Música comestible: cançons sobre el bon menjar

Que el menjar i el beure no estan prou representats al món de la música em sembla evident. Entre altres coses perquè les cançons d'amor es cruspeixen elles soles tantes porcions del pastís que amb prou feines queden engrunes per tots els altres temes. I sincerament, que el personal compongui cançons útils per accelerar els processos del festeig humà em sembla raonable i fins i tot sociològicament sa. Que la resta de la música no es dediqui en bona part a glossar les virtuts del menjar, em resulta incomprensible. O els que solem passejar-nos per aquest gastronosfèric barri no agrairíem escoltar més sovint cançons sobre saludables i dietètics esmorzars? Bé, d'acord, gairebé ningú té ganes que li cantin les virtuts del müesli, aquest ensucrat ciment. Però, una bona oda a l'esmorzar festiu amb llesca de pa i abundant pernil? Un hit per ballar sobre com de genial és compartir taula i conversa fraterna al voltant d'un plat de braves? I una cançó sobre el saborós plaer de mastegar filets cuinats al punt sagnant? Servidor s'ha dedicat a apuntar en la seva llibreteta algunes de les cançons comestibles amb les quals s'ha anat topant en els últims temps, i també li ha demanat alguna ajuda a un entès en nits llargues i músiques bones (gràcies pelut). Podria simplement haver creat una llista de Spotify, però llavors es perdria part de la gràcia: compartir amb altres gastrotranstornats el plaer del col·leccionisme dels llardons masticables. Ni són delicatessen musicals totes les que hi són, ni hi són totes les que existeixen –per a això estan oberts els comentaris, per descomptat–. Cançons per esmorzar STARFISH AND COFFE de Prince Prince, “symbol” o com vulgui que es faci dir ara està com una cabra, però m'encanta gairebé tota la seva música. Sobretot la dels vuitanta del segle passat, que ja va dir David Bowie que els vuitanta eren de Prince. En aquesta cançó es marca una reivindicació de la bellesa de la diferència. I ho fa explicant el psicodèlic esmorzar de Cyntia –una nena autista germana d'un membre de la seva banda–. La noia que esmorzava estrelles de mar, felicitats per la Cyntia. “Eran las 07:45, todos estábamos en fila para saludar a la señora Kathleen Primero fue Kevin, luego vino Lucy, el tercero era yo Todos éramos corrientes en comparación a Cynthia Rose Ella siempre estaba en la parte de atrás de la fila, con una sonrisa bajo de su nariz Su número favorito era el 20 y todos los días Si le preguntabas por su desayuno, ella te decía Estrellas de mar y café, jarabe de arce y mermelada Nubes de caramelo y una mandarina, una guarnición de jamón Si liberas tu mente, quizá lo puedas entender Estrellas de mar y café, jarabe de arce y mermelada.” MUFFIN MAN de Frank Zappa La polèmica sobre les magdalenes i els cupcakes pot semblar-nos molt contemporani, molt de hipsters. No obstant això la realitat ens sorprèn i Frank Zappa està aquí per desmentir les nostres ínfules de visc-en-el-moment-més-revolucionari-de-la-historia-culinària-mundial. Ja l'any 1975 Frank va fer la seva cançó sobre un sant il·luminat que tenia el bon gust de preferir les magdalenes (muffins, per aproximació) als cupcakes. I atenció, que no tinc gens contra els cupcakes, simplement les magdalenes m'agraden més: són remullables a la llet. “El hombre muffin está sentado en la mesa del laboratorio del edificio de investigaciones muffin…alcanza una cuchara sobredimensionada de cromo recoge una cantidad ínfima de muffin deshidratado remanente y cepillando su escapulario procede a volcarlo dentro de su camisa. Se vuelve y dice: alguna gente prefiere los cupcakes".

