Moniato: deu maneres de cuinar-lo

Potser molts encara associen el moniato amb la festivitat de Tots Sants, quan a algunes comunitats es menja cuit al forn acompanyant les castanyes i també els panellets, en el cas de Catalunya.

Però el moniato dona molt més joc, per això és cada vegada més present a la cuina dels restaurants, potser també influïts per l'arribada fa uns anys de la cuina peruana, que l'utilitza, per exemple, en els ceviches que en poc temps han colonitzat les cartes dels nostres establiments de restauració. Sí, per si a algú li'n quedava encara algun dubte, el moniato és aquella rodanxa de color taronja que acompanya el peix i el blat de moro en el ceviche i que els peruans anomenen camote, i en altres països, batata o patata dolça.

El moniato del cebiche està simplement bullit, que és una de les maneres de cuinar-lo, de  les moltes que podem utilitzar per consumir aquest tubercle típic de la tardor tan accessible, econòmic i nutricionalment interessant, ja que és una font excel·lent de carbohidrats, fibra, potassi, calci, betacarotens, vitamines C o B, entre d’altres.

El seu sabor dolcenc el fa ideal per a la preparació de postres, però també en plats salats, on moltes vegades pot substituir la patata. 
A l’hora de comprar moniatos, ens hem de fixar que tinguin un aspecte ferm, sense taques ni zones toves, de mida mitjana o petits, que queden mes dolços i es couen abans. Els hem de guardar en un lloc fresc i fosc, millor a la nevera.

Deu formes de cocció

Avui us expliquem deu maneres diferents de coure els moniatos, i com utilitzar-los en diferents receptes. Només remarcar, com a curiositat, que si volem reforçar la seva dolçor per utilitzar-los en postres, hem de coure els moniatos a baixa temperatura. I, en tots els casos, el moniato l’hem de cuinar bé, perquè si no és indigest.

Podeu trobar receptes per preparar el moniato amb totes aquestes coccions en aquest article de Gastronosfera, on trobareu preparacions per a aperitius, plats principals o postres amb aquest tubercle.

Al forn

És la manera més comuna de cuinar el moniato, per menjar-lo tal com surt del forn per acompanyar les castanyes i els dolços típics de Tots Sants.

Escalfem el forn a 180º C, i mentrestant netegem bé la pell, que sol contenir rastres de terra, fregant-la amb un raspall si fa falta. Podem coure els moniatos sencers directament sobre una safata, o embolicar-los amb paper de plata, i necessitaran entre 40 i 60 minuts per estar ben cuits, segons si són de mida mitjana o grossos. Punxant-los amb una broqueta llarga ens assegurarem que estiguin fets per dintre. 

El moniato cuit al forn ens el podem menjar així mateix, a cullerades, simplement obert per la meitat, o el podem regar amb mel, canyella, pinyons o una altra fruita seca, etc. 

Per a preparacions salades, podem rostir el moniato, tallant-lo per la meitat de dalt a baix. L'amanirem amb sal i pebre i un raig d'oli i el courem al forn preescalfat a 200º. Trigaran uns 30 minuts a estar cuits, i un cop fets, els podem convertir en un puré, per acompanyar carns o peixos, afegint-hi mantega i llet, o bé oli d’oliva, per fer-lo menys espès, sal i pebre i les espècies que més ens agradin, com faríem amb un puré de patates. O fer-ne una crema, afegint-hi un brou, o bé obrir-los i farcir-los amb una barreja de carn i verdures, com faríem amb una albergínia.

Al microones

El microones permet una cocció més ràpida, tot i que segurament menys gustosa. Els moniatos s’han de rentar bé, punxar-los amb una forquilla o un escuradents i posar-los dins d’un estoig de silicona o sobre un plat tapat amb una tapa per a microones. Segons la mida, i cuits a màxima potència, trigaran al voltant de deu minuts a estar cuits, i els podem utilitzar per a les mateixes preparacions que cuits al forn. Per exemple, per una amanida de patata, moniato i remolatxa. 

A la torradora

Igual que ara estan de moda les torrades amb alvocat, fa uns anys es van fer molt populars les anomenades sweet potato toast, és a dir, torrades de moniato, com a alternativa saludable a altres tipus d'esmorzars. No amb el moniato sobre la torrada de pa, sinó el moniato com a torrada, és a dir, com a suport tant d'ingredients dolços (mel i mató, crema de xocolata, maduixes, etc.) com salats (alvocat, pernil, ou, crema de formatge). Té menys hidrats i calories que la torrada de pa, i aporta moltes més vitamines i minerals. 

