Noves obertures a Barcelona: restaurants i bars de moda
A Barcelona, si et despistes unes setmanes apareix un nou restaurant a la cantonada per on passes cada dia. És així! Una barra que convida a allargar el vermut, un lloc on fan entrepans que reivindica els guisats catalans amb pa de massa mare o una brasa que ens acosta als sabors de Turquia: les noves obertures donen motius per sortir a menjar fora i, de passada, canviar de lloc. Perquè tots tenim locals de confiança, però descobrir-ne un que mereixi entrar en aquesta llista també té gràcia.
En aquest recorregut per les noves obertures a Barcelona, reunim restaurants i bars amb propostes molt diferents, però amb una cosa en comú: les ganes de fer-se un lloc en la vida del barri a través del que posen a taula. Hi ha entrepans amb molt per explicar, cuina sense gluten per compartir sense renúncies i tapes que converteixen un aperitiu en un dinar improvisat. Ens asseiem a tastar-los i parlem amb els seus responsables per conèixer què es cou a les seves cuines i què val la pena demanar. Tu només hi has de portar gana.
Pamb
Pamb té una proposta molt clara: oferir a Barcelona entrepans de qualitat, amb ingredients catalans, de proximitat, de mercat i de producció artesana. Per a ells, “l’entrepà és molt més que un recurs ràpid: aquí el pa, el farciment i l’origen de cada ingredient formen part del concepte”. Segons explica en Nico, el responsable de Pamb, la idea és “oferir a la gent de Barcelona entrepans de qualitat”, i per això treballen amb pa de massa mare i llarga fermentació, com el de Sucal o la coca de La Nevateria, a la Garrotxa, a més d’embotits artesans de Coromines, uns productors que es crien els porcs i elaboren sense conservants ni additius.
Un dels conceptes més singulars de la casa són els entrepans de forquilla, una idea pròpia que reinterpreta la clotxa, el pa tradicional del delta de l’Ebre que es buida i s’omple. A Pamb, fan una cosa semblant amb pans de llarga fermentació, però posant-hi a dins receptes de cuina catalana com ara mandonguilles, calamars amb ceba, pollastre rostit, escalivada, capipota o, aviat, galta de porc. "Volem modernitzar l’artesania i donar-li una capa d’urbanitat i cosmopolitisme", afirma en Nico.
A la carta, també hi ha biquinis, elaborats amb pa de massa mare, pa de pagès DOP amb tomàquet de penjar i embotits de qualitat, a més de torrades i planxats. Entre les propostes més sorprenents, destaquen els planxats de forner, preparats amb coca dolça de forner –quan s’escalfa, el sucre es caramel·litza i crea un contrast amb farciments com ara botifarra de perol, sobrassada o una botifarra medieval de recepta recuperada–. Per a Pamb, l’objectiu és clar: reivindicar una manera catalana de menjar pa amb coses, però amb una imatge contemporània: “El que és autèntic, proper i nostre”.
Guru Taberna Gluten Free
Guru neix d’una necessitat: tornar a un menjar real, autèntic, equilibrat i honest. "Constantment veiem cartes llarguíssimes, amb infinitat d’opcions, que, lluny de facilitar la tria, moltes vegades ens acabaven atabalant", reconeix en Marco, el responsable del restaurant. Llavors van pensar que el més important no era tenir gaire cosa, sinó tenir allò just i necessari, ben fet, cuidant el producte i respectant la seva essència. “També volíem recuperar una manera de menjar que ens semblava cada cop més necessària: gaudir del menjar sense excessos, amb porcions equilibrades, on cada element del plat tingui un sentit i l’acompanyament acompanyi, sense robar protagonisme al producte principal”. Una cuina que alimenti, però que també faci sentir bé; és a dir, el menjar tal com hauria de ser. Sense floritures ni adornament.