Amors comestibles

ROMEIRO AO LONXE (Scarborough Fair) de Luar na Lubre Aquesta cançó tradicional anglesa també va ser versionada per Mago de Oz, però el firewall del meu ordinador no em deixa inserir la versió de lycra i melenes. Així que ens quedem amb la versió lírica dels gallecs Luar na Lubre. A la cançó se'ns explica com fer-ho per recuperar la fe d'un amor perdut, una jove ha de plantar pebre, julivert, sàlvia, romaní i farigola. Aquestes aromàtiques plantes són simultàniament símbol de les virtuts de la relació amorosa i alhora els ingredients d'una pócima d'amor. “Pídele que me consiga un acre de tierra Perejil, salvia, romero y tomillo. Entre el agua salada y la arena de playa, para que vuelva a ser mi amor verdadero. Pídele que lo are con un cuerno de cordero Perejil, salvia, romero y tomillo. Y que lo siembre todo de una sola pimienta, para que vuelva a ser mi amor verdadero.” NÍQUEL, CANELA de Nueva Vulcano Usar l'expressió canyella fina per descriure-la a ella, gran encert musical i culinari. A més Nueva Vulcano aporta el toc indie a aquesta llista. Molt fans. “Ella es níquel, es canela. Sazón tremenda. Ella es magnética. Cosa fina y exquisita. Dura y maleable. De los árboles, de restaurante y brillo semejante al de la plata. De flores blancas y aromáticas. De gran pulimento y difícil de oxidar. Ni que venga de Ceilán. Ella es níquel, ella es canela. “

Cuina tradicional

LA PAELLA (Perpetrador desconegut) Estem d'acord en què això és gairebé la no-paella, però hi ha dues grans raons per incloure aquest atractiu espantall en la nostra recopilació musical: riure i l'atracció de l'abisme. Saber que no has de mirar cap al fons del precipici, i mirar. Saber que aquesta recepta serà perpetrada i no obstant això donar-li al play. Morbositat. MOJO PICÓN de Caco Senante Poca broma, que de petit un servidor va aprendre què era el 'mojo picón' canari amb aquesta cançó i per tant la té tatudada en les neurones: com es feien les arrels quadrades a mà ho vaig oblidar fa temps però tot allò relacionat amb alimentar les carns té tendència a memoritzar-se en el meu disc dur. Una sort. SOPA EN BOTELLA de Celia Cruz Una forma sensacional de dir-li a algú que ja no estàs a partir un pinyó amb la seva cara bonica. Perquè si la sopa de pollastre és exemple universal d'amor matern cuidant al fill constipat (no se m'enfadi Aído, que també ho fan els papàs), negar la sopa a algú ha de ser per força una posada en escena descarnada del ja no t'estimo. Ja no m'importes i a prendre vent. I et donaran sopes, però no seré jo. Potser pugui ser la gent de M-Clan, que abandonats per la seva estimada es van quedar amb la sopa freda. Ja veuen, la sopa com a metàfora absoluta de la pèrdua i el desamor. LA SOPA FRÍA de M-Clan “Te fuiste a Moscú.  Me dejaste sin menú, soplándole a la sopa fría. Como un esquimal, al que le ha sentado mal, la sopa fría. Mi sentido y mi común, que antes se llevaban bien, se dijeron ‘’Hasta luego, nunca más.”

