
Franchipán, el 'desconegut familiar' de l'exitosa Pantxineta

Tendim a confondre'ls, però no són iguals. El Franchipán és una crema ideal per confeccionar pastissos i altres dolços. La Pantxineta, en canvi, és una variant: un dolç basc molt popular per la seva pasta fullada, ametlla i crema pastissera.
Malgrat que hi ha qui els confon, són dos articles diferents, encara que sí que tenen coses en comú. El Franchipán, en concret, no és un pastís, sinó un farcit empleat per a diferents dolços, mentre que la famosa Pantxineta pot ser una variant seva; unes postres d'origen donostiarra que actualment es poden trobar fàcilment en moltes de les pastisseries, bars o restaurants de Guipúscoa.
També conegut com a 'Frantxipana' en basc o 'Frangipane' en francès, diuen que el seu origen es troba en una família de la noblesa italiana. D'aquí el seu nom, que deriva del cognom d'aquests: Frangipani. Un membre d'aquesta família, Muzio Frangipani, exactament, pel que sembla perfumava els seus guants amb un perfum similar a l'ametlla al segle XVII. Va ser tal el seu èxit, que es va emprar molt fins al segle XIX, perquè la seva aroma es basava en un arbust –la 'Plumeria rubra'- conegut com a 'franchipán' o 'frangipanier', en francès.
Per tant, el terme es va usar per anomenar a qualsevol producte de similar fragància des de finals del segle XVII fins a l'actualitat: pastissos, cremes, licors, perfums... A quina mena de dolços se'ls denominava així? Als pastissos farcits de crema d'ametlles, fins que, al final, el nom ha acabat per referir-se específicament a la crema que s'empra per al seu farciment.
Diferents teories de l'origen
Aquesta no és l'única versió de la seva creació, ja que pel que sembla existeixen altres dues teories més: la segona, que subratlla que el nom deriva d'un antic Frangipani que d'Amèrica va portar la flor amb la qual es van elaborar els esmentats perfums i postres.
L'última versió, en canvi, apunta que va ser el comte Cesareo Frangipani qui va confeccionar la popular crema per a les noces de Catalina de Medici i Enric II. Sigui com sigui, aquesta paraula –'franchipane', en francès, en una antiga forma popular d'anomenar-lo- figura per primera vegada en una publicació culinària de 1674.
Actualment aquest farciment s'utilitza en diferents dolços com, per exemple, el pastís de Reyes francesa, la 'Galette donis Rois'. També s'elaboren pastissos de Franchipán amb ingredients tals com peres, cireres, gingebre, festuc, gerd, xocolata...
En què consisteix, exactament, aquest farciment?
El franchipán és una massa similar a la que conté la Pantxineta, elaborada a base de crema d'ametlla picada, encara que existeixen multitud de receptes. Per elaborar una senzilla, necessitarem mig litre de llet, un ou, 3 rovells d'ou, 100 grams de sucre, 70 grams de mantega, 50 grams de farina de blat de moro, 130 grams d'ametlla picada així com dues o tres cullerades de licor de taronja.
Primerament, es col·loca un cassó amb llet i el licor de taronja; s'escalfa fins que arribi l'ebullició. Mentrestant, es tira en un bol l'ou, els rovells i el sucre, per a, després, batre-ho tot fins que es blanquegi. D'altra banda, es bat la mantega.
Tan aviat com la llet comenci a bullir, es retira del foc i s'aboquen els ous al cassó sense deixar de remenar. Cal continuar batent-ho i col·locar-ho una altra vegada al foc, fins que la crema pastissera s'espesseixi.
Quan s'aconsegueixi la densitat que vulguem, cal abocar la crema en un bol ampli i afegir tant la mantega com l'ametlla mòlta per a, més tard, tornar a batre-ho, fins que tot es fusioni i aconseguim una crema d'ametlla uniforme.
Finalment, després de deixar-ho refredar a temperatura ambient, el Franchipán estarà llest per elaborar el pastís amb la qual desitgis complimentar a la teva gent i obtenir així el seu centenari èxit en qualsevol dels teus menjars, berenars o sopars.