Per preparar aquestes 'torrades', només hem de pelar el moniato i tallar-lo a rodanxes no gaire gruixudes, de mig centímetre, i posar-les a la torradora com fem amb les llesques de pa. La primera vegada haurem de posar-la dues o tres vegades, fins a ajustar el temps que necessita a la nostra torradora per quedar cuit però no massa tou, perquè funcioni com a torrada.

Bullit

Juntament amb la cocció al vapor, és potser el mètode de cocció més senzill, i no cal explicar-lo massa: pelem el moniato, el tallem a daus regulars i el posem en una olla amb aigua bullint amb sal, fins que estigui tou. És la forma més fàcil per preparar una crema o un puré.

Però també el podem coure sencer, un cop pelat, si en volem fer rodanxes com les que acompanyen el ceviche, i que podem utilitzar també com a acompanyament d’un guisat o d’una carn o peix a la planxa, sense afegir greixos.

Al vapor

Obtindrem un resultat molt similar que si bullim el moniato, amb l’avantatge que no perdrà cap de les seves propietats diluïdes en l’aigua de la cocció i, per tant, mantindrà més bé totes els seus nutrients.

A la planxa

Per cuinar els moniatos a la planxa, els hem de pelat i tallar a rodanxes, que tant poden ser transversals com longitudinals. Les salem o salpebrem al gust i les posem a coure sobre una planxa o paella antiadherent greixada amb oli o mantega, a foc mitjà, perquè no es torrin massa per fora i quedin crues per dintre. Quan estiguin fetes d’un cantó, les girem i acabem de coure per l’altre, fins que es puguin punxar amb facilitat.

Tant les podem fer servir de guarnició com si fos una llesca de pa per posar-hi una guarnició a sobre. També les podem consumir soles, per exemple amb una salsa pesto per sobre, o amb una llesca de formatge posada per sobre quan les girem sobre la planxa.

Tallant llesques molt fines i passant-les per la planxa, podem preparar una lassanya de moniato en la que aquest substitueixi la pasta.

Fregit

A daus, en forma de bastonets o de grills, podem tallar el moniato com la patata i fregir-lo en oli calent per utilitzar-lo com a aperitiu o acompanyament. Les patates rosses les podem substituir perfectament per moniato tallat en forma de bastonets llargs i fregits, només hem de tenir en compte que el moniato és més dolç que la patata i, per tant, potser necessitarà un punt més de sal o de salsa.

Tallat a daus o en forma de grills, podem preparar una versió de les patates braves amb les mateixes salses que ben segur que sorprendrà. O bé preparar una truita, canviant les patates per moniato.

Saltat

Saltar les verdures els aporta un sabor extra que no obtenim si les cuinem al vapor o bullides, i al mateix temps incorpora menys greixos. Per tal que es cogui més ràpid, el ratllarem, el tallarem a la juliana o a daus no gaire grossos.

Podem fer d’aquesta manera un saltat de moniato amb ceba i cansalada, sobre el qual podem posar un ou ferrat o escaldat. O bé incloure el moniato en un saltat de tipus oriental, amb altres verdures com pebrot verd i vermell, ceba i albergínia, tot tallat a la juliana i saltat uns minuts al wok amb un raget d’oli, i acabat amb salsa de soja. També hi podríem posar pollastre, salmó o llagostins.

En xips

Els xips de verdura estan de moda des de fa temps, i els de moniato són molt bons. Buscarem exemplars petits, els pelarem i ratllarem amb una mandolina, ben fins, o amb un ganivet esmolat que ens permeti tallar prim.

Els fregim en oli abundant, per tandes, els posem sobre paper absorbent per retirar l’excés d’oli i salem. Tindrem un magnífic snack per a l’aperitiu.

Guisat

El moniato es pot incloure en qualsevol guisat, com faríem amb la patata, tant si guisem uns llegums (llenties estofades, per exemple) com si fem un estofat de carn. L’hem de pelar i tallar a daus o a rodanxes, com preferim, i afegir-lo a la cassola. Només hem de tenir en compte que es courà una mica abans que la patata, i aportarà dolçor al plat.