Cuina protesta

COMIDA CHATARRA de Árbol Autèntica cançó protesta de la bona. Contra el menjar ferralla, divertídissim nom per al fast food basuril. I no ho dic de broma, és una cançó protesta que reparteixen corxeres als morros a qui la promou, a qui la consumeix sense pensament crític i a qui fins i tot es permet el luxe de malbaratar-la obviant que al món molta gent passa gana. I tot amb aquest to festiu, amb trompetetes i tot, que convida a ballar perquè una cosa no treu l'altra: es pot pensar i ballar al mateix temps. O no? “Tiene varios combos que se adaptan A tu manera de vivir Usted la puede llevar en un lindo paquetito Lleno de dibujitos y juguetes Para que sus hijos Los puedan coleccionar Y si usted no cuenta con tanto dinero Lo invitamos a pasar por la puerta De nuestros locales A la hora en que cerramos y la gente se va Tiramos bolsas repletas de comida chatarra Que la gente más pudiente no pudo terminar Porque nuestras porciones Son las más abundantes del mercado local “ CARNE DE CAÑÓN AL CHILINDRÓN de Javier Krahe A Krahe ja li van tocar la cresta per cuinar al forn (literalment) un crucifix, així que tampoc és d'estranyar que hagi utilitzat aquesta recepta per fer mofa, befa i burla de la mentalitat alienant que la societat neocapitalista inculcava a finals de segle. No com ara clar, oh… wait. “Se acecha a un individuo de tercera --carne de trinchera-- se aniquila en pedazos regulares y se asedia al aceite en la sartén --muy bien--. Se embiste la cebolla bien picada --carne de emboscada-- con ajo y perejil se la somete, se atacan los tomates ya sin piel --carne de cuartel--. Esta es la mejor preparación de la carne de cañón al chilindrón.” HAMBURGUER FIELDS de Manu Chao Manu Chao apel·lant a la imatge de l'hamburguesa per descriure una societat on els desastres ecològics, els 'hilillos' de plastilina i la picadora de carn social campen a pler. És el progrés diuen, doncs aquest progrés ve picant fort. “Vamos a comer palomitas de maíz este niño va a crecer en los campos de hamburguesas Sí, él se marchará En los campos de hamburguesas En la mano del destino Él va a ser educado En los campos de hamburguesas En los campos de hamburguesas A través de los ríos de soda En primera línea de mar gasoil Escarbando sueños en la televisión”

Cuina antropofàgica i antropològica

FAM DE TU de Lax’n’Busto Tinc un bon amic locombià d'adopció que a més de xef és un fan absolut dels textos i músiques antropòfagues que poblen la literatura gastronòmica quan grates pels camps del políticament incorrecte. Si Dexter toqués en una banda de rock’n’roll probablement es faria seva aquesta cançó per al seu repertori: una declaració absoluta d'amor incondicional. Amor fagocitant. Ara aquesta cançó no podria editar-se, són temps de trista correcció política. Una pena. FUAGRÁS de Los enemigos Una altra cançó de canibalisme, en aquest cas d'aprofitament perquè ja ho diu Arguiñano que aquí no es llença res. L'àvia preparant saboroses viandes per a la resta de la família. Sincerament si l'anterior era dura, aquesta és una cançó de formigó armat apte per a búnquers. Espectacular. “Oh, qué órgano tan saludable y tan brillante, este hígado debiera estar en un estante. Mi abuelo lo cuidaba no poco y sí, sí bastante. No sirvió de nada este esmero tan, ay tan chocan... ay tan chocante. Y es que el tren se lo llevó a mi abuelo por delante. (Pobre)cico se quedó mucho más feo que antes. El tren se lo llevó... Mi abuela que es muy ahorrativa mucho más, mucho más ahora que antes, le aplicó una lavativa aprovechó, aprovechó el muerto por partes.”

Menjar, a seques

DAME COMIDA de Siniestro Total A seques del tot no, perquè a la lletra d'aquesta cançó s'injuria concretament a tot menjar que no engreixi, però amb aquest títol estava predestinat per a aquesta secció: dóna'm menjar, dóna-me-la ja. I LIKE FOOD de Descendents  Més directe i concís no es pot ser. M'agrada el menjar i t'ho canto. T'ho canto ràpid i accelerat perquè sóc una mica punk. Així dóna gust, fast music. LA COMIDA ES LO PRIMERO de Javiera Mena El menjar és el primer, la moral ve després. TOO MUCH  FOOD de Jason Mraz A aquesta críptica cançó, Jason es dedica a rocanrolejar molt i molt bé mentre ens explica –o jo ho vaig entendre així– que la seva vida és seva. Que si ens creiem que el coneixem amb prou feines som més llests que un cèrcol de ceba i que si la vida ens dóna en general massa ‘menjar’ en la nostra virtut està el saber escollir què ens mengem i què ens deixem al plat. Siguem llests i devorem el que ens fa feliços. Jo a Jason el veig bastant feliç, la veritat. “Ahora llega el momento de ser cortado y reducido Todo gira en el juego de palabras y en el tono de mi voz Has de dejarme tomar mi decisión antes que mi comida se enfríe Mejor te callas o serás derribado. Todo se trata de saber cómo va todo Es solo una cuestión de sabor Deja de decirme lo que he de hacer. Hay demasiada comida en mi plato”

