'Foodies serièfils', gastronomia i ficció s'agafen de la mà

El furor que causen les sèries és un fenomen imparable que ha arribat fins a l'aspecte culinari. Els fans ja no només imiten la vestimenta o les frases mítiques d'alguns dels seus ídols de ficció, també presten atenció a la part gastronòmica. La bogeria és tal que fins a sèries com Joc de Trons compten amb el seu propi receptari circulant per internet (increïble, però cert).

En aquesta ocasió parlarem d'una sèrie que transcorre a Tòquio, inspirada en les tavernes del Golden Gai, als carrers més secrets i tradicionals que oculten els lluminosos gratacels de Shinjuku, on viuen els primigenis habitants de la ciutat. Midnight Diner: Tokyo Stories (Shinya Shokudo; literalment Restaurant de matinada) versa sobre els clients d’un restaurant japonès molt senzill que entrellacen les seves històries amb la seva passió per una creació culinària. La sèrie és una de les més populars d'una coneguda plataforma digital a nivell mundial.

El restaurant obre a mitjanit i el mestre cuiner elabora els plats a petició del client sempre que compti amb els ingredients necessaris. La sèrie està basada en l'exitós manga homònim de Yarō Abe, molt conegut al país del sol naixent. Cada episodi porta el nom del plat que es prepara: sopa de fideus amb verdures, entrepà de blat de moro, porc a la planxa, truita amb arròs, tofu dou, umeboshi, estofat, nyam fregit  ... Al final de cada capítol, es produeix una ruptura de la quarta paret i els protagonistes del mateix expliquen a l’espectador algun consell o curiositat sobre el plat principal de l’episodi. El millor és que cada episodi només dura vint minuts.

D'aquesta manera i amb l'excusa de recrear tres plats de cuina tradicional japonesa casolana d'aquesta sèrie, ens vam reunir sis amics i vam triar plats senzills i saborosos per elaborar en grup. Ens agraden especialment aquests plats perquè s'aparten del corrent actual d'identificar el sushi amb el menjar japonès, quan aquest només és una petita part del seu meravellós món culinari.

El menú complet es compon dels següents plats:

1. Nyam saltat com a aperitiu principal. El nagaimo va resultar molt viscós i va donar molt joc en la seva preparació (de tot just 15 minuts) però estava bastant saborós i és fàcil de trobar en supermercats asiàtics

2.Sopa Tan-Men. Un plat molt reconfortant, sa i nutritiu per una tarda de fred.

3. I finalment omurice o truita d'arròs com segon plat. Aquest arròs fregit embolicat en una esponjosa truita japonesa és curiosament un plat d'influència occidental, combinació d’Omelette (omuretsu, オ ム レ ツ) i arròs (raisu, ラ イ ス). Molts japonesos ho consideren un dels yoshoku més populars (menjar japonès d'estil occidental). Aquesta cuina va aparèixer en l'era Meiji (1868-1912) quan Japó va posar fi a la seva política exterior aïllacionista. Aquests plats es serveixen sovint amb forquilla, ganivet i culleres, en lloc de bastonets. En aquell moment, els ingredients estrangers eren difícils de trobar al Japó, de manera que la gent elaborava yoshoku amb ingredients locals. Tot i que els plats puguin semblar plats occidentals, el gust segueix sent clarament japonès. Crida l'atenció com el quètxup, portat per l'exèrcit americà durant la segona guerra mundial, ha arribat a tenir una influència tan gran en els plats casolans.

A continuació presentem les receptes. Si no trobem alguns dels ingredients, es poden substituir per altres de semblants. No és una catàstrofe i els plats seran igual de saborosos.

1. Nyam saltat: 

El nagaimo (  長  芋  ) és un tipus de nyam de muntanya. És llarg i té una pell de color clar i arrels peludes. Es pot menjar cru a diferència d'altres tipus de nyames.

• Temps de preparació: 5 minuts.
• Temps de cuinat: 10 minuts
• Porcions: 2

Ingredients

• Nagaimo de 6.5 cm d'ample
• 1 cullerada d'oli d'oliva extra verge
• Una mica de sal
• 5 cullerades de salsa de soja
• Mizuna (per servir, opcional)

Instruccions

Es pela i es talla el nagaimo a 1.3 cm de gruix. Una vegada que es pela, el nagaimo es torna molt viscós.

