‘Bio’ vs. ‘eco’ vs. convencional: què volen dir realment

Què volen dir les denominacions bio, eco i orgànic? 

A la UE, les denominacions bio, eco i orgànic responen a una mateixa normativa. Tenen un ús restringit a productes que compleixen la normativa de l’agricultura ecològica UE, cosa que implica que: 

1. S’han sotmès a certificació ecològica. 

2. Compleixen criteris específics de producció. 

3. Estan controlats per un organisme de control autoritzat. 

Per tant, no es tracta d’etiquetes lliures, tot i que el seu significat pràctic se sol interpretar de manera més àmplia del que realment abasten. 

L’agricultura ecològica a la UE 

L’agricultura ecològica a la UE es basa en principis de sostenibilitat, respecte al medi ambient i al benestar animal. L’objectiu és promoure sistemes de producció més alineats amb determinats principis ambientals i de sostenibilitat. Entre les característiques principals, destaquen: 

· Reducció de l’ús de fitosanitaris de síntesi química i utilització limitada de substàncies autoritzades. 

· Prohibició d’organismes modificats genèticament. 

· Foment de pràctiques com ara la rotació de conreus. 

Tot i que pot aportar avantatges en alguns indicadors ambientals, aquest model presenta certes limitacions importants: 

· No avalua de manera directa la petjada de carboni ni el consum energètic 

· No sempre implica menys impacte ambiental global 

· Se centra més en les entrades utilitzades que no pas en els resultats finals, com ara emissions, petjada hídrica i qualitat nutricional 

En conseqüència, un producte ecològic no és necessàriament més sostenible en tots els aspectes que un de producció convencional. 

El paper de la certificació ecològica

Com hem vist, per tal que un producte es pugui comercialitzar com a ecològic, és obligatòria una certificació oficial. Aquest procés inclou controls, auditories i sistemes de traçabilitat alimentària. A més, té en compte l’ús d’entrades autoritzades i l’aplicació de sistemes de traçabilitat alimentària. 

Amb tot, aquesta certificació no avalua la qualitat nutricional de l’aliment ni garanteix que tingui beneficis per a la salut. De fet, permet productes ultraprocessats, sempre que els ingredients siguin ecològics. 

Quines diferències hi ha entre la producció convencional i l’ecològica? 

La producció convencional i l’ecològica responen a models diferents, tant en les pràctiques com en els costos i els rendiments. 

La producció convencional es caracteritza per: 

· Un ús més ampli de fitosanitaris i fertilitzants sintètics 

· Més rendiment productiu 

· Costos generalment més baixos 

Por la seva banda, la producció ecològica: 

· Limita les entrades autoritzades a llistes regulades 

· Requereix més controls derivats de la certificació ecològica 

· Implica més necessitat de mà d’obra 

· En molts casos, presenta menys rendiment  

Aquestes diferències expliquen en gran mesura el preu ecològic vs. convencional, que sol ser més elevat en els productes certificats. 

És realment més sostenible la producció ecològica? 

Un dels debats principals sobre la producció ecològica està relacionat amb el fet que té menys rendiment en molts conreus. Produir la mateixa quantitat d’aliment sol requerir més superfície agrícola. Això es pot traduir en haver de fer servir més sòl, a tenir menys eficiència productiva i a incrementar l’impacte ambiental per quilogram produït en alguns aliments. 

D’altra banda, l’impacte ambiental d’un aliment depèn de molts factors, a més del sistema de producció, com ara la distància recorreguda, el tipus de transport, la conservació i l’emmagatzematge, així com també l’estacionalitat. En alguns casos, un producte ecològic importat des de llargues distàncies pot generar una petjada ambiental superior a la d’un aliment convencional que s’ha produït de manera local. 

Són més saludables els productes ecològics? 

Una de les idees més esteses és que els aliments bio i eco són més saludables. En molts casos, la presència de termes associats a la natura, la sostenibilitat o el benestar genera una percepció automàtica de més qualitat nutricional, fins i tot quan no hi ha diferències rellevants respecte a productes convencionals equivalents. 

En nutrició, es coneix com a efecte halo saludable el fenomen pel qual una característica positiva concreta influeix en la percepció global d’un aliment. Per exemple, quan un producte es presenta com a bio, natural, orgànic o sense additius, moltes persones tendeixen a assumir que també és més saludable, menys calòric, més nutritiu o fins i tot adequat per a un consum freqüent. Tot i això, aquestes associacions no sempre estan justificades. 

L’evidència científica no corrobora, de manera general, que els aliments ecològics siguin més saludables. Els estudis mostren que no hi ha diferències consistents en macronutrients i que les variacions que s’han observat en alguns micronutrients o compostos bioactius solen ser modestes i amb una rellevància clínica incerta. 

A més, un producte pot tenir certificació ecològica i, alhora, contenir quantitats elevades de sucre, greixos refinats o farines que són poc recomanables des del punt de vista nutricional. Per aquest motiu, la qualitat de l’alimentació depèn, en última instancia, de les opcions dietètiques globals i del tipus d’aliments que es consumeixen, més que no pas de la presència d’un segell o una denominació específica. 

Com seleccionar productes bio amb criteri 

Tot i que la certificació ecològica té limitacions, pot formar part d’una tria alimentària informada, tenint en compte certs criteris: 

1. Prioritzar aliments amb qualitat nutricional. És preferible optar per fruita i verdura ecològica fresca, llegums ecològics, fruita seca sense processar, cereals integrals, etc. Aquests aliments aporten valor nutricional independentment del sistema amb què s’hagin produït. 

2. Evitar els ultraprocessats. L’etiqueta bio no fa que un producte automàticament sigui saludable. Les galetes, els snacks i la brioixeria ecològica poden continuar contenint un alt percentatge de sucres afegits, farines refinades i greixos de baixa qualitat nutricional. Encara que aquests productes facin servir matèries primeres certificades, continuen sent aliments per a un consum ocasional. 

3. Prioritzar la proximitat i la temporada. En molts casos, prioritzar aliments locals i de temporada pot contribuir a reduir determinats impactes ambientals associats al transport i l’emmagatzematge.