència a la mozzarella, cosina germana de la burrata, encara que la primera existeix des de molt abans -les primeres referències són del segle XVI, tot i que va assolir la seva esplendor al XVIII-. Quines diferències hi ha entre tots dos formatges italians? Molta gent no ho té clar, perquè comparteixen coses en comú. Una d'elles és la llet de vaca, base de l'elaboració de la burrata, però també de la mozzarella fresca -no ocorre el mateix amb la di Bufala, procedent de la regió de Campània-.

L'etimologia, tanmateix, revela algunes diferències entre ambdues varietats. Mozzarella procedeix del verb mozzare, que significa tallar, i es refereix al tall que es realitza a aquest formatge per a donar-li la seva forma arrodonida. En canvi, burro significa mantega i sembla ser l'origen de burrata, tot i que la recepta original s'elabori amb nata.

Quant a la textura, la burrata no s'assembla a la mozzarella fresca. La primera té una capa exterior molt fina, una textura mantegosa, un sabor dolç i explota gairebé en obrir-se. En canvi, la mozzarella fresca, com no porta nata, és molt més compacta i consistent i, per tant, més difícil de fusionar amb qualsevol aliment.

El perfil nutricional d'ambdues també és diferent. Centrant-nos en la burrata, es tracta d'un lacti ric en proteïnes i amb un elevat contingut calòric -100 grams aporten unes 450 calories-. També és una font de vitamines com l'A, essencial per a la salut visual; la B2, molt important per a la producció de glòbuls vermells; l'E, d'acció antioxidant, i la D, de la qual depèn la salut dels músculs i els ossos. El calci, el potassi i el fòsfor, presents en la burrata, també contribueixen al bon estat ossi.

Ideal com aperitiu i en amanides

La versatilitat que ofereix a la cuina és una altra de les seves virtuts. Al tractar-se d'un aliment consistent, pot prendre's gairebé sola, encara que millor fer-ho amb algun acompanyament, com una torrada de pa i unes anxoves regades per un rajolí d'oli d'oliva verge extra.

Una opció saludable, lleugera i que ni tan sols et portarà 10 minuts preparar és una amanida de burrata amb tomàquets cherry, rúcula i pinyons. Pren nota!

Ingredients:

Una burrata d'uns 250 o 300 grams, 6 tomàquets cherry, 20 grams de ruca, dues cullerades de melmelada de tomàquet i un grapat de tàperes i de pinyons (al gust).

Preparació:

1. Tallem els tomàquets cherry per la meitat i les tàperes en trossos petits.

2. Estenem una cullerada de melmelada de tomàquet sobre un plat i col·loquem damunt les fulles de la ruca.

3. A continuació, col·loquem la burrata sobre aquesta. Podem posar-la sencera o obrir-la, a la nostra elecció, i incorporem sobre aquesta els tomàquets cherry, els pinyons i les tàperes.

4. Per a acabar, amanim amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra i podem incorporar també un altre de vinagre de Mòdena.

Què seria de la gastronomia italiana sense la seva típica bruschetta? L'aperitiu més famós del país de la burrata té aquesta com a base d'aquest entrant que segur que t'obrirà l'apetit: bruschetta de burrata amb pesto i pernil serrà.

Ingredients:

2 llesques de pa de fogassa, una burrata d'uns 250 g, 2 cullerades de salsa pesto, 2 rodanxes de pernil serrà ibèric i 100 g de pèsols.

Preparació:

1. Deixem temperar la burrata a temperatura ambient, l'escorrem i la reservem.

2. Coem els pèsols uns minuts en aigua bullent i els escorrem.

3. Torrem les dues llesques de pa, les untem amb pesto i repartim mitja burrata en cadascuna. Col·loquem damunt una rodanxa de pernil serrà i incorporem els pèsols a les torrades.