La reina de l'estiu és l'amanida... i les seves variants!

Va, que és estiu, fem amanides. Toca menjar tomàquets amb oli verge gustós i quatre olives d’Aragó. També amb formatge feta o un altre del nostre gust, i orenga o alfàbrega de fulla grossa, o una mica de farigola acabada de collir... i un punt de pebre negre mòlt.

Posem-hi cogombre, si de cas. Tallem ceba llarga; si és dolça, posem-la a remullar una estona amb aigua freda. Amanim-la amb vinagre, oli, sal i arbequines; assaborim-la. Fem daus de pa, posem-los en un plat amb un raig d’oli, coem-los un moment al microones per fer-ne crostons, però que no se’ns cremin.

Escalfem un ou en aigua bullent o també al micro (només si en sabem) fins que la clara estigui cuita. Fem una salsa amb aquest ou, llimona, oli, alguna anxova i una punteta d’all per amanir fulles ben cruixents d’enciam. Acabem aquesta amanida Cèsar amb els crostons i llesques fines de formatge serrat. Xafem amb una forquilla la polpa de l’alvocat, posem-hi ceba tendra trinxada, tomàquet, pebrot verd o jalapeños, coriandre o julivert, i amanim-ho amb suc de llimona, sal i potser un raig d’oli.

Podem sucar el guacamole amb totopos o amb bastons de pastanaga, cogombre, fulles d’enciam... Amb els bastonets de verdures també hi diu un iogurt cremós amanit amb oli, pebre, menta picada i un punt de sal. Recordem que el salmorejo pot funcionar com un excel·lent amaniment i que el gaspatxo és –al cap i a la fi– una amanida per beure.