Alimentació conscient o com entendre què mengem

El menjar pot convertir-se en la nostra millor aliada o en el nostre pitjor enemic. És possible que ens sentim més vitals si canviem la brioixeria de l’esmorzar per fruita o que se’ns infli dolorosament la panxa si prenem una tassa de cafè de més. També pot ser que vulguem aprimar però que no ho aconseguim perquè sentim l’impuls de caure en temptaciones sovint.

El plaer de menjar pot treure el millor o el pitjor del nostre cos, i això dependrà –com tot a la vida– de la nostra capacitat de detectar el que ens passa i de ser capaços de modificar segons les nostres necessitats i possibilitats personals. En això consisteix l’alimentació conscient que, com explica una de les gurus d’aquesta tendència, Suzane Powell, es pot resumir en “saber el que menges, com ho menges i quan ho menges”.

Powell, irlandesa especialitzada en nutrició i resident a Barcelona, dóna les claus per trobar l’estil d’alimentació que millor s’adapta a cada persona en el seu llibre  Alimentación consciente (Editorial Sirio, 2013). També hi ha múltiples vídeos a internet on explica –en un espanyol excel·lent, per cert– quins hàbits poden estar perjudicant el nostre cos sense que ens n’adonem.

“El que mengem avui es converteix en les nostres cèl·lules de demà“, diu en el següent vídeo que comença fent referència als àpats nadalencs però que és aplicable als nostres hàbits de tot l’any.

D’estar veient el vídeo, Roger March segurament asentiría diverses vegades amb el cap. Aquest jove de Barcelona va decidir canviar la seva alimentació fa uns sis mesos. El seu cos va començar a no respondre bé a la ingesta de diversos aliments, així que va acabar per visitar un especialista en nutrició que el va ajudar a canviar la forma de percebre l’alimentació.

“La societat en què vivim ens fa entrar en certes inèrcies que ens distreuen i ens impedeixen pensar què és el que realment pot beneficiar al nostre cos. I aquí hi ha la clau: en escoltar-se a un mateix. Que tothom prengui suc al matí no significa que sigui el millor per a tu, ja que cada cos és dinàmic, complex i diferent “, explica Roger, que afegeix: “Cal tenir una actitud més activa davant les anomalies del nostre cos; no tot es resol amb una pastilla”.

Ell està encantat amb el canvi. Amb la nova dieta ha notat que les seves digestions són més fluides, se sent amb més energia i fins i tot assegura haver guanyat agilitat en la presa de decisions. “Amb millores d’aquest tipus guanyes en llibertat i rendiment en el teu projecte de vida”, diu.

L’alimentació conscient no només ha canviat l’estat d’ànim de Roger; també els seus hàbits són diferents. Ara compra a nous establiments, el seu rebost s’ha omplert de nous olis, condiments i cereals ecològics, i quan obre la nevera hi ha nous aliments com el seitan, el tempeh o el tofu. A més, les seves rutines a la cuina ara són diferents: “El canvi no és fàcil i no es fa d’un dia per l’altre. Cuinar certs aliments com el mill, la quinoa o la civada comporta el seu temps i requereix paciència “.

De les receptes que ell ha descobert amb el canvi recomana especialment el seitan a la planxa amb xucrut (col fermentada) i la crema que prepara per esmorzar, en la seva versió dolça, amb mill i civada. Roger llança la seva recepta exprés: “Poso a bullir aigua amb una mica de sal, alga kombu o pruna umeboshi per restar l’acidificació de la civada; coc durant vint minuts una tassa de mill i després durant vint una de aventa; condiment el plat amb pipes de gira-sol i carbassa torrades, panses sultanes, orellanes i el muesli que em vingui de gust “.

Una altra defensora de l’alimentació conscient és María Pilar Casanova, que fa vuit anys va aconseguir aprimar-se 23 quilos amb aquest mètode fins col·locar-se en els 60 quilos. “M’he mantingut en el meu nou pes perquè vaig fer un canvi de xip”; explica María Pilar, que ara es dedica, al costat d’Enrique Escauriaza, a fer sessions de coaching a Alimentación Consciente.

A Alimentación Consciente no parlen de temes de nutrició, com sí fa Suzanne Powell, sinó que se centren a “connectar amb les sensacions físiques per aconseguir menjar sol quan tenim gana i deixar de fer-ho quan estem saciats”. Casanova sosté que moltes persones mengen de més quan senten tristesa, estrès, ansietat o enuig, és a dir, que són conscients de les seves emocions i no de les seves sensacions, i això els impedeix gaudir de tenir un cos saludable.

A més de les sessions de coaching, Alimentación Consciente organitza cursos per aprimar, que duren vuit setmanes i es fan a Barcelona i Madrid. La majoria d’assistents són dones, des d’adolescents fins a dones de 70 anys. “L’objectiu és que tinguin una relació sana amb elles mateixes i amb el seu cos, que deixin de lluitar amb el menjar, i cap a la meitat del programa les assistents s’adonen que se senten alliberades”, explica María Pilar.

Ella se sent agraïda per haver pogut “reconnectar amb el plaer de menjar, d’assaborir el menjar i notar que està bo. Si t’excedeixes, el que t’agrada és drogar-te, no menjar “, assegura. Per això en la seva dieta entra la possibilitat de menjar pastissos de tant en tant. “Les persones primes en mengen perquè, quan treus la prohibició, desapareix l’ansietat i, per tant, les ganes de menjar més del compte”.

Text d’Alba Serrano