Saps com donen la benvinguda a l'any nou a la resta del món?

Com no podia ser d'altra manera, comencem aquest repàs amb la tradició espanyola dels dotze raïms de la sort que van començar a consumir-se de manera massiva al nostre país en la nit de Cap d'1909. Aquesta circumstància va ser provocada per un excedent de la collita a Alacant i Múrcia.

No obstant això, explica la història que ja a finals del segle XIX existia el costum entre els burgesos espanyols de menjar raïm i brindar amb xampany per acomiadar l'any. Posteriorment un grup de madrilenys, com mofa o protesta davant aquesta actitud burgesa, van acudir a la Puerta del Sol per menjar raïm acompanyant del so de les campanades.

És just aquí on podem trobar l'origen dels famosos raïm de la sort tal com els coneixem en l'actualitat, 12 grans de raïm coincidint amb les últimes 12 campanades abans que el rellotge marqui les 00:00 i entrem en un nou any. Ens trobem davant d'una pràctica típicament hispana que amb el pas dels anys es va estendre a altres països hispanoamericans com Mèxic, Veneçuela, Argentina, Xile o Equador.

Menjar llenties per Cap d'Any a Itàlia és una tradició tan antiga o més que la de raïm. De fet, es coneixen també com les llenties de la sort. El seu origen es remunta a l'Edat Mitjana italiana on hi havia com costum regalar una petita bossa amb aquest llegum als amics i familiars per desitjar-los bona fortuna. En l'actualitat es consumeixen la nit de Cap d'Any cuinades amb cotecino (un fiambre típicament italià elaborat amb carn de porc).

El Hogmanay és el nom que li donen els escocesos a la seva festa de Cap d'Any. En ella el first-footing és el protagonista d'una vetllada on la primera persona que et visiti durant el nou any pot marcar la sort del mateix. Segons la superstició escocesa, el first-footer ideal és un home bru i ben plantat que ha de portar un shortbread (fogassa de pa de panses) i una peça de carbó perquè l'any comenci amb prosperitat. Tampoc pot faltar el whisky durant tota la nit.

Per als grecs aconseguir un feliç any depèn de trobar, durant el sopar de Cap d'Any, una moneda d'or o de plata que s'amaga en un pa amb aspecte de pa de pessic anomenat vasilopita. Així el que trobi aquesta moneda serà la persona amb més sort l'any que s'acosta. Podríem dir que aquesta tradició s'assembla molt a l'espanyola del Tortell de Reis.

I seguim a Europa per trobar-nos amb un dels costums alemanys més arrelats que consisteix a regalar una pasta de llet amb forma de trena com a símbol de bona fortuna per a l'Any Nou.

Ja en un altre continent, concretament a Àsia, crida l'atenció com la Xina acomiada l'any encara que cal tenir en compte que no coincideix amb el nostre perquè ells ho celebren fent-ho coincidir amb la primera lluna plena. Durant aquesta nit, les mandarines i taronges es veuen per tot arreu ja que representen bona sort i prosperitat. De fet, no regalar aquestes fruites quan visites a familiars o amics es considera una falta de respecte. A més les dones xineses, per assegurar-se que trobaran a l'home ideal, tiren al mar una mandarina amb el seu nom.

En el sopar de Cap d'Any dels brasilers no pot faltar-hi la típica feijoada. Un guisat, considerat també com a plat popular, fet a força de fesols negres i trossos de porc que porta sort si es menja en l'últim sopar de l'any.

I encara que no típicament gastronòmica, cal ressenyar la curiosa manera que tenen a Dinamarca de donar la benvinguda a l'any entrant. Els danesos acomiaden l'any trencant la vaixella a la porta de les cases de familiars i amics com a senyal de prosperitat i afecte.

Així que ja saps, si estàs cansat de les tradicionals raïm de la sort, prova a exportar alguna d'aquestes tradicions internacionals i comença l'any amb bon peu.