Cuina carnívora

FOIE GRAS FOIE GRAS de Un pingüino en mi ascensor La millor versió del Voyage, voyage de Desirelles. On hi hagi un bon foie-gras que s'apartin la resta, incloses les ostres i el caviar, o almenys això pensa el pingüí ascensoritzat. QUIERO XAMÓN de Aerolíneas Federales Sensacional vídeo emès al programa Xabarín Club de la televisió gallega. Muntat amb fragments de dibuixos animats de Tex Avery per il·lustrar aquesta cançó reivindicativa a nivells molt elementals: Vol pernil, com tots. I si no l'hi porten s'enfada. Lògic. “E eu sigo aquí sentado, mentras serven aos do lado. E grito sen contemplación, que me traian a miña ración. Xamón, xamón, xamón, xamón, xamón, xamón, xamón, xamón, xamón, curado! Quero unha ración!” LA BUTIFARRA de Payo Juan Manuel I no podia faltar el toc d'humor de revista, Molino style. La botifarra de Juan Manuel les torna boges, o això diu ell a la seva rumbeta sense complexos. Perquè reconeixem que aquestes cançons cal cantar-les sense complexos, i una copa al cos que li dóna més sabor. És tan passat de voltes que es converteix en quelcom una mica underground, gairebé hipster. Un horror, clar.

Cuina vegana

Després de la carn arriben els vegans a demostrar que també es pot ballar molt sanament amb una dieta de música clorofil.lada i vegetal. Això sí, igual de bojos que els de la música amb colesterol. HAIL SEITAN de Vegan Black Metal Chef Amb el deHail Seitan la cosa està claríssima: si el veganismo seitànic no existís caldria inventar-ho. Aquest preparat a base de gluten de blat té un nom que li ve de perles a l'ídem maquillat que ho canta guturalment. A més aquest altar-pentàcol és un hit per cuinar i lligar-te a les tenebres (27 vegades es pronuncia ‘seitan’ en dos minuts). Un tipus que diu respectar tant als animals com per no menjar-los-hi però no li importa sortir davant la càmera amb un bon grapat de calaveres humanes. Aquest home és un CAM-PI-Ó. Seitán, yo te libero de tu prisión y te sitúo en mi altar. Ayúdame en mis rituales esta noche Dame fuerza para no fallar. Yo te adoró, HAIL SEITÁN. Para el primer ritual, prepara algunas cebolletas, y pica algunos champiñones con un hacha (HAHAHAHAHAHA) Puedes usar los vegetales que quieras Simplemente no te pases en la cantidad Corta las puntas de las vainas de guisantes, las puntas saben como la mierda” MEAT IS MURDER de The Smiths Com la gran majoria de conversos, el fervor de l'iniciat es transmet amb molta claredat en la lletra d'aquesta cançó: Matar sense motiu és assassinat, ergo els carnívors que matem sense motius som uns assassins. A veure, sense raó no: matem per menjar. Una altra cosa és si la raó a un li sembla més o menys vàlida. Però Escoffier em lliuri de voler iniciar avui un debat sobre aquest tema. Aquí hem vingut a escoltar música i per descomptat la cançó és –com solen ser totes les dels Smiths– una delícia per a les oïdes. “Los gemidos de un novillo podrían ser gritos humanos. Cada vez más cerca viene el cuchillo espeluznante. Esta hermosa criatura debe morir. Esta hermosa criatura debe morir. Una muerte sin razón. Y la muerte sin razón es asesinato. Y la carne que usted tan caprichosamente fríe no es suculenta, sabrosa o buena. Es muerte sin razón. Y la muerte sin razón es asesinato. Y el ternero que usted trincha con una sonrisa es asesinato. Y el pavo que usted rebana festivamente es asesinato". VEGETABLES de The Beach Boys Els reis de l'harmonia vocal dibuixant tons de clorofil·la. Una autèntica meravella d'orfebreria vocal per explicar-nos com ens agraden les verdures i altres meravelles igual d'emocionants. Que dic jo que estant en els anys seixanta, igual deien verdures quan en realitat parlaven de bolets…qui sap. “Voy a estar alrededor de mis verduras, Voy a picar bien mis verduras. Os amo más que a todo, Mis verduras favoritas. (Estoy a punto de cavar un agujero en el suelo.)”

