La primavera la gastronomia altera

Senyores i senyors, queda inaugurada aquesta primavera. Com a noti´cia no e´s per tirar coets, podeu adduir. Discrepo. I no perque`, mirant-ho del vessant alarmista, amb l’acceleracio´ del canvi clima`tic sembla que ni l’entretingut joc de les estacions de que` gaudim per aquests vorals (com s’ho fan on no en tenen?) estigui garantit a la llarga. No vull pas anar per aqui´ de cap manera, avui.

Tan sols recordar l’obvietat que la primavera significa el renaixement, com ritualitzarem aviat, i necessitem me´s que mai creure en el renaixement. Necessitem la demostracio´ que, si me´s no, una part de la dimensio´ temporal de l’entorn e´s ci´clica. Necessitem saber que despre´s del fred ve la calor, i despre´s de la tempesta, la calma. Necessitem comprovar que tots els hiverns s’acaben i que l’ambient s’acoloreix de verd esperanc¸a.

Necessitem descobrir que han brotat les xicoies quan fon la neu; que eren alla` sota i que les podem amanir al nostre gust. Necessitem que el sol torni a escalfar perque` les coses puguin cre´ixer, i el regal de les maduixes i la seva olor. Necessitem que els cirerers florits donin fruits aviat, i ben dolc¸os. I fins aplaudim amb entusiasme la immine`ncia de les faves –plaer adult– perque` no renunciem a l’amargor, caram, pero` amb mesura! Necessitem reiniciar una part important de la realitat gairebe´ da capo. I la primavera ens garanteix que si´, que es pot.