Un passeig gastronòmic pel barri del Raval

Volia començar recordant quan feien les obres del CCCB i podies deixar el cotxe al solar del davant –te’l mirava per vint duros un noi amb mala vida i bona cara– on avui hi ha les facultats de Geografia, Història i Filosofia de la UB. Volia explicar el que llavors s’explicava, que posar equipaments culturals i universitats al barri barcelonès del Raval era la millor manera de reformar el barri, recuperar el centre de la ciutat i fer impuls social.

Volia també recordar la primera vegada que l’enyorat Llorenç Torrado em va dur per carrerons foscos i estrets per fer un sopar iniciàtic al mític Leopoldo, del qual tant havia llegit a Montalbán i que continua fidel al record de Carvalho. Volia dir que ben a prop, a la Rambla que ara obre el Raval al sol, davant del gat de Botero, el Suculent és una casa de menjars que mereix la visita sí o sí, i que aquests equipaments són tan valuosos per al barri com els museus.

Volia afegir que en aquesta funció i compromís excel·leix el Bar Cañete, que en poc temps s’ha guanyat el prestigi i la clientela de la ciutat, i aprofitar per anunciar que Josep Maria Parrado, encisador responsable de l’invent, ha aconseguit fer quedar més temps a Barcelona l’enorme Josep Maria Masó –solidesa ceretana– per dirigir els fogons d’aquesta barra de tapes de categoria del carrer Unió i el nou bistrot annex amb taules, estovalles i reservat.