Com es mengen les innocentades culinàries?

Ahir va ser el dia dels Innocents i vaig pensar... Innocentada: enganyifa o broma que hom fa a algú, especialment penjar-li la llufa el dia dels Innocents. I això, com es menja?

Potser canviant el pebre vermell dolç per picant o el pebrot per bitxo (els pebrots de Padró són una mena de ruleta russa incruenta). Deixar la sal al lloc del sucre? (compte, eh?, que podem arruïnar qualsevol àpat, i no estan els temps per llençar res…). Donar gat per llebre? Incloure a les cassoles elements inesperats? També es cert que substitucions o barreges que suposaríem impossibles –innocentades– funcionen perfectament a l’hora de la veritat. Fins i tot algunes són combinacions típiques en la nostra o en altres cultures alimentàries. Com des niu, el platillo empordanès més surrealista de tots, que barreja aus de caça amb bacallà i altres espècies. Pensem, per exemple, en què no barrejaríem mai… Va, la xocolata… amb carn?, amb peix?, amb llegums? Doncs el Corpus de la cuina tradicional catalana recull receptes amb conill, popets, llagosta, cargols i cranca, faves… que n’inclouen. Això sense endinsar-nos en la cuina creativa: un dels plats més celebrats de Ferran Adrià són les sardines amb gerds i la Carme Ruscalleda ens va ensenyar ja fa temps a sucar el pa… en maduixes!