Carvalho gastronòmic: saber o no saber, de Manuel Vázquez Montalbán

Seguim parlant de llibres. De grans llibres.

Per longitud, substància i profunda influència, Manuel Vázquez Montalbán podria explicar ell solet amb una sèrie sencera d'articles dedicats a la seva obra gastronòmica-literària. Va conrear la millor literatura novel·lesca trufada de cuina, així com la literatura gastronòmica d'assaig i història - a vegades fronterera amb una mirada antropològica del que local-. I filant encara més prim, va saber condensar tots dos mons en la seva imprescindible sèrie Carvalho Gastronòmic.

Saber o no saber és un manual-diccionari de títol genial, que juga amb l'ambigüitat del conegut i l'assaborit. En ell, Vázquez Montalbán desgrana alfabèticament perles concentrades de reflexió i saviesa assaonades amb innombrables cites extretes de les diferents novel·les del detectiu Carvalho. Amagada en forma d'alter ego assaborim sencera una filosofia del que menjat i del que queda per menjar. Genialitat en píndoles. Em confesso culpable d'admiració.

Manuel Vázquez Montalbán por PIFAL (Font)

L'AUTOR

Manuel Vazquez Montalbán és un dels màxims referents periodístics de la segona meitat del Segle XX. Encaixa per no dir que defineix la figura en risc de desaparició de l'intel·lectual espanyol fortament compromès i no sectari. Vázquez Montalbán era d'esquerres, però la seva cultura i intel·ligència el va convertir en una figura respectada per tots. Excepte potser per què la seva pròpia ideologia s'imposi la falta de respecte al discrepant.

Nascut a la Barcelona de 1939, les seves paraules són una crònica escrita sobre una ciutat que ja gairebé no és. El Raval, barri que fou el principal lumpen comtal durant el segle alberga la seva casa natal. Curiosament i afortunadament un restaurant (Arume) ocupa la planta baixa de la finca. El Raval va ser el seu hàbitat natural i s'explica que fins i tot quan va comprar casa a Vallvidrera baixava cada dia a passejar i degustar en locals com Can Lluís o la recentment reoberta Casa Leopoldo.

Se'ns va ser massa d'hora, perquè encara li quedava molt per influir. Però no influir a la moderna, des de l'epidermis fotogràfica digital. Si és el cas, influir profundament. Des de la reflexió i la bellesa de les idees. Ho confesso, reincident d'admiració, la seva senyoria. 

CINC BONS MOTIUS PER LLEGIR 'SABER O NO SABER - CARVALHO GASTRONÓMICO'

1. Perquè Vázquez Montalbán va ser el gran destructor de la ximple idea que menjar bé era un acte criticable, només exercit per potentats decadents.

2. Perquè en estar organitzat en format diccionari + glossari de personalitats seva lectura pot ser no seqüencial i centrar-nos en allò que més ens vingui de gust o truqui la nostra atenció.

3. Perquè la seva prosa és gairebé tan magnífica com el seu rigor intel·lectual. O igual de magnífica, tampoc és que això importi gaire, és clar ...

4. Perquè descriu una societat que ja no existeix però que de tan propera, molts hem viscut.

5. Perquè fins i tot en format perles condensades, la cínica tendresa de Vázquez Montalbán i el seu personatge se't fiquen fins a la medul·la i una mica més enllà.

Foto de MVM  en el comedor del Restaurante Casa Leopoldo. Foto Lluís Rey.

CINC FRAGMENTS INTERESSANTS DE 'SABER O NO SABER - CARVALHO GASTRONÓMICO'

1- La cuina, hipocresia cultural.

La cuina és una metàfora exemplar de la hipocresia de la cultura, perquè es basa en un assassinat previ, sigui d'una carxofa o d'un porc senglar, assassinat emmascarat gràcies a la cultura, gràcies a la pràctica culinària. Si el comensal mort de fam arrabassés la vida d'un animal o d'una planta i mengés els cadàvers crus, seria assenyalat amb el dit com un monstre capaç de bestialitats esfereïdores. Però si trosseja el cadàver, el marina, l'amaneix, el guisa i se'l menja, el seu crim es converteix en cultura i mereix memòria.

2- Actitud davant el menjar del detectiu Carvalho.

Carvalho (...) es va acabar el bacallà, la truita de patates i ceba que va improvisar Biscuter, ia més va exigir un entrepà de sardines en escabetx que Biscuter feia excel·lentment, donant primacia a l'orenga sobre el llorer. Va trucar a Charo per confirmar el cap de setmana.

- Espero que no et passis el cap de setmana borratxo.

- M'ho passaré com passi pels collons.

Va penjar i va compensar els remordiments menjant-se els plàtans al rom que Biscuter li havia preparat.

(Novel·la: Els mars del sud)

3- Contra el gust burgès

Un vuitanta-nou per cent de la burgesia d'aquesta ciutat sopava espinacs i un peix que es mossega la cola.

-És sa.

- Si prenguessin els espinacs amb panses i pinyons i en lloc del llucet amb herbes, embolicat en paper d'estany i fet al forn, seria un sopar igualment sa, no gaire més cara i més imaginatiu.

-I el més curiós és que parles de debò.

(Novel·la: Tatuatge)

4- Sobre els inapetents.

Carvalho a la vídua de Bettancourt: "Les vídues que no mengen no ressusciten al marit, es moren elles. El gran avantatge de ser vídua és que el mort és l'altre".

(Novel·la: Històries de fantasmes)

5- Carvalho és així

Carmela va repetir budell i es va acontentar amb una rodanxa de tonyina.

-Cada dia guises així?

- Sherlock Holmes tocava el violí. Jo cuino.

(Novel·la: Asesinato en el comitè central)

El talento descomunal de Manuel Váquez Montalbán escogido y seleccionado por el mismo, una golosina demasiado suculenta como para dejarla escapar. Estamos ante un libro imprescindible.

Dades tècniques del llibre

Primera edició: Saber o no saber. Carvalho Gastronòmic. Edicions B.

Any: 2003 (reedició de butxaca en 2008)

Autor: Manuel Vázquez Montalbán

Idioma: Castellà

Fragments de l'edició del 2008 dins de la col·lecció Zeta Llibres de butxaca d'Edicions B.