Tomàquet de penjar: una varietat centenària convertida en objecte gourmet

Si per alguna cosa és conegut al municipi castellonenc d'Alcalà de Xivert, a part de per un ric testimoni arqueològic que es remunta a les grans cultures mediterrànies de l'antiguitat, és per conrear i produir el Tomate de Colgar, en valencià 'tomata de penjar' o 'de Ramet'. La seva diferència amb altres classes de tomàquets rau en el seu calibre, pell, color i llarga durada, a més d'en una particularitat especial a la qual deu el seu nom i que no és altra que la seva manera d'elaboració artesanal a l'estar cosit amb un fil i unit en un enfilall.

Tot i que l'existència d'aquest tomàquet és centenària i de llavor antiga, sense modificació genètica alguna, la seva història pel que fa a la seva manipulació i conservació es remunta a la postguerra espanyola. Va ser llavors quan les famílies de la zona, i com a filosofia de subsistència, van començar a aprovisionar-se i a emmagatzemar aquesta hortalissa de la manera tan característica que coneixem en l'actualitat.

Aquest tomàquet és ideal per a consumir-lo cru encara que també pot cuinar-se. El seu ús més tradicional i estès consisteix a untar-lo sobre el pa i acompanyar-lo amb una mica d'oli d'oliva i sal. També sol menjar-se en amanida i resulta molt apropiat per fer salses causa de la seva abundància en polpa i aigua. Rostit és un exquisit acompanyament per a carns, peixos o verdures aportant-li un valor afegit a qualsevol plat.

Però quines són les propietats del territori que fan possible la producció d'aquest producte gourmet? Diuen els experts que es deu a la seva condició de paisatge ric i divers. Un paratge d'hortes, que s'estén entre les platges del litoral i les muntanyes d'Irta i Murs, ric en aigües el nivell de sal és el precís per atorgar-li a aquests tomàquets, que maduren al sol intens ia la brisa d'un clima mediterrani temperat , el seu particular sabor. A més, el seu cultiu és respectuós amb l'ecosistema i deutor d'una herència centenària que collita rere collita ha permès obtenir les llavors dels millors tomàquets. En aquest sentit, aquestes terres són objecte de la planificació tradicional de cultius té com a finalitat prevenir plagues i malalties diverses. L'alternança del tomàquet amb la carxofa és la més habitual d'aquest sistema de rotació, en el qual sempre s'evita la successió d'hortalisses de la mateixa família que el tomàquet, com els pebrots, les albergínies o les patates. El sòl es fertilitza a més amb adobs d'origen animal, ja que d'aquesta manera s'afavoreix la seva activitat biològica natural.

Així, el Tomàquet de Penjar d'Alcalà de Xivert es comercialitza i es consumeix com a producte fresc durant tot l'any a causa de la seva llarga conservació. Es recol·lecta a l'estiu i dura penjat sense refrigeració fins al març / abril amb la particularitat que és en aquests mesos quan s'intensifica el seu sabor.

Però, ¿Com és possible que es conservi durant pràcticament tot l'any sense càmeres frigorífiques? La clau està en que el tomàquet no presenti cap tall o fissura, per a això es fan dues seleccions de producte, una abans de penjar-se i una altra al poc temps de fer-ho. Però, a més, aquest ha de mantenir-se en un lloc fresc (com a màxim a 24 graus), ombrejat i airejat, amb pocs canvis de temperatura i sense exposició a molta calor, excessiva humitat o males olors.

Va ser fa 10 anys quan els agricultors de la zona es van unir per crear l'actual Associació de Productors i Comercialitzadors de tomata de penjar d'Alcalà de Xivert amb l'objectiu de revaloritzar aquest vegetal tan singular. Però la seva obstinació no va quedar aquí i en 2008 van aconseguir obtenir la Marca de Qualitat de la Comunitat Valenciana.

Una marca de qualitat que s'assegura que estem davant d'un tomàquet Premium. Això sí, les seves propietats nutricionals no difereixen de les d'un convencional. És una font abundant d'antioxidants, posseeix vitamines A, C i K, a més d'abundant potassi i ferro. De fet, es vincula el seu principal substància, el licopè, amb la prevenció de malalties com el càncer de pulmó i pròstata, els tumors de tracte digestiu, l'arteroesclerosi i els atacs cardíacs.

Et convidem a descobrir la màgia d'aquesta hortalissa de color vermell intens mentre la estens en una llesca. Veuràs que tota la polpa i el brou del seu interior queden escampats en el pa sense que hagis de malbaratar-, mentre et quedes només amb la seva fina pell a la mà. Perquè no tots els tomàquets són iguals...