I si el teu restaurant favorit servís menjar precuinat?

A França s’han adonat que, a més de les cadenes de menjar ràpid, molts establiments considerats restaurants –en el sentit clàssic del terme que ells mateixos van inventar– en realitat serveixen sobretot plats precuinats parcial o totalment que només acaben, escalfen o decoren; i volen fer una llei que identifiqui aquells establiments on professionals amb formació culinària encara es dediquen a elaborar els menjars a partir d’ingredients bàsics. La iniciativa no semblaria tan llunyana de les que ja diferencien els autèntics forns on es pasta, funyieix i enforna el pa de les botigues on només es ven, encara que sigui després de torrar les baguetes precuites. Però en aquest cas no serà tan fàcil. És cert que hi ha molts restaurants a França que es fan la terrina de foie-gras, però d’altres no, i menys confiten les cuixes o els pedrers d’ànec, però en fan l’amanida. La cuina professional sempre ha venut o fet servir productes processats: el propi pa, l’oli, el vi, els embotits, els formatges, les salses –les salses no? penseu en la de mostassa... I encara queda una reflexió ineludible, quan els clients no som capaços d’identificar què ha estat fait maison i què és un producte precuinat i reescalfat... o la industria ho fa molt bé (i això és bo), o el xef no és per tirar coets (i això és dolent), o el nostre paladar té la capacitat que té (i això demana un altre article).