'Lo que hemos comido', la cuina de Josep Pla

Amant de la bona taula i explicador imbatible de la vida quotidiana, Pla va deixar escrita la història de la cuina catalana en el seu trànsit pel segle XX. Saviesa vital que l'autor va destil·lar en aquest volum final, anàlisi exhaustiva d'una cuina que en certa manera ja no existeix i que paradoxalment encara es resisteix a desaparèixer.

En les seves paraules trobem reivindicacions que avui encara són vigents i descripcions magistrals que emocionaran a l'aficionat al bon menjar. Des d'una subjectivitat absoluta, ja que Pla era clarament partidari de pontificar sense dissimular sobre els seus gustos i tirades. Sense dissimulació, però amb gran criteri. El de qui gairebé tot ho va provar i gairebé tot va saber apreciar en justa mesura.

5 raons per llegir El que hem menjat de Josep Pla

1- Perquè Pla reivindica amb vehemència una cuina autèntica, en el sentit de ser hereva de la seva història i just retrat de la terra que l'ha parit.

2- Perquè després de la presentació i explicació d'intencions, la seva primera reflexió és un record i reivindicació de Robert de Nola, autor del Llibre del Coch (S. XVI) al qual defineix amb molta sorna i major encert 'un best-seller' del moment . La història i les arrels, per començar.

3-Perquè la seva estructura repassa amb intel·ligència tots els moments que una bona taula pot albergar. Des dels dinars fins als saborosos instants de sobretaula (l'últim capítol es titula precisament Cafè, copa i puro).

4- Perquè el llibre està ple de frases demolidores, assertives com punyals de la raó. Pla opina, opina sobretot, a favor de tot i en contra de tot. Un parell d'exemples:

Sobre l'all: "... tots els aliments cuinats amb all, per poc que se superi la mesura, tenen gust d'all. Aquest gust i aquesta olor són, en primer lloc, insuportables. Després, arribar a la formació d'uns resultats tan simplificats i sumaris en què la carn i el peix no tinguin més gust que l'all, em sembla excessiu i d'una primarietat exasperant.

"Sobre la sopa de peix: "La sopa de peix respon a la tradició d'aquest país i assenyala tendències arcaiques. És un plat d'aprofitament i també un aliment integrat. Ha de tenir, al meu entendre, una característica permanent: No ser fort, cosa que no vol dir que no sigui concentrada. Ha de ser lleugera, substanciosa, saborosa i, per tant, no ha de contenir cap element de sofisticació".

5- Perquè no sempre va tenir raó. I encara que en el primer paràgraf del llibre anuncia la fi de la cuina familiar de la seva pàtria noia, l'Empordà, no va encertar i encara se segueix cuinant ric en moltes famílies de l'Empordà. Resistim.

Dades tècniques del llibre

Primera edició: El que hem menjat, 1972.

Segona edició corregida i augmentada: 1980.

Editorial: Actualment editat per Austral en versió butxaca.

Autor: Josep Pla