Un passeig amb regust modernista

Establiments on és possible retrocedir a la Barcelona de principis del segle XX. Són locals emblemàtics d’una Barcelona bohèmia i trencadora on es van gestar les grans conquestes artístiques, polítiques i literàries de principis del segle XX. Era fàcil trobar-te a una taula al mateix Dalí, Picasso, Gaudí o Hemingway. Aquests establiments del barri Gòtic tenen en comú una cuidada decoració modernista, que han mantingut intacte fins a dia d’avui. Per tot plegat, s’han convertit en un fort reclam, tant per a turistes com per als propis barcelonins. N’hi ha més d’una desena i val la pena aturar el temps i viatjar fins a la Barcelona més burgesa i revolucionària, entre copes, cafès i absenta. Rosa Dòria, propietària del Cafè de l’Òpera, assegura que “es tracta de bars molt diferents, no només quant a decoració, que també, sinó perquè s’hi respira aquella aroma especial dels cafès literaris de París”. Una aroma que amb el temps no s’ha evaporat ja que pel Cafè de l’Òpera hi han passat cantants, poetes, escriptors, pintors i polítics d’arreu i de tots els temps. De fet, la Rosa recorda haver vist Joan Miró i, el seu pare, li havia explicat que Dalí i Picasso també eren bons clients. També hi han passat qui va ser el president de la Generalitat a l’exili, Josep Irla, els escriptors Maria Aurèlia Capmany i Terenci Moix, i la soprano Montserrat Caballé. Cafès de "batalletes" Al carrer on va néixer Terenci Moix hi ha Casa Almirall, un altre bar modernista que conserva elements de la decoració original, com la porta, el mostrador una reproducció en ferro forjat de la musa de l’Exposició Universal del 1888. En Ramon Solé, un dels propietaris, explica que “el músic Dámaso Pérez Prado venia al bar a tocar cada diumenge abans d’anar a La Paloma”. També li han dit que, durant la Guerra Civil, en una de les taules del bar hi havia un artesà que arreglava les pistoles als milicians i “fins i tot un dia se li va disparar, amb la lògica alarma que això va provocar”. El jove Picasso també havia freqüentat Casa Almirall i també el London Bar, on es reunien altres joves artistes, com Miró o Gaudí. El London Bar també era un punt de trobada per gent del món del circ, ja que en aquella època gran part dels agents de l’espectacle estaven instal·lats en el Nou de la Rambla. L’actual propietària, l’Elionor Bertrán, explica que “sempre és i ha estat un punt de trobada de gent amb inquietuds culturals” i, de fet, encara ho és. Músics com la Fundación Tony Manero o Jarabe de Palo hi han ofert concerts i, cada dia, s’hi programen actuacions en directe. Locals innovadors El Grill Room amaga la historia del germà petit d’un dels cafès més emblemàtics de l’època, el Petit Torino. La família Bofarull n’és la propietària des de 1916 i ha sabut posicionar-lo com un local cosmopolita on trobar taula sense reserva és complicat. Com també ho és el Muy Buenas, que serveixen les millors “torrijas” àrabs de la ciutat. De fet, el Muy Buenas s’alça com un dels centres culturals amb més projecció que impulsa la carrera de joves artistes. Sens dubte, aquest era l’esperit d’aquests locals a principis del XX i, qui sap si en alguna de les nostres visites compartirem taulell, taula o música amb futures fornades de celebrities. Text de Vanessa Pérez