Aliments regeneratius: saludables i sostenibles

Quin impacte mediambiental genera l’agricultura convencional? 

El sistema d’agricultura convencional prioritza maximitzar la producció i es basa en pràctiques com: 

Ús intensiu de fertilitzants nitrogenats, que poden empitjorar la biodiversitat de la zona, contaminar aigües subterrànies i contribuir a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (com ara l’òxid nitrós). 

Monocultius, és a dir, produir una sola espècie en un espai i un moment determinats. Aquest model afavoreix la producció a gran escala, però redueix la qualitat microbiològica del sòl, augmenta la vulnerabilitat a plagues i malalties i requereix més ús d’aigua. 

Conreu freqüent del sòl, es fa amb la intenció d’airejar i afluixar el sòl, cosa que n’altera l’estructura, redueix la vida microbiana i augmenta el risc d’erosió. 

En general, són pràctiques que comporten degradació del sòl, pèrdua de biodiversitat, contaminació de l’aigua i més emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. 

Pràctiques de l’agricultura regenerativa

Aquest enfocament aposta per treballar per tal de generar un sòl viu, equilibrat, dinàmic, fèrtil i resilient. Inclou pràctiques com: 

Conreus de cobertura per protegir la terra de l’impacte de la pluja, evitar l’erosió i augmentar la matèria orgànica. És una eina que consisteix a sembrar unes plantes determinades entre els cicles de conreu principals. 

Diversificar els conreus mitjançant rotacions, associacions d’espècies i conreus complementaris. Això ajuda a reduir la vulnerabilitat a plagues i malalties, millorar la fertilitat del sòl i incrementar la resiliència del sistema agrícola. 

Gestió holística del pasturatge, que mou el bestiar de manera planificada entre diferents parcel·les per tal d’imitar els patrons naturals de pasturatge. Té l’objectiu de millorar la infiltració de l’aigua, augmentar la fertilitat del sòl i estimular el creixement de vegetació. 

Reducció del conreu (treballs mecànics que es fan sobre el sòl agrícola abans de sembrar), perquè ajuda a preservar l’estructura del sòl, així com també la comunitat biològica. 

Beneficis dels aliments regeneratius 

Per a la salut 

Els aliments obtinguts amb sistemes regeneratius poden tenir una concentració més alta de micronutrients, antioxidants i àcids grassos beneficiosos. En canvi, solen presentar menys residus de pesticides i nitrats, i els comparem amb els aliments convencionals (provinents de sistemes altament intensius). Tot plegat pot tenir un impacte positiu a l’hora de prevenir malalties cròniques i promocionar un estil de vida saludable. 

Per al medi ambient 

A l’hora de triar aliments regeneratius, comparats amb els que es produeixen per mitjà de l’agricultura convencional, hem de tenir en compte la reducció de la petjada de carboni, l’augment de la biodiversitat (vegetal, animal i microbiana) i la millora de la salut del sòl, ja que el fa més resilient al canvi climàtic i a condicions atmosfèriques severes. 

Per a la societat 

En general, una agricultura regenerativa promou la consolidació de comunitats rurals reforçant l’autosuficiència, l’economia local i una producció alimentària més justa. 

Dieta conscient i sostenibilitat

Optar per aliments regeneratius pot formar part d’una dieta conscient, és a dir, un tipus d’alimentació que no només té en compte la qualitat nutricional, sinó també l’origen, l’impacte ambiental, ètic i social dels aliments que es consumeixen.  

En aquesta línia, el concepte de gastronomia sostenible fa referència a l’aplicació dels principis de sostenibilitat al llarg de tot el procés alimentari: des de la producció i el transport dels aliments, fins a la preparació i el consum. L’objectiu és reduir l’impacte mediambiental, conservar la biodiversitat, fomentar sistemes alimentaris més justos i vetllar per la salut dels consumidors. També es caracteritza per la tria d’aliments locals i de temporada, així com pel fet de reduir el malbaratament alimentari i prioritzar ingredients que s’obtenen a partir de pràctiques respectuoses amb els ecosistemes, com ara les de l’agricultura regenerativa. 

Exemples d’aliments regeneratius 

Perquè es consideri aliment regeneratiu, el que és important és com s’ha produït. Per exemple: 

Verdures i hortalisses conreades amb compost, conreus de cobertura i rotacions diversificades. 

Fruites que provenen d’horts agroecològics. 

Cereals integrals produïts sense conreu intensiu. 

Llegums provinents de rotacions diversificades. 

Fruita seca obtinguda amb sistemes agroforestals que combinen conreu, arbres i conservació de la biodiversitat. 

Carn i productes lactis d’animals criats amb sistemes de pasturatge holístic i sense ús d’insums sintètics. 

Ous de gallines criades amb sistemes de pasturatge mòbil o regeneratiu. 

Olis elaborats a partir de conreus gestionats amb pràctiques regeneratives. 

Conclusió: cap a una alimentació conscient i sostenible 

En definitiva, els aliments regeneratius formen part d’una visió transformadora de l’agricultura i l’alimentació. Adoptar aquest model suposa un repte i un canvi profund important respecte a l’agricultura convencional, ja que implica repensar la manera de conrear i consumir aliments. Així i tot, cada vegada hi ha més consciència social sobre l’impacte mediambiental de la producció d’aliments i la necessitat d’un canvi en l’alimentació del futur. En aquest context, els aliments regeneratius es consideren una oportunitat per avançar cap a una alimentació més responsable i un model agrícola que regeneri els ecosistemes.