“Així i tot”, puntualitza, “per a nosaltres menjar no és només alimentar el cos; també és cuidar l’ànima. D’aquí neix la nostra decisió de fer una cuina 100% lliure de gluten.” A Guru Taberna, ser gluten free no es veu com una limitació ni com una “cuina només per a celíacs”, sinó com una manera d’entendre la gastronomia: una cuina més lleugera, cuidada i accessible per a tothom, on una persona celíaca pugui seure a taula i gaudir amb la mateixa llibertat que qualsevol altre comensal. “Apostem per la carn ecològica, els productes de proximitat i una cuina honesta, buscant sempre que la matèria primera sigui la veritable protagonista.”
La torrada d’anxova sobre mantega fumada és un plat simple i senzill, però, tal com afirmen, “de primer nivell”. De la mateixa manera, els porros rostits amb mató, sobrassada, mel i avellanes combinen diferents textures i sabors: picant, dolç i salat. “Aquí cada ingredient té un paper important per oferir al paladar una cosa diferent i sorprenent”. L’amanida tèbia de pera amb formatge blau asturià La Peral és un altre plat que busca l’equilibri entre sabors. I, finalment, que ningú se’n vagi sense tastar el filet ecològic. “És un plat molt honest: coem la carn pràcticament volta i volta, la deixem vermella i intensa per dins. Després, portem una pedra calenta a taula perquè cada comensal se l’acabi de coure i en decideixi el punt exacte”; tot un encert.
Bermu
A la cantonada de Provença amb Enrique Granados, aquest local neix amb una idea molt clara: ser el lloc del barri on et vingui de gust tornar, on pots quedar per prendre un vermut i acabar compartint uns quants plats, allargant la trobada sense haver-ho previst. “Volem que la gent vingui, estigui a gust i se senti una mica com a casa”, afirmen. “Fa poc mesos que vam obrir, encara no arribem a l’any; ho hem agafat entre un grup de restauració i lleure nocturn que es diu Grupo Comer Bailando, juntament amb una empresa promotora que es diu Tarde, que també s’encarrega de muntar esdeveniments per tot Espanya. Fa uns quants anys que treballem junts i ens hem unificat per a aquest projecte.”
Si els preguntes què fa especial la seva cuina o concepte, responen sens dubtar que els agrada partir de coses de tota la vida i donar-los un toc. “Treballem amb bon producte, conserves, adobats i tapes pensats per compartir. És una proposta sense gaires complicacions, però cuidant el que posem a taula”, això sobretot. A més, també tenen un vermut propi, i els agrada que els clients no es quedin només a fer l’aperitiu.
Si haguéssim de triar entre els seus plats estrella, diríem, sens dubte, la torrada d’anxova amb mantega fumada. Boníssima. És mossegar-la i et puja un gust de fum que no t’esperes i et transporta a un altre lloc. “El bistec tàrtar de vaca madurada també està tenint molt bona crítica. A tothom li encanta i és boníssim", ens reconeixen. “I els planxats variats que oferim, que al final és la proposta més econòmica, però sense perdre la qualitat i el sabor”. Però, sens dubte, sempre cal començar amb una gilda i un vermut, que això és obligatori.
TRÜ
Va néixer el febrer d’aquest any, amb la voluntat d’oferir una cuina amb un format més informal que el que feien a AURT —el vaixell insígnia, restaurant amb estrella Michelin—. L’atmosfera és desinhibida i trenquen amb el protocol i la formalitat que tenen en el gastronòmic, i és, en paraules d’un dels propietaris, “gairebé una cosa terapèutica”. Elaboren un cuina catalana recuperant plats poc usuals a Barcelona: “Intentem fer cuina tradicional, però aportant-hi una cosa diferent, una cosa alternativa al que ja s’ofereix en altres restaurants o tavernes que fan cuina catalana informal. Tenim la intenció d’oferir plats vinculats a la nostra història, a la nostra tradició, amb els nostres proveïdors, radicalment de temporada, però sobretot que ofereixin alguna cosa alternativa, per no caure en l’estandardització de l’oferta de cuina tradicional d’aquesta mena de restaurants”, resumeix.
