Pokey Lafarge, sang vintage en concert a Barcelona

És difícil de comprendre per què un xaval d'Illinois, USA, que neix el 1983 sota el nom d'Andrew Heissler, acaba sent induït pel costat fosc i decideix que si bé no pot viure en una altra època, sí que va a construir un món paral·lel que la assembli. És incomprensible com amb tan sols 23 anys i sota el nom artístic de Pokey LaFarge va llançar al mercat un disc autoeditat per més INRI anomenat "Marmalade" que és el més semblant a una màquina del temps que ens fa retrocedir més enllà de mig segle musicalment parlant , amb una fidelitat, puresa i desimboltura que va sorprendre a propis i estranys.

La seva rèplica musical l'ha portat a que dos dels seus set discos hagin estat considerats pels Independent Music Awards com Best Americana Àlbum passant per sobre de figures consagrades i invents de la indústria americana. Aquests discos van ser "Riverboat Soul" en 2011 i "Middle of Everywhere" en 2012. No obstant això el disc que el va col·locar en la posició privilegiada que té ara va ser l'àlbum de 2013, anomenat com ell mateix "Pokey LaFarge" i editat per Third Man Records, segell de Jack White de The White Stripes que el va apadrinar i li va donar l'empenta al buit.

Va ser precisament amb aquest disc quan el vam veure per primera vegada a Barcelona, ​​com sol ser costum en aquesta ciutat les noves propostes musicals no desperten l'interès de molta gent i així vam poder gaudir d'un diamant en brut escassament unes vuitanta persones sent generosos, però ja ens vam adonar que no es tornaria a repetir aquesta experiència i que la propera visita no passaria el mateix.

Imatge de dandy d'entreguerres, instruments arcaics i pràcticament res actualitzats o tunejats electrònicament i la seva música que com el seu vestimenta deambula entre el període existent entre les dues grans guerres mundials.

Però d'on li ve a Pokey Lafarge aquesta afició pel so i essència vintage? Quina raó tenen els que diuen que els avis són el millor invent del món, però alhora enormement perillosos. És d'aquí d'on ve el verí que es injecto en la sang del jove Andrew Heissler i li va fer sucumbir a aquesta transformació generacional tan cridanera, dels seus avis, però no d'un sinó que dels dos ... és allò de no vols caldo , doncs aquí van dues tasses.

Un dels avis era membre del prestigiós St. Louis Banjo Club i es va encarregar que des de petit al seu nét protegit no li faltés de res. Li va ensenyar a tocar la guitarra, el baix i qualsevol instrument de corda que caigués a les seves mans, tot això amb una informació addicional i molt subliminal: "la música del teu generació és depriment i no serveix per a res".

L'altre avi va venir a arrodonir la feina, es tractava d'un gran historiador aficionat expert en la Guerra Civil Americana i la Segona Guerra Mundial per la qual cosa el xaval va créixer llegint llibres de John Steinbeck, Ernest Hemingway i Jack Kerouac.
Encara que al principi es volia dedicar a escriure literatura històrica, va ser quan va descobrir el blues de Muddy Watters quan va deixar els llibres i es va dedicar a la música afortunadament per a tots nosaltres.

Han dit d'ell que és "un enginyós ambaixador de la old music americana, representant perfectament les velles glòries del swing, el blues, el jazz i el ragtime". A això cal afegir que no només es tracta d'un exercici vintage de reproducció fidedigna a manera de banda tribut, sinó que el ja no tan xaval (té 32 anys en l'actualitat) ha sabut imprimir al seu so un toc actual que ho separa de tots els aprenents de revival fotocopiat.

Aquest dijous 29 d'octubre estarà actuant per segona vegada a Barcelona, ​​una ciutat que el va inspirar per compondre el tema "Goodbye Barcelona" que apareix en el disc que ve a presentar-nos, "Something In The Water", però aquesta vegada a la sala Music Hall, un esglaó més en la seva carrera musical que camina veloç i segura a la fama.

No deixis passar l'oportunitat de descobrir a aquest geni vintage que segur que t'emocionarà, així que treu les teves millors gales de l'armari, acicálate com cal i sense perdre les maneres prepara't per gaudir com ho feien els mafiosos en l'època de la Llei Seca ... afortunadament això no ha tornat!

Més infromació:

On: Music Hall (Barcelona)

Quan: Dijous 29 d'octubre, 20:00 h

Preu: anticipada, 20€; taquilla: 25€