Caqui o persimó: qui va arribar abans?

El caqui és una fruita pròpia de la tardor. De polpa sucosa i dolça i textura cremosa -encara que deixa en la boca una sensació aspra-, el caqui és ric en hidrats de carboni, per la qual cosa resulta un aliment nutritiu i energètic, ideal per als qui realitzen activitat física. També conté antioxidants com la provitamina A i C i la zeaxantina, un carotenoide que protegeix els ulls i prevé la degeneració macular, primera causa de ceguesa associada a l'edat. Minerals com el manganès, gran aliat per a ossos i articulacions, també estan presents en el caqui, que sol menjar-se amb cullera per la seva consistència tova, encara que també pot degustar-se amb pell.

Les opcions culinàries i gastronòmiques d'aquesta fruita originària de la Xina i el Japó que va arribar a Espanya al segle XIX no acaben aquí. El caqui combina a la perfecció amb formatges i iogurts, així com en cremes i fins i tot en pizzes de verdures i quiches, encara que convé incorporar quantitats moderades. També és habitual com a melmelada. 

Persimó: la versió dura del caqui

Aquesta saborosa i versàtil fruita de temporada comparteix color i sabor amb una altra que està molt de moda: el persimó. Tal és la semblança entre totes dues que molts es pregunten si el persimó és un caqui o bé un híbrid de qualsevol altra fruita. Coneguem una mica més a aquest aliment que també posa el toc taronja a les prestatgeries de les fruiteries i supermercats.

Per a començar, el persimó (també conegut popularment com a caqui-persimó) no té la carn polposa del caqui, sinó una polpa ferma i una textura més semblant a la d'un préssec. Es tracta d'una varietat més resistent i millorada del caqui i inventada al nostre país. Concretament, a la Comunitat Valenciana, on es conrea des de principis del segle XX.

La principal diferència entre totes dues fruites tardorenques és el punt de maduresa. El caqui es recol·lecta madur i es ven així, mentre que el persimó es recull semi madur i se sotmet a un tractament de deshidratació per a eliminar la seva astringència i, per tant, resulta de gran ajuda per a controlar els problemes gastrointestinals. Aquest procés es duu a terme conservant el persimó a una temperatura de 20 graus entre 2 i 4 dies en cambres amb una atmosfera controlada amb alcohol etílic i una humitat relativa del 90%. D'aquesta manera, s'eliminen els tanins, substàncies químiques naturals que provoquen astringència, i s'aconsegueix una consistència ferma que permet que aquesta fruita es pugui tallar en rodanxes.

La versatilitat en la cuina d'aquest caqui dur és una altra de les seves virtuts. El persimó és una peça ideal per a amanides, salses i postres com a pastissos, púdings, bescuits i galetes. Et proposem tres plats: una amanida variada i dues delicioses postres perquè treguis el màxim partit a aquestes dues fruites de temporada.

Amanida de persimó, formatge i granada

A més d'exòtica i acolorida, una amanida a base de ruca, trossets de persimó i de formatge fresc i grans de magrana, és un xut de vitamines i minerals i una manera fàcil i sana de mantenir la línia. Ràpida de preparar i molt nutritiva, aquest còctel antioxidant pot convertir-se en la millor opció per a un sopar lleuger i deliciós.   

Strudel de persimó

Strudel significa remolí en alemany i és una recepta típica de la cuina germà-austríaca que s'ha convertit en unes postres clàssiques a tota Europa. Encara que tradicionalment aquesta pasta fullada es menjava farcida de poma (Apfelstrudel), avui dia incorpora altres ingredients, tant dolços com salats. El persimó pot ser-ne un d'ells, i podria formar part del farciment de l'strudel, juntament amb la poma o bé sol.  

Pastís de caquis

Sense deixar de costat la rebosteria, el pastís de caquis és un excel·lent reclam en les sobretaules tardorenques. Sucós i apetible a parts iguals, aquestes postres de textura suau són fàcils de preparar i resulten una opció deliciosa i molt saludable. Com a toc final, pots empolvorar-ho amb sucre glas.