Així mateix, és especial el fet que la gent que hi treballa són els cuiners d’AURT, coneguts i reconeguts pel sector, i que sigui un restaurant on trobaràs molta exclusivitat perquè fan la majoria de productes que fan servir al restaurant, des de salses fins a vi, condiments, embotit i formatge. “Els fem juntament amb productors que van ser i són part de la família d’AURT”, confessen. “Els plats estrella que tothom hauria de tastar? La sopa de peix de roca, lligada amb rovell d’ou i molt cremosa, amb tocs cruixents.” Tots els seus plats són per compartir, són tapes, a TRÜ no hi ha racions. Després, si han de destacar alguna cosa, esmenten la truita en suc: “una truita cremosa, farcida de mongetes del ganxet que acabem de cuinar amb suc de capipota, un plat emblemàtic de la cuina del Priorat”.
I, és clar, no podeu marxar sense tastar l’esqueixada: fumen tomàquets petits, els pelen i els acompanyen de bacallà amb emulsió. “Reinterpretem l’esqueixada intentant mantenir l’essència; ja és un plat icònic de TRÜ, així com també la nostra gofra de trinxat, que no deixa de ser un trinxat tradicional que cuinem en una gofrera i, al final, el que aconseguim és un punt de socarrat que presenta la major part de la superfície de la gofra, que potencia l’elaboració tradicional.” Se’ns fa la boca aigua!
Sofra
Va néixer el febrer d’aquest any, amb la voluntat d’oferir una cuina amb un format més informal que el que feien a AURT —el vaixell insígnia, restaurant amb estrella Michelin—. L’atmosfera és desinhibida i trenquen amb el protocol i la formalitat que tenen en el gastronòmic, i és, en paraules d’un dels propietaris, “gairebé una cosa terapèutica”. Elaboren un cuina catalana recuperant plats poc usuals a Barcelona: “Intentem fer cuina tradicional, però aportant-hi una cosa diferent, una cosa alternativa al que ja s’ofereix en altres restaurants o tavernes que fan cuina catalana informal. Tenim la intenció d’oferir plats vinculats a la nostra història, a la nostra tradició, amb els nostres proveïdors, radicalment de temporada, però sobretot que ofereixin alguna cosa alternativa, per no caure en l’estandardització de l’oferta de cuina tradicional d’aquesta mena de restaurants”, resumeix.
Així mateix, és especial el fet que la gent que hi treballa són els cuiners d’AURT, coneguts i reconeguts pel sector, i que sigui un restaurant on trobaràs molta exclusivitat perquè fan la majoria de productes que fan servir al restaurant, des de salses fins a vi, condiments, embotit i formatge. “Els fem juntament amb productors que van ser i són part de la família d’AURT”, confessen. “Els plats estrella que tothom hauria de tastar? La sopa de peix de roca, lligada amb rovell d’ou i molt cremosa, amb tocs cruixents.” Tots els seus plats són per compartir, són tapes, a TRÜ no hi ha racions. Després, si han de destacar alguna cosa, esmenten la truita en suc: “una truita cremosa, farcida de mongetes del ganxet que acabem de cuinar amb suc de capipota, un plat emblemàtic de la cuina del Priorat”.
I, és clar, no podeu marxar sense tastar l’esqueixada: fumen tomàquets petits, els pelen i els acompanyen de bacallà amb emulsió. “Reinterpretem l’esqueixada intentant mantenir l’essència; ja és un plat icònic de TRÜ, així com també la nostra gofra de trinxat, que no deixa de ser un trinxat tradicional que cuinem en una gofrera i, al final, el que aconseguim és un punt de socarrat que presenta la major part de la superfície de la gofra, que potencia l’elaboració tradicional.” Se’ns fa la boca aigua!