10 idees fàcils i saboroses a partir d'una llauna de tomàquet

Seguint el camí iniciat amb el post de la truita, avui dediquem la nostra atenció a un altre fons d'armari que tothom hauria de tenir sempre, sempre, sempre a casa. Perquè si disposes d'una llauna de tomàquet al natural, s'obre un món d'opcions per davant. Aquí te les deixem, perquè decideixis què sopes avui. Recomanem que compris llaunes de tomàquet sencer de la millor qualitat. Si després vols trossejar-ho o triturar-lo, això no suposa gairebé feina, i així pots decidir en l'últim moment què vols fer amb ell. Una curiositat abans de les receptes: l'inventor del tomàquet trossejat de llauna va ser ni més ni menys que el xef Auguste Escoffier, el gran sistematitzador de la cuina moderna, qui es feia portar llaunes de tomàquet per a la seva cuina de l'Hotel Savoy de Londres a principis del segle XX. 1. Crema de tomàquet. La sopa de tomàquet no és tan popular a Espanya com en d'altres països, i és una pena, perquè a l'hivern resulta veritablement reconfortant. La crema de tomàquet omple, és baixa en calories, i costa quatre duros. Difícil donar més per menys. Escalfa el contingut d'una llauna de tomàquet, tallat sense molt mirament, amb un volum igual de brou. Quan bulli, baixa el foc i afegeix-li un brick petit de nata per cuinar. Tritura-ho tot i acaba el plat amb unes fulles d'alfàbrega, trossos de pa fregit, formatge ratllat, o tot junt!    2. Pseudobullabessa. Seguint amb la mateixa idea de combinar brou i tomàquet, anem a fer trampes per preparar un plat al que, ni amb la millor voluntat, se'l pot anomenar “bullabessa”, però que podem batejar amb el nom “pseudobullabessa-molt-rica-que-es-prepara-en-un-plis-plas”. Sofregim ceba, all, i si els tenim morts de riure en el calaix de les verdures, potser una mica d'api i porro i una fulla o dues de llorer. Quan la cosa estigui ja avançada, amb la ceba a punt d'agafar color, afegim brou de peix, safrà, i una llauna de tomàquet. Ho deixem coure una estoneta. Afegim peix, algunes gambes o llagostins i uns quants musclos ben nets, i en un parell de minuts més només queda retirar el llorer i servir amb una mica de julivert per damunt. 3. Canvia-la amb herbes i espècies. Rebutja (o beu-te) el líquid dels tomàquets. Trosseja'ls i cou-los a foc suau amb una mica d'oli. A partir d'aquí, tens un milió de possibilitats: amb olives negres i tàperes, amb alfàbrega i tomàquets secs tallats a trossos, amb una mica de canyella i nou moscada per imitar la que s'utilitza en la mussaca... 4. Salsa mexicana. El que els nord-americans –i, per extensió, els espanyols– coneixen com a salsa mexicana és conegut més freqüentment al seu país natal com a Pico de Gallo. A mig camí entre la salsa i l'amanida, consisteix en tomàquets picats gruixos (escorre'ls bé), ceba, coriandre, xilis picants i, en algunes varietats, suc de llima, gambes, alvocat o vinagre. Utilitza-la per picotejar o com a farcit o acompanyament d'entrepans. 5. Tomàquets a la provençal. Escorre els tomàquets i parteix-los per la meitat. Situa'ls en una safata de forn lleugerament greixada. Cobreix cada meitat amb una picada de pa, all, julivert, herbes aromàtiques, un polsim de sucre i, si vols una mica de formatge. Al forn una bona estona, fins que quedin una mica secs i gratinats. 6. Melmelada. El tomàquet també és deliciós com a base de pastissos i postres. Obre els de la llauna per la meitat i treu-li les llavors (o compra-ho, aquest cop sí, trossejat). Confita-ho molt lentament amb sucre. Quant? Doncs entre la meitat i tres quartes parts del volum de tomàquet. No ho remoguis molt, i tingues paciència. Pots aromatizar-lo amb una mica de llimona, canyella, vainilla o claus d'olor. Si l'utilitzaràs immediatament, no necessites posar-ho en pots de vidre esterilitzats, i n'hi haurà prou que guardis els túpers a la nevera o al congelador. Utilitza-ho per decorar un pastís de formatge, per exemple. 7. Com a farcit. Canelons de tomàquet? Per què no? Una salsa de tomàquet rústica i espessa també pot funcionar com a farcit per a uns carbassons al forn. Espesseix el farciment amb pa ratllat o barreja-ho amb carn picada o proteïna de soia. 8. Ketchup. Els mateixos vímets: tomàquet –aquesta vegada, triturat del tot– al que se li afegeix vinagre, sucre, sal i espècies (per exemple, clau, alfàbrega, all, pebrots picants...). Doneu-li un extra de gust si teniu un parell de cullerades de concentrat de tomàquet a mà. 9. Quiche. El tomàquet trossejat molt ben escorregut –o, fins i tot, lleument sofregit– pot ser una bona base per a qualsevol quiche. La resta del farciment se soluciona amb tres ous, un got de llet i mig sobre de formatge ratllat. No oblidis afegir sal i pebre a la massa. 10. Gaspatxo / Salmorejo. Les dues receptes més bàsiques de l'estiu andalús també poden preparar-se amb tomàquets de llauna, la qual cosa accelerarà el seu temps d'elaboració. Text de Mar Calpena