Contra la crisi? Exportem talent gastronòmic

Fira gastronòmica Madrid Fusión. José Carlos Capel, ànima del congrés, m’assegura: “Els xefs espanyols continuen sent la referència mundial”. I té raó, perquè són reclamats d’arreu el binomi de la seva creativitat amb les tan cobejades tapes. De cada tres que en trobo a la fira, dos obren algun restaurant a l’estranger.

Pedro i Marcos Morán, de Casa Gerardo, a Prendes, ultimen detalls del gran espai Hispania de Londres, on ja té dos locals un altre gran cuiner asturià, Nacho Manzano. El malagueny Dani García està com un nen amb sabates noves engegant el Manzanilla –bravo per la polisèmia!– al centre de Manhattan, molt a prop del Madison Square Park (on per cert hi ha el Shake Shack, un quiosc popular d’hamburgueses d’obligada visita). Abraço Paco Roncero, que s’ha estrenat a Hong Kong.

Quant als catalans, saludo els bessons Torres del Dos Cielos a l’Hotel Me, recordant com vaig menjar de bé fa uns mesos al seu Eñe de Sao Paulo; Jordi Butrón, de l’imprescindible escola i restaurant de postres Espai Sucre (on també fan “tapes dolces”) i que acaba de muntar sucursal al DF de Mèxic; i Paco Pérez, del Miramar de Llançà, a punt d’obrir a Berlín, on ja té ambaixada l’Albert Raurich del Dos Palillos –que m’he trobat al guarda-roba–. Hi són tots i més, també el sempre encantador Ramon Freixa, que a més de triomfar a Madrid estrena l’Erre a Cartagena de Indias. Contra la crisi, exportem talent.