Pho, la sopa vietnamita de moda

És un plaer veure com cada vegada s'obren més llocs dedicats a aquesta deliciosa sopa i en el nostre país. Vaig descobrir el pho (phở, pronunciat “fo”) en el primer esmorzar que vaig provar tot just arribar a Vietnam. Així de sobte, em semblava una mica contundent agafar-me aquesta sopa de fideus res més aixecar-me a les 6:30 del matí. No obstant això, com diu el refrany: "on vagis fes el que vegis".

Tots els vietnamites ingereixen aquest plat nacional a primera hora del dia (actualment també com a esmorzar o sopar, ja faci fred, troni o faci una calor de mil dimonis).Allà no només es pot trobar en restaurants o bistrós elegants, sinó en qualsevol lloc de menjar ambulant. I d'aquesta manera és com em vaig aficionar a aquesta deliciosa sopa perfecta per reposar forces. Cap vietnamita perdona un dia sense pho. És un plat versàtil, senzill i popular.

La sopa ofereix una combinació de sabors intensos i delicats diferent a qualsevol altra; una mica dolç, una mica amarga, una mica àcida i especiada. Als occidentals ens resulta també atractiva i original per la seva combinació d'ingredients i condiments, amb els quals es pot experimentar un cop servida a taula.

No hi ha res que vingui de gust més que una sopa de pho en un dia fred. Sempre que tinc la sort de degustar-la em trasllada com per art de màgia a aquestes latituds amb cada glop i sento no només la calor de la sopa, sinó l'encís tropical a la meva memòria.

Els orígens de Pho

El phở va néixer al nord del Vietnam a mitjans de la dècada de 1880.El plat va rebre moltes influències de la cuina xinesa i francesa .Els fideus d'arròs i les especies s'importaven des de la Xina, i els francesos van popularitzar el fet de menjar carn vermella. De fet, es creu que “pho” deriva de “pot au feu” que literalment significa “olla al foc”, en referència a les llargues hores requerides per elaborar la sopa amb els ossos de carn.

Els cuiners vietnamites van barrejar influències xineses, franceses i indígenes per fer un plat exclusivament vietnamita. La popularitat de Pho es va estendre cap al sud a partir de 1954 quan el país es va dividir en el nord i el sud del Vietnam. A mesura que el plat es va fer popular al sud, els cuiners van afegir ingredients addicionals fins que es va convertir en la versió que se serveix en l'actualitat.

Tracey Lister, xef i directora del Hanoi Cooking Center, assenyala que antigament el pho era un esmorzar ideal per als que treballaven en els arrossars. El pho era prou nutritiu com per donar forces als treballadors durant el matí i prou lleuger com perquè no els pesés.

Ingredients

Els ingredients principals són brou, verdures, espècies, fideus i carn. La clau està en el ric i intens brou de carn de vaca, la combinació d’espècies i herbes, els tendres talls de carn de vedella i els glutinosos fideus d'arròs. Gràcies a la seva aroma podem percebre el gingebre, l'all, la ceba, la canyella, el clau, les llavors de coriandre, el cardamom, l'anís estrellat i l'herba llimona o citronella.

No només les espècies i les herbes són part del procés de creació, sinó que també s'inclouen gairebé sempre una varietat de guarnicions: un plat de cebollins i cebes blanques, menta, llimona o llima xilis tailandesos, brots de soja, coriandre i alfàbrega tailandesa solen acompanyar qualsevol plat de pho juntament amb pastes i salses picants i calents. Cada comensal pot condimentar a gust la sopa. Se solen afegir salses com ara: salsa hoisin, salsa de peix, i la salsa tailandesa sriracha.

L'estil del pho del nord del Vietnam tendeix a ser més simple i està fet amb menys ingredients. Hi ha menys talls de carn i petites llesques de gingebre sobre la sopa que no es serveix amb brots de soja o herbes. Simplement està acompanyat de xilles verds i llimes. La versió meridional, una mica més dolç, té prop d'una dotzena d'ingredients i diferents guarnicions.

Amb el temps han sorgit varietats amb pollastre (Pho ga), marisc, carn de porc o vegetarianes. Els coneixedors d'aquesta sopa no ho consideren Pho (Pho bo, amb vedella) en l'estricte sentit tradicional.

Com es pren?

L'ideal és fer-ho amb una cullera a la mà esquerra i uns palets a la dreta. Primer provem el brou i si ens ve de gust assaonar-lo més li podem afegir xilis, salsa hoisin, esprémer el suc d'un grilló de llima (que no deixarem dins la sopa) i pebre negre. Trobarem en un altre platet a part brots de soja i alfàbrega tailandesa que servirem al gust.

El pho tendeix a servir-se quan la carn encara no està del tot cuita. Per això és important empènyer amb la cullera cap al fons del bol de manera que pugui acabar de cuinar-se amb la calor del brou.

Remei contra el refredat

El pho és a més una sopa molt saludable que proporciona diverses vitamines (C i A) i minerals essencials com ferro o calci. Les espècies que conté com el coriandre, l'anís i el gingebre són molt bones per lluitar contra tot tipus de refredats. D'altra banda, és una bona font de proteïnes, baixa en greixos .I per si fos poc un bol mitjà només té entre 350 i 400 calories. Això sí, s'ha de prestar atenció al seu alt contingut en sodi i intentar fer versions casolanes amb una menor quantitat.

Us agradaria provar-ho?