Rubén Ochandiano: “Tenir parella perjudica l'alimentació”

És actor, escriptor, director. Va despentinat i parla a poc a poc. Hem quedat a Chamberí, a la Plaza Olavide. El tòpic gastat que diu a Madrid només hi ha dues estacions és cert: o hi fa molt fred o massa calor; la resta, no existeix. La roba d'entretemps en aquesta ciutat surt poc de l'armari. I avui fa molta calor. És el tema principal en tots els ascensors de la capital. ...Crec que no conec ningú de la meva professió que tingui una relació del tot normal amb l'alimentació… I tu? L’any 2009 tenia ansietat i vaig començar a tractar-me de maneres diferents. Vaig voler veure també com m'afectava l'alimentació i em vaig fer les proves d'intolerància. Quins resultats van donar les proves? Va estar bé fer-se-les, i està bé saber segons quines coses, però intento no convertir-ho en una obsessió, no portar-ho massa estrictament. Si seguim la premissa que som el que mengem, com ets tu? [Riu.] Bona pregunta… [Pensa.] Doncs fresquet i lleuger, amb concessions. Ha canviat gaire la teva llista de la compra en l'última dècada? Molt, sí. Sobretot en la quantitat de fruita i vegetals que porto ara al carro. En canvi, he deixat la llet de vaca, el sucre blanc… Coses que notava que no se’m posaven bé. Prenc pasta integral, arròs integral, espelta… Visc just a sobre del Mercado de los Mostenses, hi compro molt, tenen un gènere molt bo. També compro en un herbolari que tinc a prop. Cuines? Sí! I força bé… Sóc molt d’amanides. També cuino arròs integral amb moltes coses: verdures, peix… Faig una lasanya de carabassa boníssima. I faig les verdures de moltes maneres. Però si hi ha res famós, és el supersuc que em preparo cada matí. …?! Sí, és molt popular. Sempre que algú es queda a dormir a casa me’l demana. I què porta? Taronja, llimona, api, pastanaga i poma. El faig a la liquadora. Sóc molt matiner; encara que no treballi, a les vuit com a molt tard ja m’he llevat. Amb el suc comença el dia, i després a mig matí ja em prenc un sandvitx de gall dindi, amb tomàquet i formatge fresc… Intento no prendre lactosa, però el formatge em perd… L'alimentació i l'estat d'ànim tenen relació? Totalment. Jo ho noto. Hi ha aliments que m'exciten més o que si els prenc em costa més adormir-me. Per exemple, el ceviche em dóna moltíssima energia. I el suc de cada matí també. Crec que els aliments que em donen energia són els lleugers però contundents. El comú dels mortals esmorza poc, menja ràpid, pica per arribar a la nit i després sopar molt… Tu ho fas? Aquesta és una de les coses que més he canviat en els últims cinc anys. Et diria que jo vivia així, però he passat a fer el contrari. A partir de les sis de la tarda, procuro que el que menjo sigui simbòlic. Mira, el que sí que crec que és dolent per a l'alimentació, almenys en el meu cas, és estar en parella… Sí? Però deu ser al principi, que estàs distret… No t’ho pensis… Almenys les vegades que he tingut relacions llargues, m’adono que la gent que no es dedica a això té una relació amb l'alimentació i el seu propi aspecte molt més relaxada. Fan això: no esmorzar, menjar poc… i quan arriba l'hora de sopar, abaixen la guàrdia, es relaxen… i es passen. I això és fatal! Perquè si convius amb algú, què fas?, mirar mentre menja? [Riu.] A la meva família, asseure's a taula té molt de petita celebració quotidiana, t’expliques com ha anat el dia… I si l'altra persona sopa pasta a la bolonyesa i filet amb patates, i tu et prens un iogurt de soja, doncs… És quan comença el desamor… [Rialles.] Esclar! Aquí comencen els problemes… Consideres que menjar és un plaer o una necessitat? Jo ho considero un plaer. Absolutament. Recordo la primera persona que em va dir que si fos per ella no menjaria… Em vaig quedar parat. Jo crec que menjar és un plaer. En l'ofici d'actor, es dóna importància a l'alimentació per l'aspecte o per salut?, per sortir bé a la foto o per estar sa? Jo he tingut èpoques de desordre alimentari important, perquè, al final, el que se't demana és un aspecte, no salut. En això he canviat molt en els últims anys. Jo faig esport diàriament i cuido l’alimentació per una qüestió d'estat d'ànim i físic, però sobretot per sentir-me bé. És evident que veure't bé al mirall t'agrada, però per descomptat el meu criteri actual del que significa estar bé té molt més a veure amb estar sa que amb els paràmetres estètics que exigeix la professió. En aquesta professió, crec que per una qüestió més superficial que era cool alimentar-se bé, s'ha anat agafant certa consciència que alimentar-se bé sí que és important, però encara falta; és important prendre consciència que som el que mengem.   Text d'Emma Vallespinós per Etselquemenges.cat