Confessions d'una escòrpora

Mercat de la Concepció. Barcelona. 12 h. Estem davant el sospitós. Anem a desemmascarar al peix dels múltiples noms. Qui s'amaga rera aquesta aparença agressiva i criminal? A continuació transcrivim l'interrogatori que li hem fet entre gel picat.

Digui'ns el seu nom
Em dic Scorpaena scrofa.

Això és el que ens consta en la seva partida de naixement però aquesta no és com es refereixen a vostè els seus adeptes.
Ho sé, segons en quines aigües adopto diferents noms. Aquí a la península són molts els sobrenoms sota els quals m'amago: escòrpora, cabracho, esporpra, tiñosu, rasclot, polla de mar, escorpa, cap roig, vermella, gallina, escarapote, itsaskabra, cabra de mar, krabarroka, rascacio...Tinc més noms que Prince.

Bé, nosaltres ens dirigirem a vostè com escòrpora o cabracho, però segons sabem no és que sigui de moure's molt.
No, clar, els de la meva família no hem estat mai de sortir… Això de migrar no està fet per a nosaltres. Tot i això pot trobar cosins meus per tot el Mediterrani, el Cantàbric i l'Atlàntic, tenim ambaixadors des d'Anglaterra fins a Cap Verd.

Digui'ns, per què s'amaga? què oculta?
M'amago entre les roques perquè és on em sento més a gust. Miri, jo sé que no sóc el peix més agraciat del mar, en realitat sembla que la meva evolució es parés en temps prehistòrics doncs hi ha peixos i banyistes que s'espanten en veure'm. Davant la por que provoquen les meves abruptes escates i la meva temuda espina dorsal prefereixo romandre sota la sorra o entre roques. Aquí em sento com a peix en l'aigua.

Per què és tan temuda la seva espina?
Tinc cara de besuc? Jo sé defensar-me! Des de temps immemorials la meva espècie ha desenvolupat una espina verinosa que produeix marejos, diarrees i altres inconvenients. Així els mantinc a ratlla.

Fins i tot s'infla...
Sí, però entre vostè i jo i que no surti d'aquí perquè tinc una reputació que guardar: és pura imatge. Si em veus sota l'aigua m'inflo com un globus i trec a relluir les meves espines, però automàticament me'n vaig nedant el més ràpid possible.

Haig de dir-li que aquí al mercat no llueix tan malament, el seu color viu i la seva paleta de taronges i vermells el fa brillar entre altres peixos.
Sí, llàstima que ja no em ja serveixi de gaire.

A què es refereix?
Doncs que ens pesquen quan estem en ple cicle reproductiu! És la nostra millor època, entre la primavera i l'agost. Al final m'he perdut el millor…

Vostè sap que se l'acusa de ser un perill en la cuina?
Per això em té vostè aquí?? Però si un cop em fiquen en aigua bullint em quedo tan relaxat que ja sóc inofensiu! A més qualsevol peixatera sap com treure el millor de mi, si vostè indica què vol fer amb mi em neteja i prepara per no donar maldecaps a qui em porti a la seva casa.

I què puc fer amb vostè? L'empano?
M'està anomenat calamar? No m'empani, home, a la brasa o al forn ja quedo exquisit, això sí, tinc noms que poden interessar-li.

Li exigeixo aquesta llista de noms.
El capo es troba a Sant Sebastià i es diu Arzak. En els anys 70 va revitalitzar la meva carn fent-me protagonista d'un dels seus plats més cèlebres. No ha sentit parlar del pastís de cabracho? En qualsevol restaurant del nord ho serveixen i ha estat una de les receptes de l'alta gastronomia que més ràpid ha calat entre els humans. És senzill de fer, només que necessita una mica de temps.

Però abans se'ls podia trobar nedant entre brous, no?
Sí, una bullabessa sense nosaltres, no és una autèntica bullabessa. Preguntin en el sud de França i a Catalunya, nosaltres som imprescindibles. Bé, encara que molts apunten que l'origen de tal exquisit plat es troba en el “suquet de peix” i segons tinc entès qui mou bon material és Quim Marquès, a la Barceloneta. Imagini's el respecte que ens té a aquesta família que som el logo del seu restaurant El suquet de l’Almirall.

Comencem a estrènyer el cercle, em pot donar algun altre nom?
Per descomptat. Isma Prados per exemple, quina peça, és capaç de fer un ceviche de cabracho majestuós. També li recomano preguntar per Bruno Oteiza, ell ens acompanya amb perles de txacolí, almenys ens embriaga..

Doncs després d'aquesta declaració no ens queda una altra opció que arrestar-lo. Ens ha brindat moltes idees de què podem fer amb vostè…
Ja m'ho temia, crec que no duraré gaire...