Girona i la seva gastronomia enamoren

Girona10 s'ha consolidat en només un parell d'anys com un format promocional de gran èxit per a la ciutat. Des dels ulls del visitant enamorat (jo em reconeixo enamorat fins a la molla de l'os de Girona) l'aposta de posar a la disposició del personal 1.500 places hoteleres a 10 €/nit i milers de menús al mateix preu en els seus restaurants és un epic win en tota regla. A més l'oferta es complementa amb transport públic gratuït per als afortunats posseïdors del braçalet blau facilitat pels hotels, amén de múltiples activitats i accés lliure a la gran majoria de museus amb de la ciutat. El còctel final és embriagador: una ciutat de dimensions moderades que pots recórrer en la seva totalitat gastant sola. Tota ella posada a la teva disposició per només 10 €. Facta non verba, deien els romans. Mal assumpte per a un blog, on el que abunden són les paraules. No obstant això sospito que si us dibuixo un resum de la meva jornada us convenceré: Girona enamora. La reina del meu cor i servidor vam viure un festival lúdic-gastronòmic únic. D'entrada ens vam donar un bany de luxe amb pinzellada de restaurant jove i modern: el Restaurant Quimera situat en el pis inferior de l'hotel del Meliá Golf Vichy Catalan (Caldes de Malavella). A l'hora de la veritat, més que bany de luxe, els fills de l'extraradi barceloní ens donem vernís i va que xuta: l'ambient és finíssim i elegant. Nosaltres no tant, però sabem comportar-nos. A més i sempre, el que compta realment és el plat, i en aquest sentit el menú va resultar molt bo: crema de carxofa amb trompetes de la mort i parmesà (molt suau, servida a la taula i potser massa tèbia de temperatura. Es refredava abans d'acabar el plat). Un xai absolutament tendre acompanyat de xips de moniato, camagrocs y un puré de castanyes. Molt bon plat excel.lentment realitzat. I per acabar, una enlluernadora, colorista i saborosíssima sopa de mango i fruita de la passió. El millor plat del menú amb diferència, i ho diu un lliurat al costat salat de la força. Dolça, àcida, refrescant, amb unes galetes esmicolades per damunt que li donen una textura sorprenent. De llàgrima. Com veieu, comencem forts la jornada. Després de fer el check-in a l'hotel que ens va correspondre per sorteig (en el nostre cas l'Ibis, un d'aquests hotels nets, endreçats, polits, nous i amb aire d'hotel per a viatjant exigent. Ni una sola pega li poso: just el que s'espera d'ell) ens treiem les sabates fines i ens calcem la bamba proletària. Recórrer Girona és un plaer, però sincerament és el més semblat a passejar per un plànol inclinat que conec. El barri jueu (Call de Girona) està tan ben conservat que és com passejar per una postal 3D. Recomano apropar-se al Museu d'Història de la ciutat on fins a finals d'Abril s'exposa ‘Parva Gerunda’, un passeig per la petita Girona romana en el qual entre altres espais podrem trobar la reconstrucció d'una taverna romana. Als peus del casc antic i en plena zona centre podem trobar alguns establiments que treuen el singlot i desarmen al gourmet millor cuirassat: Colmado Moriscot (Ciutadans, 4). Un museu del bon menjar mundial, nosaltres ens vam fer amb un carregament de greixons per a dieta. Bé, no són per a dieta, però ho poso per si em llegeix en Jordi, el meu nutricionista. Alguns aparadors com la gelateria Candela (Argenteria, 8) també han sabut mantenir aquest toc modernista i clàssic. És un festival per a la vista y el paladar. Afortunadament els gelats ja no són només un producte estiuenc, tot i que no vam poder disfrutar dels gelats dels germans Roca, ja que la seva gelateria Rocambolesc estava de vacances. Llàstima. Després de la passejada i de patir el mini síndrome de Sthendal ens vam refugiar del fred hivernal al Restaurant +Cub. L'objectiu era degustar alguna de les seves tapes. De tall modern però basades en un fort component tradicional. Per obrir foc, un magret d'ànec treballat com a carpaccio amb parmesà i oli de La Vinyeta. Unes croquetes d'escalivada i una altra ració de croquetes de carabassa. Molt bones i cruixents les dues i especialment saborosa la d'escalivada. Al meu entendre li sobra la reducció. Estan boníssimes per si soles! Aquesta és una opinió personal per descomptat, però s'ha abusat molt de les reduccions en els últims anys. També a destacar l'hamburguesa amb espinacs i pinyons que formava part del seu menú especial Girona10. Grossa i sucosa, bon plat. Encara que jo (heh!) hagués utilitzat una altra salsa … :P Sobretot brilla com astre celestial un meravellós bull negre amb pipes sobre uns pètals de tomàquet i pa torrat. Aquesta tapa sola ja mereix la visita al local, ella soleta. Es-pec-ta-cu-lar! La gran sorpresa de la jornada ens la vam endur quan vam trobar-nos l'icònic Mercat de Lleó obert a les deu de la nit. Amb tothom despatxant productes frescos que eren cuinats allí mateix. Taules i cadires per als comensals repartides pels passadissos i un grup de música tocant en directe sobre una bastida que es movia al ritme de la seva dansa entusiasta. Per als amants del gintònic (com no!) possibilitat de prendre-te'ls per cinc euros de la mà de l'elaborador NUT. Mentre tocava el grup, tot era una macedònia de menjadors de pinxo i fideuà, degustadors recuits amb nous i estilosos del gintònic amb magrana. Un deu, gol per l'esquadra, el millor de la jornada. Per acabar l'escapada, després de la nit de relax ens despertem salivant després d'uns somnis gàstrics dedicats al nostre esmorzar favorit. Ens dirigim primer a la Cafeteria Royal (Plaça Independència) on preparen un cafè vienès (cafè amb llet i nata) que sacseja la neurona i te la deixa llesta per al gran esclat final. Aquest últim pas és imprescindible sota pena d'excomunió gastronòmica. Dirigir-se a la pastisseria Can Castelló (Carrer Santa Clara) per esmorzar el meu dolç preferit del multiunivers: el xuxo. Delicia sideral rebossada en sucre, farcida de crema pastissera i fregida fins a l'orgasme. Hola, em dic Òscar i sóc adicte al xuxo. Text i fotos d'Òscar Gómez, blogger a decuina.net