Gastronomia i turisme, un matrimoni en crisi?

Sóm un país gastronòmic, ho diuen al MIT. Segons els de Massachusetts, l'agroalimentari "és un dels sectors de l'economia espanyola més rellevants per la seva fortalesa i coneixement a l'estranger". Què et sembla? Per si els faltés credibilitat (llegiu en clau d'humor), Miguel Arias Cañete, ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, assenyalava el passat mes de novembre que el sector agroalimentari és clau per a l'economia espanyola i representa el 10% de les ocupacions actuals. Podria rubricar tot l'anterior la darrera llista dels "50 Best". Ja saps que el millor restaurant del món està ara a Girona i el regenten tres germans, oi? Bé doncs, a més, entre els vuit primers restaurants hi ha tres cases espanyoles i un total de cinc a la llista completa (o mig completa, la "50 Best" inclou en realitat cent restaurants). També som una potència turística. No crec que necessitis dades per creure-ho. Estic segur que en alguna ocasió, en els últims cinquanta anys, has trepitjat la platja a l'estiu. Turisme i gastronomia, gastronomia i turisme. Sembla un matrimoni perfecte i, no obstant això, es porten a parir a la intimitat. Vaig estar al Saló Internacional del Turisme de Barcelona per recopilar informació sobre aquest assumpte: com ponderen la gastronomia en la seva oferta turística global les diferents zones representades? Doncs bé, després d'aquest apassionant treball de camp, vaig arribar a una conclusió que em va tranquil·litzar molt: a Espanya anem tan sobrats que no venem la nostra gastronomia com a atractiu turístic. És clar! Per què? Si, total, les coses van vent en popa! En fi, excepte escasses expcepcions, les nostres comunitats autònomes gairebé no promocionen la seva gastronomia com a producte turístic o, el que és pitjor, la presenten d'una manera pobra i descuidada. Seguim sent una destinació de sol i platja, de turisme caníbal. Així ens va. Som un país de porc ibèric, de vi, d'oliveres, de formatge, de peix, de marisc, de vedures i hortalisses. De petits productors que necessiten mà d'obra per les seves explotacions i un marc en que comercialitzar la seva oferta. També som un país de paletes, mecànics, fusters, electricistes, lampistes… a l’atur. Productes excel·lents. Productors que necessiten mans. La quarta part de la població activa sense feina. Una demanda turística cada vegada més sofisticada. A veure, 2 + 2 = ? Governs, si us plau, vesteixin-se de Celestina o de consultors matrimonials. Arreglin ja això d'aquests dos, turisme i gastronomia, que estan obligats a entendre's pel bé de tots. Creguin de veritat que és una qüestió estratègica. Posin-se a pencar i creïn les condicions perquè tots penquem, no només els grans, no només la indústria o els millors restaurants d'Espanya. Perquè, mentre no ho facin, els nostres restaurants d'alta cuina seran bengales que atreuen visitants del món sencer, en efecte. Bengales en la nit que il·luminen el no res. www.jordiluque.com