Somni d'una nit d'estiu #Gastromusical

Quan surts de la gran ciutat el cel sembla més infinit i podem percebre les estrelles en constel·lacions. A l'Empordà vam ser testimonis d'una unió estel·lar: la gastronomia de Paco Pérez, l'art d'Amparo Sánchez i l'enclavament màgic del Molí de l'Escala. Una de les constel·lacions sensorials que cada dimecres d'agost s'albiren en el ja consolidat Gastromusical.

Paco Pérez i Amparo Sánchez comparteixen molt més que passió pel treball i per la creativitat. Són dos autors incansables que han aconseguit formar part de la història de la cuina i de la música d'aquest país des de la discreció i la constància. Paco Pérez Sánchez i Amparo Sánchez Pérez, dues formiguetes de cognoms comuns i gairebé capicues que sense haver estat exposades en excés als mitjans i als titulars aconsegueixen arrossegar fidels incondicionals als seus concerts i restaurants. El xef que es mou entre Berlín, Barcelona i Llançà també sap de constel·lacions ja que té en el seu haver-hi quatre estrelles Michelin. Fa tan sols dues setmanes va presentar el seu nou establiment, L'Eggs, el qual ressenyarem en breu a Gastronosfera. Són ja sis locals els que porten la seva signatura i en tots es manifesta el mateix esperit d'amor pel terrer, atreviment i saviesa treballada, tres ingredients que no van faltar en la seva proposta. Comencem la vetllada amb un estiuenc tàrtar de tomàquet i bou de mar que incloïa explosió de mel de flors que en boca casava la lleugeresa del xampinyó i tomàquet amb el refrescant i salí crustaci. Seguim amb el caneló de garrí i llagosta, del qual s'intuïa la picada d'ullet a la nostra tradicional cuina de mar i muntanya. El tercer plat el va protagonitzar un lluç que portava el qualificatiu (o hashtag) de "mediterràniament" al nom, la qual cosa ja anticipava el mar al paladar i alhora donava sentit a la sorpresa s'adjunta en forma d'esferificació d'olivada. Ens vam haver portat molt bé els comensals presents, ja que el xef va decidir obsequiar-nos amb dues postres. El corneto de llet merengada i cacau el vam menjar com una llaminadura, d'una vegada i amb un gran somriure. El festí es va tancar amb el que en aparença semblava un senzill gelat de flors que em va transportar immediatament a la infància, a un gust que tenia oblidat, el dels caramels de violetes que em portaven de Madrid i que segons s'explica agradaven tant a Alfons XIII que era un present constant als seus amants. Els primers compassos d'Amparo Sánchez van aconseguir maridar a la perfecció. Versos que també es masteguen i s'assaboreixen causa de la fondària ia la bellesa de les seves paraules en una veu de tessitura profunda que va arrencar aplaudiments, somriures i algun ball. El públic es dividia entre els neòfits que van sentir l'enamorament immediat i la parròquia que portem gairebé dues dècades endulzándonos amb els seus ritmes. Va ser un recital íntim que va exposar la qualitat i calidesa de la seva carrera en solitari però que també va incloure referències de la seva passada formació com Amparanoia. Som a l'equador de la programació del Gastromusical, així que encara queden dos grans constel·lacions per traçar. Dimecres que la cuina eco-radical del rebel amb causa Isma Prados ballarà al so de l'inclassificable i genial Quimi Portet, mentre que l'última de les cites d'enguany presentarà a la joveníssima Núria Graham de veu madura amb algú que ja no és revelació sinó realitat, el xef Artur Martínez del restaurant Capritx de Terrassa. Propostes que permeten que algunes constel·lacions estiguin al nostre abast en nits d'estiu en què somiem desperts. Per a més informació: www.molidelescala.com Text de Carmen Alcaraz del Blanco