Cuina tecnoemocional i moderna

Una cançó dedicada a el Bulli es mereix ella sola tota una categoria. O no? EL BULLI de Delafé y las Flores Azules Sensacional metàfora musical d'un menú bullinià, una cançó inclassificable per a un restaurant que sempre va estar més enllà de la taxonomia culinària habitual. "Olivas esféricas, muelle de aceite de oliva virgen, lazos de zanahoria con sorbete concentrado de mandarina y almendra, marshmallow de piñones, oreo de oliva negra con crema doble, pisto de mango, melón CRU con hierbas de almendra tierna, caramelo de aceite de calabaza, ninfa de algodón, mozzarella casera con albahaca, témpura de salicornia en azafrán con emulsión de ostra, y ostra con emulsión de jamón, brioche al vapor. Deshielo. Nubes esferificadas de yogur, mejillones de roca calientes con picada deconstruida, crunchy de almendra tierna y tomate, nueces con crema de nueces, shabu-shabu de hígado de rape con liquado de sésamo, ventresca de caballa en escabeche, leche merengada, micuit de melocotón, cocción roja, morfings. Etcétera, etcétera, etcétera.”

Postres i berenars

LA HORA DE LA  MERIENDA de Marc Parrot Pels qui tenim ganes o necessitat de sentir-nos una mica Peter Pan, una cançó per recordar els berenars de quan érem criatures i podíem beure aigua directament de l'aixeta (ara no sé si m'ho impedeixen més les formes o les cervicals) i menjar amb les mans. A més inclou els seus punts picants perquè a mi el de llepa el meu caramelet em fa saltar el detector de mirades brutes. SAVOY TRUFFLE de The Beatles Cal tenir els serrells molt quadrats per compondre una cançó la lletra de la qual són els noms dels bombons de la marca Mackintosh Good News. Les tòfones de Savoya era una de les xocolates que provocava addicció a Eric Clapton i el seu amic George Harrison li va dedicar aquesta peça. Clar que si ets el grup pop més influent de tots els temps i el teu domini de la melodia frega el sobrehumà llavors a tothom li sembla una genialitat. A mi el primer. “Crema de mandarina y turrón Un ponche de ginebra con corazón de piña Un postre de café, son buenas noticias Pero vas a tener que tirarlos todos si llegan después de la Trufa de Saboya Crema de cereza fresca y una buena tarta de manzana Recuerdo vuestro sabor cuando estamos separados Dulce de coco, que quita las penas Vas a tener que desecharlos todos si llegan después de la Trufa de Saboya".

Còctels i begudes

NEGRONI de Sidonie Gin, Campari i vermut vermell. Així és el Negroni i així sona. Sense res més. BETTER ENERGY de The Moones Com diria la gran Merceditas, aquest vídeo no està aquí per una altra cosa que pel seu evident interès com a experiment sociològic. ja que de cap altra manera es pot qualificar aquest exercici de grangermanismo on els membres de la banda canten mentre s'hidraten successivament amb 20-40-60 i 80 cerveses. I és que la música està bé, però la ciència és el primer. Heh.

Comiat i tancament

DIGA QUE LE DEBO de Siniestro Total I acabem demanant el compte al ritme d'un himne pels qui tenim cabells blancs amb l'esperança que encara no es dignin a obeir a Newton i la seva famosa llei de la gravetat universal. Haver de demanar el compte al cambrer despistat és frustrant. Aquest pintxo de truita, aquest entrepà de botifarra i el formatge de tetilla (gastro poesia punk, nivell) em serveix de vegades com a llista de desiderátums per quan m'enxampen amb la ment en blanc, o sigui gairebé sempre. Per descomptat en falten moltes més, i si volen col·laborar en els comentaris amb les seves cançons comestibles preferides no es tallin, al final es tracta de divertir-se. I de ballar. I de cantar. I de menjar. Text i selecció gastromusical d'Òscar Gómez, blocaire de decuina.net i foto de myfoodchallenge