Tallarines konjac, la pasta sense calories

Una pasta que prescindeix de blats i cereals? La pasta konjac s'elabora a partir del glucomanan, una fibra dietètica soluble en aigua que s'extreu del konjac, un tubercle. Es tracta d'un producte natural versàtil que és apte per a diabètics, vegans, vegetarians, celíacs, persones que pateixen d'al·lèrgies, colesterol alt i pressió sanguínia alta. Japó és el país que consumeix més aliments elaborats amb konjac en l'actualitat. A poc a poc aquest producte ha anat guanyant adeptes en països com els EUA i per fi arriba al nostre país. Els vegans el coneixeran perquè solen utilitzar-lo com a substitut de la gelatina. Konjac és una fibra soluble amb una viscositat excepcionalment alta per la seva gran capacitat d'absorció d'aigua. Per aquesta raó s'utilitza com a emulsionant i estabilitzador en aliments, begudes, cosmètics i productes farmacèutics.

La pols de l’arrel de konjac s'utilitza igualment com a ingredient en productes marins alternatius vegans. Pot incorporar-se en versions de vieires, peix, gambes, crancs, gambetes, etc., lliures de productes animals. Probablement tots l'hem consumit ja alguna vegada, el E425 (la seva abreviatura) s'usa en gelatines de xiclets, i dolços de gelatina. A la cuina xinesa, per exemple, després d'haver estat gelatinitzat i tallat en tires molt fines, reemplaça l'aleta de tauró a la sopa que data de la dinastia Ming. Així mateix és un substitut popular de la carn a la dieta vegetariana dels monjos Shojin.

Què és? 

El konjac (pronunciat "Kohn-iac") és una planta del gènere "Amorphophallus" també coneguda com a konjak, Konjaku, patata konjac, lliri vudú, llengua del diable o nyam d'elefant. És originària del sud-est asiàtic, el Japó, la Xina i sud d'Indonèsia. El bulb d'aquesta planta que sembla una remolatxa gran pot arribar a pesar fins a 4 kg amb un diàmetre de 25 cm.

Origen

Aquesta planta medicinal es remunta a la dinastia Han a la Xina, fa uns dos mil anys, on es recomanava com a tractament per l'asma, la infecció, la tos i els trastorns de la pell. Apareix ja en poemes xinesos del segle III. Es creu que el konjac va ser portat al Japó des de la Xina i Corea al voltant del segle VI, i es va utilitzar per primera vegada com un medicament en lloc d'un aliment real. Els monjos budistes l'utilitzaven amb finalitats terapèutiques.

Al principi era un menjar que només podia degustar la família reial. Amb el temps va adquirir el seu lloc a la cuina durant el període de Kamakura (1185-1333), i es va popularitzar a partir del segle XVII en endavant. En 1776, quan els japonesos van perfeccionar la tècnica d'elaborar farina a partir de konjak va començar a rivalitzar amb l'arròs en usos culinaris. En 1846, la publicació del llibre konnyaku Hyakusen (100 receptes de konnyaku) demostra la seva popularitat en el període Edo. El konjac és un producte tan bàsic en l'actualitat que podem trobar passadissos sencers amb ells en els supermercats del Japó. Al país nipó no només el fan servir per a pasta sinó també per a snacks i dolços.

Cascada blanca

Els fideus de konjac, també coneguts com a Shirataki "cascada blanca" en japonès, per la seva aparença blanca i translúcida, només contenen 0,5 g de carbohidrats i un escàs 0,3 g de proteïnes i greixos. Aquesta pasta es compon d'un 97% d'aigua i d'un 3% de fibra. El glucomanan es diferencia d'altres fibres solubles per la seva extraordinària viscositat. Aquests populars fideus fets de farina de glucomanano es venen secs o xops.

Preparació

Avui dia trobem pasta konjac en qualsevol gran superfície o supermercat del nostre país i fins i tot es pot comprar per internet. Es presenta en una gran varietat de formes i mides. Algunes marques tenen sabor afegit, ja que el konjac no té gust. Els paquets s i es poden emmagatzemar a temperatura ambient i tenen una vida útil d'aproximadament un any. Un paquet pot semblar més car que el d'una pasta normal. No obstant això, atès que el seu pes augmenta considerablement quan està en contacte amb l'aigua (fins a 2,5 vegades el pes original), 50 g de fideus constitueixen una porció particularment gran.

Els fideus konjac secs requereixen 5 minuts de cocció en aigua amb sal bullint, després de la qual cosa han de ser colats i esbandits en aigua freda per eliminar el sucre utilitzat en el procés d'assecament. Els fideus xops s'han d'escalfar en una paella durant dos o tres minuts sense greix afegit. Aquest pas elimina l'excés d'aigua i permet que aquests adquireixin una textura més semblant als fideus.

Tota la pasta shirataki de konjac és molt fàcil i ràpida de preparar. Podem cuinar un plat saludable en menys de 10 minuts. Absorbeix tot el sabor de la salsa o ingredients que s'utilitzin a l'hora de cuinar-lo.

Podem fer servir la pasta de glucomanano tal com la convencional, únicament hem d'escórrer-la i esbandir-la, a continuació podem servir-la freda o calenta, amb salsa, en sopa, en amanides o fregida. És clar que si volem estalviar calories, el millor serà tenir cura dels aliments que acompanyin la mateixa així com els mètodes de cocció que fem servir.

Advertències

Només s'han trobat problemes pel que fa als dolços confeccionats amb konjac, no la pasta. L'ús de la gelatina elaborada amb konjakc pot causar asfíxia en nens, ja que no es dissol fàcilment a la boca. De fet els comerciants recomanen partir els dolços a trossos petits abans d'oferir-los a nens. Per això no es comercialitzen aquest tipus de dolços a la Unió Europea.

Tal com hem dit és un bon substitut de la pasta però no té nutrients. Prova d'això és que l'escriptor japonès Soichi Ohyakeb va decidir seguir una dieta que consistia en res més que konjak i va morir de desnutrició. S'ha d'utilitzar com a complement d'una dieta equilibrada rica en fruites, proteïnes i verdures.

Beneficis

La pasta de glucomanano suposa un 10% del contingut calòric d'una pasta normal i aporta 20 calories per 100 grams mentre que una pasta tradicional suposa 350 calories.

L'EFSA (Autoritat europea de seguretat alimentària) recomana aquesta pasta a adults amb sobrepès. Recomanen 3 grams al dia o tres dosis d'un gram amb un o dos gots d'aigua per contribuir a la sacietat.A més té un efecte prebiótic i ajuda a mantenir els nivells normals de colesterol en sang. Diversos estudis clínics han demostrat que el glucomanan pot promoure la sacietat i la pèrdua de pes, reduir el colesterol LDL, millorar el control de la diabetis i corregir el restrenyiment, amb efectes secundaris mínims o nuls. Per tant és un gran aliat en les dietes d'aprimament (el seu efecte saciant dura 4 hores) i contribueix a millorar la salut digestiva.

Amb què acompanyaríeu aquesta pasta?