S'escalfa l'oli d'oliva en una paella gran i s'empolvora la sal. A continuació daurem les rodanxes a foc mitjà (4 minuts de cada costat). Afegim la salsa de soja i agitem la paella perquè la soja cobreixi totalment el nagaimo. Aquest plat se serveix acompanyat de  mizuna (  水  菜  ), una verdura japonesa de sabor picant i semblant a la ruca que s’usa en amanides i sopes.

2.Tan-Men:

• Temps de preparació: 15 minuts
• Temps de cuinat: 20 minuts
• Primer plat
• 2 porcions

Ingredients

• 6 bolets d'orella de Judes
• 3 cebetes verds
• 5 fulles de col
• 2 pastanagues
• 120 grams de brots de soja
• 1 cullerada d'oli d'oliva
• 100 grams de cansalada
• 1 cullerada de sake
• Pebre negre acabat de moldre
• sal
• 1 culleradeta d’oli de sèsam
• Aigua (per bullir fideus)
• 250 grams de fideus ramen (preferiblement frescos)
• 800 ml de brou de pollastre (millor casolà o del tipus que venen a les botigues asiàtiques)
• 4 culleradetes de chuka dashi (condiment xinès)
• 800 ml d'aigua

• Instruccions

Per començar, dissolem 4 culleradetes de chuka dashi en 800 ml d'aigua calenta (en una cassola mitjana). Quan bulli, ho deixem a un costat.

Hidratem els bolets de Judes secs amb suficient aigua per cobrir-los en un bol. Tallem la ceba tendra.

Rentem i tallem la col a petits trossos i la pastanaga al llarg en talls de 5 cm. Rentem igualment els brots de soja.

Comencem a escalfar una olla d'aigua per als fideus. D'altra banda escalfem una paella wok a foc mitjà amb oli i daurem la cansalada de porc. Afegim a continuació una cullerada de sake, els bolets, la ceba i la pastanaga. Finalment tirem la col i els brots de soia.

Assaonem amb pebre negre i una mica de sal. Quan la col estigui tendra afegim el brou que havíem deixat de banda i ho deixem cuinant a foc lent.

En l'altra olla cuinem els fideus d'acord amb les instruccions del seu embolcall.

Finalment, dividim els fideus en dos bols i afegim tots els ingredients i el brou per sobre.

3.Omurice (truita d'arròs):

• Temps de preparació: 10 minuts
• Temps de cunat: 20 minuts
• Segon plat
• 2 porcions

Ingredients

• ¼ de ceba (¼ = 60 g)
• 4 xampinyons (4 xampinyons = 50 g)
• 4 talls de pernil (80 g)
• 1 cullerada d'oli d'oliva
• 3 cullerades de pèsols
• sal
• Pebre negre acabat de moldre
• ½ tasses d'arròs japonès de gra curt cuit (2 tasses = 360 g)
• 2 cullerades de mantega sense sal 

Salsa de tomàquet

• 3 cullerades de quetxup
• 3 cullerades de pasta de tomàquet
• 2 cullerades d'aigua

Barreja d'ou

• 4 ous grans
• 2 cullerades de llet 

Instruccions

Primer fem la salsa de tomàquet, per a això barregem el quetxup, la pasta de tomàquet i l'aigua en una cassola petita i ho deixem a un costat.

Per l'arròs fregit:

Es netegen i tallen els xampinyons, la ceba (finament) i el pernil a trossos petits (el pernil es pot substituir per carn si ho preferim).

En una paella, escalfem 1 cullerada d'oli d'oliva i saltegem la ceba.

A continuació afegim els pèsols, els xampinyons i el pernil. Assaonem amb una mica de sal i pebre negre acabat de moldre. Afegim l'arròs barrejant tot de manera homogènia. Li tirem una mica de salsa de tomàquet i dividim aquest farcit en dos.

Nota: la barreja d'ou per a la truita japonesa es fa amb cullera perquè no s'oxigeni tant i quedi més prima.

S'escalfa una cullerada de mantega en una paella a foc mitjà alt i un cop fosa hi afegim la barreja de la truita. Quan encara estigui una mica cremosa per dins s'afegeix la meitat de l'arròs i es posa una mica de quètxup al mig.

Emboliquem l'arròs amb la truita.

A continuació la col·loquem en un plat i repetim el procés amb la segona truita. El omurice es decora amb julivert i salsa de tomàquet calenta.