Crònica de tres formatges i un amor incondicional

La gastronomia és cultura i tot aquest conegut discurs que compartim i coneixem. Si la Unesco és l"organisme internacional encarregat de la preservació del patrimoni cultural, llavors…Què és un conjunt de ciutats declarades patrimoni de la humanitat amb els seus corresponents productes gourmet? Ja us ho dic jo: és una molt intel·ligent manera de vendre aquests productes. La setmana passada vaig assistir com a convidat a la presentació que el conjunt de ciutats patrimoni de la Unesco a Espanya van realitzar a l"extraordinari Palau Moxó de Barcelona. De la mà del xef gallec Francisco Piñeiro (Restaurant Benboa, Corrubedo) vam poder catar una sèrie de formatges, vins i olis gourmet de producció local. Avui us parlaré dels tres magnífics formatges, no perquè els prefereix al vi (encara que aquesta és l"abstèmica veritat) ni tampoc perquè els prefereixi a l"oli (no m"obligui el benvolgut lector a escollir entre el pare o la mare). Parlaré dels formatges perquè d"un d"ells vaig quedar tan enamorat que vaig perdre la raó i ara sospiro secretament pels racons i les estovalles quan ningú m"observa. Vam començar online casino game el tast amb un formatge D.O.P. Tetilla ‘Tres Pazos’ de la zona de Santiago de Compostel·la i elaborat per l"empresa Queserías del Ulla. Estava elàstic, suau i cremòs. Un plaer pels qui com jo ens agraden els formatges de pasta tova i de llet de vaca. Formatge de cabra ‘Monte Enebro’ elaborat per Queserías del Tietar a Àvila. Un formatge de pasta tova i escorça rovellada amb Penicilium Roqueforti. Meravellosament cremòs, el seu sabor suau va conquistar el meu cor i des de llavors no sóc el mateix. No diré que visc sense viure en mi però visc pensant a tornar a clavar-li la dent. Una Torta del Casar de Càceres. Suposo que ja sabeu que aquesta meravella que ara triomfa en restaurants, taules i cercles gastronòmics prové dels formatges que abans es consideraven ‘espatllats’ per un defecte de curació i es donaven de menjar als porcs. Afortunats nosaltres que els hem recuperat i mala sort per ells. A més de degustar el producte en el format que els informàtics anomenen ‘what you see is what you get’, els moderns podrien batejar-lo com a RAW i els clàssics ‘a pèl’, el xef també ens va preparar unes petites degustacions amb cadascun dels productes. Per exemple per a la Torta del Casar ens van presentar uns deliciosos bombons farcits d"oli i sal. Acompanyats amb un vi D.O.P. ‘Vins de la terra d"Eivissa’ Can Rich Lausos. Per la Tetilla gallega ens van presentar un bonic ‘botafumeiro’ de gel sec que li donava un toc divertit a un mos senzillament meravellós: vaca ‘brassejada’ amb formatge ‘Tres Pazos’. Una delícia la combinació del filet macerat, segellat i tallat com si fos un Roast-beef juntament amb l"escuma de formatge i la fulla cruixent de grelos. I vam acabar amb la nineta dels desitjos d"un servidor. Un snack de bolets amb formatge ‘Monte Enebro’ y cireres. Ingredients: Formatge del Tiétar "Monte de Enebro" en làmines fines Mantega Farina Sal Bolets deshidratats Cireres Aigua Sucre Elaboració: Fer una pasta amb la mantega, la farina, la sal i incorporar el bolet deshidratat. Estirar fins a deixar-la molt fina i posar-la al forn a 190 ºC durant 8 minuts, per aconseguir un snack cruixent amb sabor intens a bolet. Fer un xarop TPT (50% aigua, 50% sucre), afegir les cireres sense os, retirar del foc i deixar que absorbeixi les aromes. Triturar afegint el xarop. Muntar per capes snack, formatge en làmines i cireres. Maridatge recomanat: Vi D.O.P. Rueda ‘Erre de Herrero Verdejo’. En tot cas un altre dia parlaré dels olis, que eren també de llàgrima viva, sabor intens i retrogust picant. A més, d"aquests tinc una ampolla a casa d"oli D.O.P. Siurana ‘Vil.la de Centcelles’ que ve sense filtrar si més no. Endorfines de felicitat procedents d"arbequina. #esgarrifances. Article d"Òscar Gómez (starbase) blogger a decuina.net