Salou fa estiu

Ja sé on és això que faran al costat de Port Aventura. Vaig ser-hi sopant la temporada passada, a la gran terrassa del Restaurant Lumine, penjada sobre una elegant pineda a tocar de la platja. L’Eduard Cuesta ens va cuinar un menú contemporani amb combinacions d’inspiració mediterrània, creativitat controlada i execució precisa. Després vam baixar a fer uns mojitos a la fresca dels pins del Beach Club. Una copa tranquil·la abans d’anar al City Hall, la frenètica zona de nit, per acabar la festa. Darrerament acomiado l’estiu a Salou amb una colla d’amics, ja és un costum. La Natàlia Bel, tècnica de turisme de l’Ajuntament, ens descobreix alguns dels excel·lents llocs per menjar i fer copes que, sense el seu guiatge, serien difícils de trobar entre la immensa oferta d’oci de l’època vocacional. Per cert, que a més de ser la platja de Saragossa, Salou també sembla cada cop més la de Sant Petersburg, gràcies a la visió que ja a començaments dels noranta van saber tenir els responsables salouencs de promoció. Aquest any la Natàlia ens va dur a la Morera, un petit restaurant del què ja fa anys la gent del rotllo (gastronòmic) m’havien parlat bé. Sí senyor, el Pablo i l’Ester ens van servir coses tan bones com els ous trencats amb llamàntol que ja són especialitat de la casa, i per beure, un Montsant amb personalitat. Vam tancar la nit ballant a l’Space. Text de Toni Massanés publicat originalment al suplement Què Fem? de La Vanguardia